Què estàs buscant?

dilluns, 30 de setembre de 2019

Compres: setembre de 2019

Fa temps que aviso, i passa cada any: setembre és un mes boig pel que fa a compres de videojocs, però no en soc l'únic culpable. Per alguna raó, les distribuïdores decideixen que en tornar a l'escola o a la feina tenim diners de sobres i fan coincidir molts llançaments importants.

He de dir que veurem força coses, o almenys coses que costen força calés, però m'he reprimit en altres casos, que posposo o descarto, per tal de minimitzar l'impacte econòmic. Som-hi:


Comencem amb la 3DS, consola que encara he d'esprémer i per a la qual encara m'interessen alguns jocs. No era el cas, però, del recopilatori digital Ace Attorney Trilogy, perquè la saga la coneixia tot i que no em cridava l'atenció.

Tot i així, van posar-lo d'oferta i a un preu molt interessant com per fer-ne un tast, així que ja tinc els ports per a la portàtil dels títols originalment de la Game Boy Advance Phoenix Wright: Ace Attorney, Phoenix Wright: Ace Attorney - Justice for All i Phoenix Wright: Ace Attorney - Trials and Tribulations.


Sí que volia des de feia anys el 80's Overdrive, un títol d'estil retro que recorda una mica l'Out Run i jocs similars, però estava esperant si la insinuació dels desenvolupadors que el durien a d'altres sistemes es materialitzava.

No ha estat així, per ara, i com que sovint està d'oferta al final he decidit que el vull per a l'única consola per a la qual existeix, que és per a la Nintendo 3DS.


El que no havia estat mai d'oferta, i per tant havia d'aprofitar l'únic cop que ha vist rebaixat el seu preu, era el contingut addicional descarregable o DLC Donkey Kong Adventure del Mario Rabbids: Kingdom Battle, de la Switch.

Encara no he començat el joc, que vaig comprar fa molt de temps, però segur que m'agradarà i que voldré tenir aquest episodi extra.


Passem momentàniament al format físic, perquè encara queden coses digitals per dir, però he preferit seguir un ordre cronològic.

El 20 de setembre sortia l'esperat remake del The Legend of Zelda: Link's Awakening, el clàssic de la Game Boy que va ser, per cert, el primer Zelda que vaig acabar, ara per a la Switch.



En aquest unboxing, que sempre en faig quan m'arriben edicions de col·leccionista, es pot veure com a banda d'una caixa gran (no tant com sembla a la foto, però), el conjunt inclou un llibre d'il·lustracions de tapa dura, una caixa metàl·lica amb disseny de Game Boy i, naturalment, la caixa normal del joc.

Hi va haver molts problemes per reservar aquesta edició, com és habitual amb les col·leccionistes de Nintendo, molt limitades i gairebé impossibles de trobar un cop passada la data de llançament -llevat que en paguem preus d'especulador, és clar-, però per sort en vaig poder reservar una i ja forma part de la meva col·lecció particular.


El mateix dia sortia a la venda l'edició física del Tetris 99, joc al qual es pot jugar gratuïtament amb la subscripció al servei online de la Switch, però el físic inclou els DLC de pagament, em permetrà jugar-hi sempre, i em va sortir pràcticament de franc en partir d'un preu baix i vendre'm el cupó de 12 mesos de subscripció que no necessitava.


Tornem als jocs digitals, però no deixem la Switch: els clàssics de recreativa del segell Johnny Turbo's Arcade tenen molt menys prestigi que els de Hamster, perquè no tenen tantes opcions de configuració, però en canvi els han posat d'oferta i és així com n'he adquirit uns quants que em cridaven l'atenció, sempre i quan els pogués aconseguir barats, com ha estat el cas. I tenia clar aquest Night Slashers, un beat'em up barrejat amb el gènere del terror.


Un altre d'aquests títols és el Two Crude, també conegut com a Two Crude Dudes, en aquest cas un beat'em up futurista en una Nova York decadent.


El tercer és el Joe & Mac Returns, que no és una continuació argumental del Joe & Mac o Caveman Ninja, sinó que transporta els personatges a un títol de plataformes o puzzle d'acció.


Tornem al físic amb el joc més esperat per part meva, i de tot l'any, de fet. El Dragon Quest XI ja havia sortit en PlayStation 4, i al Japó en 3DS, però ara per fi ha arribat a una consola que tinc i traduït i localitzat, i per sort en una edició amb millores fantàstiques.

Ara, però, no el començaré, perquè estic jugant a un altre títol de la saga, que si no vull abandonar serà millor que em mantingui ferm i compromès en comptes d'alternar.


Recuperem les compres digitals, també de Johnny Turbo's Arcade, amb el Bad Dudes, un altre joc d'acció i plantofades que potser ha quedat antiquat i superat per un munt de títols del gènere, però que sembla que té el seu encant, i el volia tenir.


Acabem amb Johnny Turbo's Arcade -i de debò, perquè ja tinc tot el que em cridava l'atenció d'aquest segell dedicat a rellançar títols de Data East i fa molt de temps que no fan res més- amb l'Sly Spy, un també popular videojoc que diuen que és un títol no oficial d'en James Bond.

I acabo aquest mes boig i econòmicament deficitari amb un amiibo que feia temps que volia, però ja se sap que cada cop costa més aconseguir-los perquè no els acostumen a reposar.


Es tracta del Link en versió toon, de la col·lecció Super Smash Bros., que al final he estat l'únic que m'he comprat perquè vaig haver de frenar, però n'havien tornat d'altres que busco i que no són fàcils de trobar que he hagut de deixar escapar fins a la propera ocasió.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...