Què estàs buscant?

dissabte, 30 de juny de 2018

Compres: juny de 2018

Aquest mes agafo el meu crèdit negatiu d'un joc i l'augmento a dos negatius, ja ho avanço. Per si no es recorda, es tracta del meu propòsit de comprar un videojoc físic al mes com a màxim, amb la intenció de reduir la despesa i de no deixar que creixi tant la pila de títols que tinc però no toco per manca de temps.

La culpa, però, és de canvis de dates de llançament d'alguns jocs, cosa que hauria de significar que acabaré recuperant el saldo, però cada cop hi confio menys. En fi, comencem.


Anunciat fa mesos, tenia moltes ganes de tenir el recopilatori Street Fighter 30th Anniversary Collection per a la Switch, on es recullen 12 títols de la saga en versió recreativa, cosa que no és habitual, perquè normalment tenim les versions de les consoles. Són:

-Street Fighter (la primitiva i oblidada primera entrega, per la qual sentia molta curiositat)

-Street Fighter II: The World Warrior

-Street Fighter II': Champion Edition

-Street Fighter II Turbo: Hyper Fighting

-Super Street Fighter II: The New Challengers

-Super Street Fighter II Turbo

-Street Fighter Alpha: Warrior's Dreams

-Street Fighter Alpha 2

-Street Fighter Alpha 3

-Street Fighter III: New Generation

-Street Fighter III: 2nd Impact

-Street Fighter III: 3rd Strike

Aquest és el que havia de sortir al maig i finalment se'n va anar al juny. Però bé, el cas és que em feia molta il·lusió tenir-lo per poder conèixer bé la mítica saga, una de les meves preferides, i dedicar a cada joc, per petites que siguin les novetats en alguns casos, força temps.

A més, té molt de material extra, amb informació detallada de tots els jocs i del context històric en què es van llançar, tot un museu que els amants de la saga no s'haurien de perdre.


Més il·lusió encara em va fer -diria que fins i tot vaig fer un petit bot a la cadira- assabentar-me que sortia el Donkey Kong original a la línia Arcade Archives per a la Switch.

Primer, per la importància del joc, un dels grans dels primers temps del sector, que tampoc no havia tocat gaire fins ara. Però sobretot perquè va ser un anunci totalment inesperat, i a sobre amb un dia d'antelació.

I va ser inesperat no només perquè no s'havia anunciat a la llista de futurs títols arcade de Nintendo de fa uns mesos, dels quals fins ara només havien sortit 3 jocs, sinó perquè el Donkey Kong de recreativa no s'havia rellançat mai, en cap consola de Nintendo, per la disputa legal que va tenir lloc amb Ikegami Tsushinki, que havia programat el joc en col·laboració amb Nintendo l'any 1981 i que va ser traïda per la Gran N quan aquesta va decidir que necessitava més unitats i les va fer pel seu compte. No es va fer públic en què consistia l'acord extrajudicial a què van arribar, però devia impedir que sortís el joc, perquè fins ara no s'havia pogut veure la ROM original de manera legal.

També pot ser que Hamster hagi negociat la incorporació del videojoc a la seva línia tractant-lo com a third-party i Nintendo i Ikegami s'hi hagin avingut, però no s'ha explicat.


El que estava totalment previst era el Mario Tennis Aces, la nova entrega de la saga tennística per a la Switch, que vaig poder provar en una demo a principis de mes i que em va convèncer prou.

A més, té un munt de personatges de l'univers d'en Mario i pot donar molt de joc, encara que això que es publiciti com "el Mario Kart de la raqueta" em sembla exagerat.


Un títol indie i digital del qual vaig llegir coses molt bones quan va sortir, però que precisament perquè és només digital trobava una mica car.

Al final m'he fet amb el Golf Story a un preu reduït, aprofitant una rebaixa i el fet de poder-lo adquirir a l'eShop mexicana, que ha fet que em sortís millor. A veure quan tinc temps per dedicar-li, però.


Si els càlculs quedaven alterats pel retard del recopilatori dels Street Fighter, també hi ha contribuït el procés contrari, l'avançament de la data de sortida d'un altre recopilatori, que havia de sortir al juliol i al final ha estat al juny.

Es tracta del Crash Bandicoot N. Sane Trilogy, amb les remasteritzacions del tres primers jocs de la saga del que erròniament s'acostuma a considerar una mena de mascota de les PlayStation -tot i que ha tingut jocs en d'altres consoles-: Crash Bandicoot, Crash Bandicoot 2: Cortex Strikes Back i Crash Bandicoot: Warped. Una compilació que ja havia sortit per a la PlayStation 4 l'any passat, però que un any menys un dia després ha arribat també a PC, Xbox One i el sistema per al qual l'he comprat jo, la Switch.


Aprofitant que havia acumulat prou punts de MyNintendo i que una part caducava amb el mes de juny, després de donar-hi moltes voltes els he fet servir amb el Top Hunter Roddy & Cathy, de la línia ACA Neo Geo.

És un dels títols de la mítica consola que ara puc jugar de manera legal sense endeutar-me gràcies a la Switch, però en aquest cas l'he comprat per les bones opinions que n'he llegit, sense cap experiència prèvia.


I ara, per acabar, unes adquisicions que no són ben bé compres. Feia temps que seguia els llibres sobre videojocs Console Wars, de Blake J. Harris, i Service Games: The Rise and Fall of Sega, de Sam Pettus.


També feia temps que volia trobar la manera de jugar ocasionalment en emuladors de recreativa (MAME) al PC amb un comandament, i el més raonable passava per aconseguir el receptor de senyal sense fils per a comandaments de la Xbox 360.

I comentant-ho al grup de WhatsApp que tinc amb els companys de Retroscroll el company Salore va dir que ell tenia tot això i que no ho volia, i m'ho va dur a la passada 53a Reunió d'Usuaris de l'MSX, on el vaig haver d'obligar a que m'acceptés un pagament simbòlic, ja que ell m'ho volia donar i jo no tenia res d'equivalent amb què obsequiar-lo i que així fos un intercanvi de regals. Gràcies, company!

I així ha estat aquest mes, després del qual passo a tenir un crèdit negatiu de dos videojocs físics, però en part, com deia més amunt, per canvis de dates de llançament.


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...