Què estàs buscant?

dimecres, 6 de juny de 2018

Un any amb la Switch

Quan es va anunciar la nova consola de Nintendo, abans del que hauria estat normal si la Wii U hagués tingut un cicle plàcid que, per desgràcia, no va tenir, ja vaig mostrar el meu interès pel concepte. 

No me la vaig comprar quan va sortir el 3 de març, però, perquè tenia un preu superior al que esperàvem tots plegats, i sortia amb pocs jocs i la teca havia d'arribar cap al Nadal, però el cas és que va començar amb força, es va fer encara més atractiva i... es va exhaurir a tot arreu, fent que se'n disparessin els preus al "mercat negre". 

Veient que el catàleg esdevenia més interessant del que semblava i més ràpid del que estava previst vaig decidir que, si aconseguia vendre'm algunes coses que ja no volia, quan tornés a estar en estoc la compraria, i després d'estar molt atent i seguint informacions que les botigues Abacus (sí, Abacus!) en rebrien unes unitats un divendres concret, en vaig reservar una i me la vaig endur l'1 de juny de l'any passat. 


Fa uns dies, doncs, que es va complir un any de l'adquisició de la consola per part meva, i amb aquesta entrada vull fer una mica de repàs del que m'ha aportat, el que ha significat per a mi i un balanç del seu èxit.

Nintendo tornava a fer un cop de puny a la taula com el que va aconseguir amb la Wii -i que no li va sortir amb la Wii U i el seu GamePad, i durant aquest primer any s'ha vist que les previsions de vendes no només s'assolien, sinó que se superaven. Ja s'han venut més de 17 milions d'unitats, que superen els poc menys de 14 de la Wii U en tota la seva vida comercial, i s'ha tornat a aconseguir captar l'interès de tota mena de públic tant amb la proposta en si com amb un catàleg que té de tot, des de les "nintendades" que sempre fan que valgui la pena comprar qualsevol de les seves consoles fins a títols third-party per a un públic més expert, tot i que en aquest sentit encara hi ha feina per fer i algunes polítiques de preus i formats discutibles.


Tot i que s'ha venut com una consola híbrida entre la sobretaula i la portàtil, i segurament es pot interpretar així, perquè cadascú coneix les seves circumstàncies i preferències, el cas és que en general s'està fent servir com una potentíssima consola portàtil, i és per això que moltes companyies justifiquen els ports de jocs ja existents a preus complets que en d'altres consoles són molt més barats amb la carta de la portabilitat.

"Sí, tal joc val 10 euros en Xbox One i PS4, i en Switch 40, però... i la possibilitat de jugar-hi on vulguis?" ha estat la típica excusa, així com el fet que els cartutxos o targetes amb què funciona la màquina, que fabrica Nintendo en exclusiva, són massa cars, cosa que repercuteix en el preu dels jocs i en la decisió, sovint, de llançar per a la Switch versions digitals dels jocs en comptes de físiques, o almenys aquesta és la tendència d'algunes empreses grans com Capcom.


Però bé, aquest èmfasi en la portabilitat també es fa encertadament quan la Switch es considera ideal per als títols independents, els indies, rebatejats en aquest cas com a "nindies". Com que sovint són títols per a fer-hi partides curtes, o que per les seves característiques tecnològiques no aprofiten del tot una pantalla gran, és cert que tenir-los en portàtil està molt bé.
 
Pels mateixos motius també es pot veure -jo, almenys, ho veig així- com la plataforma ideal per a tota aquesta línia de clàssics de recreativa reproduïts fidelment per Hamster i anomenats Arcade Archives, dins la qual hi ha també el segell ACA Neo Geo. I com que la consola és de Nintendo també se n'està enduent alguns en exclusiva que pertanyen als experiments de la Gran N en recreatives.


Poder jugar a aquests jocs pensats per a partides no gaire llargues amb la consola a les mans en els nostres trajectes o descansos. A més, es pot fer amb un altre jugador gràcies a la possibilitat d'extreure els joy-cons, encara que no és l'opció més còmoda.

Tot plegat no tindria gaire sentit si no fos tan fàcil posar la consola en suspensió i reprendre les partides en qualsevol moment i a l'instant, una característica que, quan s'havia pogut veure en alguna portàtil, requeria més consum de bateria o trigava en carregar. Amb la Switch és rapidíssim i facilíssim. També navegar per la seva interfície, cosa que no es pot dir de la Nintendo 3DS ni la Wii U.


Com a punt feble podríem dir que els sistemes de control que tenim per defecte -els joy-cons- permeten moltes possibilitats, és cert, però no donen la precisió adequada en títols com ara els de lluita, i que per a això cal comprar comandaments que es venen a part. També podríem dir, però no és culpa de la consola en si, que el format físic en aquest cas té uns costos de producció que provoquen les situacions que descrivia més amunt, des de preus massa alts fins a la decisió de llançar alguns títols només digitalment.

Però en general crec que és una magnífica consola, i almenys a mi m'ha suposat una gran satisfacció no només per la diversió que m'ofereix (jocs com The Legend of Zelda: Breath of the Wild, Super Mario Odyssey, Stardew Valley, Mario Kart 8 Deluxe, Ultra Street Fighter II i molts més), sinó també -sobretot, potser- perquè me la puc endur en els trajectes a la feina i de tornada a casa, que per circumstàncies de la vida són els moments principals en què puc jugar a videojocs. Així, a més, quan a casa tinc alguna estona, la puc dedicar a d'altres consoles. Compra encertadíssima.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...