Remenant en llistes de videojocs que es van llançar exclusivament al Japó, com sempre faig per poder nodrir aquesta secció de continguts, n'he trobat un que m'ha semblat força curiós.
D'una senzillesa pròpia d'un títol de recreativa de principis dels anys 80, en realitat va ser llançat només per a consola, i concretament la Famicom, l'any 1986.
Es tracta del Bird Week, un "simulador de vida", ens diu la Wikipedia, que ens convida a controlar una mare ocell que ha de caçar papallones i alimentar els seus fillets, que són al niu. Si fallem en l'objectiu, i qualsevol dels ocellets mor de gana, o la mateixa mare perd la vida per culpa d'un depredador (que, curiosament, no fa mai mal a les cries), el jugador també es queda amb una vida menys.
Començant per principis de la primavera, cada pantalla, a més d'incrementar la dificultat, mostra un punt més avançat de les estacions de l'any, que s'acaben a la tardor, suposo que perquè a l'hivern toca migrar, ves a saber.
I els cicles es van repetint fins que s'arriba a la pantalla 999, després de la qual tot torna a començar, sense un autèntic final més enllà de l'obvi quan ens surt la pantalla de game over en perdre totes les vides.
Com deia més amunt, té un desenvolupament molt típic d'un joc arcade, i per tant una mecànica que el 1986 ja estava una mica obsoleta, sobretot en una consola que tenia tantes coses per oferir -i les que encara no sabíem-, per tant no és estrany que es quedés al Japó. Tanmateix, és bufó i segurament addictiu, si som dels que gaudim intentant superar la pròpia puntuació.
Com a curiositat, el grup Healthy Option Dane va fer una actuació en què va posar imatges del joc de fons, com podem veure al vídeo.
D'una senzillesa pròpia d'un títol de recreativa de principis dels anys 80, en realitat va ser llançat només per a consola, i concretament la Famicom, l'any 1986.
Es tracta del Bird Week, un "simulador de vida", ens diu la Wikipedia, que ens convida a controlar una mare ocell que ha de caçar papallones i alimentar els seus fillets, que són al niu. Si fallem en l'objectiu, i qualsevol dels ocellets mor de gana, o la mateixa mare perd la vida per culpa d'un depredador (que, curiosament, no fa mai mal a les cries), el jugador també es queda amb una vida menys.
Començant per principis de la primavera, cada pantalla, a més d'incrementar la dificultat, mostra un punt més avançat de les estacions de l'any, que s'acaben a la tardor, suposo que perquè a l'hivern toca migrar, ves a saber.
I els cicles es van repetint fins que s'arriba a la pantalla 999, després de la qual tot torna a començar, sense un autèntic final més enllà de l'obvi quan ens surt la pantalla de game over en perdre totes les vides.
Com deia més amunt, té un desenvolupament molt típic d'un joc arcade, i per tant una mecànica que el 1986 ja estava una mica obsoleta, sobretot en una consola que tenia tantes coses per oferir -i les que encara no sabíem-, per tant no és estrany que es quedés al Japó. Tanmateix, és bufó i segurament addictiu, si som dels que gaudim intentant superar la pròpia puntuació.
Com a curiositat, el grup Healthy Option Dane va fer una actuació en què va posar imatges del joc de fons, com podem veure al vídeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada