Què estàs buscant?

dilluns, 12 de març de 2018

Malalts dels videojocs: tatuatges de jocs indie

L'etiqueta indie, que es va popularitzar al cinema fa molts anys, ja en fa uns quants que també s'aplica a aquells videjocs fets amb poc pressupost, per part d'equips petits i generalment de distribució digital.

És una etiqueta difosa, ja que sovint les grans distribuïdores es fan càrrec de fer-nos arribar aquests títols, i quan tenen molt d'èxit i esdevenen supervendes es fa difícil mirar-los de manera diferent dels títols que són produccions multimilionàries. Però aquests videojocs d'origen independent tenen cada cop més seguidors, i hi ha qui fins i tot se'n fa tatuatges.


Un dels jocs indie més populars, el Super Meat Boy, per força havia de protagonitzar un dels exemples que veurem, i més amb aquest mural, podríem dir, tan espectacular.


Més recent, però amb un èxit similar, és el cas del Shovel Knight, que veiem homenatjat en aquesta meitat inferior de cama, amb el seu inconfusible estil pixel art.


Sens dubte, l'última sensació en videojocs indie va arribar, el 2017 i després de fer-se esperar molt, en la forma d'aquest Cuphead, multipremiat i tot un clàssic instantani.


Un clàssic modern, el Limbo, demostrava que es podien fer videojocs en blanc i negre i que fossin autèntiques obres d'art, i no és estrany que algú el volgués dur al braç, sense escatimar centímetres de pell.


Dins els videojocs indie hi ha coses més conegudes que d'altres, i per això sorprèn una mica que hi hagi tatuatges d'Ori and the Blind Forest.


Tampoc no m'esperava trobar-ne un de l'Unravel, petita joia que precisament m'he acabat recentment, però és comprensible que el seu entranyable i mut protagonista, en Yarny, captivés el portador de la seva imatge a la cara interior de l'avantbraç.


Puc afirmar que m'ha sorprès veure aquest del Night in the Woods, un títol de molta menys rellevància que els que hem vist fins ara, però que té molt bones crítiques.


Per descomptat n'hi podria haver més, però n'he posat de videojocs que conec i acabo amb aquest del Life is Strange, joc que ara he començat i que provoca debats sobre si és indie o no. Allò que dèiem de les etiquetes difoses.

No porto cap tatuatge ni conec les motivacions de cadascú per marcar-se per sempre la pell d'aquesta manera, però podríem pensar que sempre és mes fàcil tatuar-se un element mític, una llegenda amb certa antiguitat i popularitat, com poden ser un Mario, un Sonic o un personatge de la saga Street Fighter, que després de dècades continuen sent icones dels videojocs, que no pas quelcom modern, a més "de nínxol" i probablement tatuat en calent.

O potser no, potser la gràcia és precisament aquesta, lluir l'amor etern per un producte quan encara és recent i desconegut per al públic aliè al món dels videojocs, amb el risc que acabi sent oblidat per la història. En qualsevol cas, tenen la meva admiració. 



2 comentaris:

  1. Un amic s'ha tatuat un mono amb un mando de la NES a la cama

    ResponSuprimeix
  2. Aquesta gent que es fa tatuatges en general l'admiro. No tinc pebrots per fer-me'n, jo.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...