Què estàs buscant?

divendres, 19 de juny de 2020

Recomanació personal: Rise of the Tomb Raider

Fa uns anys vaig comprar i acabar el que segurament és l'únic reboot pel qual m'he interessat i que trobo més encertat de tots els que s'han fet, com a mínim als videojocs.

El Tomb Raider arribava el 2013, desenvolupat per Crystal Dynamics i publicat per Square Enix, a la Xbox 360, la PlayStation 3 i ordinadors (l'any següent arribaria remasteritzat per a Xbox One i PlayStation 4) per refrescar una saga que ja el 2008 havia vist un rellançament amb el Tomb Raider Legend (que tinc i que encara he d'estrenar), però que malgrat uns inicis prometedors havia tingut entregues menys aplaudides i estava notant un desgast també pels anys que havien passat des d'aquell revolucionari llançament del Tomb Raider de 1996.

La Lara Croft poligonal i tan popular com comentada per motius que no l'haurien d'haver fet mai protagonista tornava el 2013 amb un aspecte més realista i la veu de l'actriu Camilla Luddington (Grey's Anatomy), i una aventura espectacular en tots els sentits, també en el del control, infinitament millor que el que ens trobàvem als anys 90.


Després d'aquell reeixit retorn, el 2015 sortia la seva seqüela, el Rise of the Tomb Raider, exclusiva temporal de les consoles de Microsoft -cosa que no va agradar, però quan ho fa la competència no genera tantes respostes de ràbia, i aquesta sol fer-ho amb exclusives no temporals-, i el 2016 va arribar a la PS4.

Disponible per a la Xbox 360 i, pel que sembla, duent la veterana consola als seus límits tècnics, jo no me'l vaig comprar de seguida i a finals de 2016 vaig adquirir la Xbox One, per a la qual posteriorment em van regalar el joc, i és allà que n'he pogut gaudir.


En aquesta entrega, que va ser un dels videojocs que em van motivar a fer el cop de cap i passar a la "nova generació" quan aquesta ja duia 3 anys al mercat, la Lara s'embarca en una aventura pel món amb l'objectiu de satisfer la seva curiositat d'exploradora, sí, però també de descobrir si les teories del seu difunt pare eren correctes, malgrat que va patir el rebuig de la comunitat científica en considerar-les esbojarrades.

I és que l'objecte de la recerca és la Font Divina, que se suposa que proporciona la immortalitat i s'amaga a la ciutat perduda de Kitezh.


L'aventura, que és d'acció en tercera persona, barreja exploració, resolució de trencaclosques, combats i obtenció d'objectes col·leccionables que enriqueixen l'experiència i ens expliquen la història amb força detall, ens permet passejar per escenaris d'una bellesa increïble, i és que el Rise of the Tomb Raider és un videojoc excel·lent en tots els sentits, entre els quals l'audiovisual.

Argumentalment estem davant del que podria passar per una pel·lícula, amb un guió treballat i trepidant i algunes sorpreses, que no té res a envejar a algunes de les que s'estrenen als cinemes. Són els estàndards actuals de la indústria dels videojocs, els que aspiren a la categoria coneguda com a AAA, i aquest és un títol que hi entra sense cap mena de dubte.


La protagonista compta amb un arsenal d'arcs i fletxes, pistoles, escopetes i fusells que es va ampliant a mesura que en descobrim nous models i perfeccionant amb les millores que desbloquegem en adquirir experiència i ingredients diversos, i també amb estris que no són armes, com el piolet, que li permeten escalar per parets de gel i fer unes passejades que gairebé provoquen vertigen. No oblidem, tampoc, les habilitats de supervivent, lluitadora i tiradora que anem aconseguint.

A més, a banda de la història principal, que no té pèrdua perquè al mateix mapa se'ns indica on hem d'anar en cada moment, podem acceptar missions secundàries dels NPC que, a més d'allargar el joc d'una manera gens artificial, computen de cara al 100%, si és que és un dels nostres objectius.


Ho era en el meu cas, perquè tot i que no em dedico a intentar obtenir tots els assoliments d'aquesta mena de jocs -en són massa, i la fita requereix una habilitat que jo no tinc-, sí que vaig voler fer tot el que es pot fer a l'aventura, i col·leccionar-ho tot encara que no fos obligatori i requerís revisitar zones tant durant la història com quan ja l'havia acabat, i sí, després d'una seixantena d'hores (en bona part dedicades a aquesta cerca) no em va fer vergonya buscar els col·leccionables més punyeters en guies per internet, amb un criteri cada cop més generós a l'hora de catalogar-los com a tals.

El joc m'agradava tant que no em feia res quedar-m'hi, i obtenir assoliments específics dels que no surten de manera natural amb l'aventura, i també em va venir de gust jugar al DLC Baba Yaga: The Temple of the Witch, molt ben integrat a la trama i alhora opcional, així com també a Blood Ties, que ens convida a explorar la decadent i abandonada Mansió Croft per conèixer la història dels pares de la Lara i també d'ella mateixa quan era petita. Una delícia.


N'hi ha més, de continguts descarregables, però m'interessen menys i ho deixaré aquí, perquè tenen a veure amb l'obtenció de puntuació, directament relacionada amb la punteria i la capacitat d'evitar les ferides en tornar a jugar a episodis del joc. És força contingut i celebro que hi sigui, però com he dit més amunt no soc gaire hàbil, i si he pogut acabar l'aventura amb la segona dificultat més elevada ha estat gràcies a les medicines que permeten a la protagonista recuperar-se de les ferides en qüestió de segons i al generós sistema de desat automàtic.

Considero el Rise of the Tomb Raider prou espremut per part meva, m'ha encantat i només lamento haver-lo tingut molt de temps abandonat per culpa de la meva llegendària dispersió, amb represes esporàdiques als estius, fins que recentment em vaig proposar concentrar-m'hi i acabar-lo. Tot un encert.

Quan la tercera part de la que ja és trilogia, Shadow of the Tomb Raider, baixi de preu en la seva edició completa amb tots els DLC, no trigarà gaire a venir a casa.





2 comentaris:

  1. Casualitat. Tot just acabo de finalitzar jo també aquest mateix joc amb els DLC que esmentes, en el meu cas en PS4. A mi també em sembla un gran joc en tots els sentits però no creus que perd "l'efecte sopresa" que va tenir el primer títol? Pel què he llegit la tercera part és més del mateix, que no ha de ser necessàriament dolent però personalment agrairia una evolució més enllà de l'entorn gràfic.
    Repte anotat a la agenda: rejugar uns quants dels primers jocs de PSX, a veure com han envellit...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Caram! No és un joc desconegut, ni de bon tros, però sí que té uns anys, i a més poca gent llegeix el meu blog, així que sí, casualitat. :)

      Això de l'efecte sorpresa, tens raó, però bé, de vegades una cosa ja no sorprèn, una sèrie de televisió, per exemple, però és prou bona com perquè això no tingui importància. La tercera part diuen que té molts més trencaclosques, a veure com serà.

      Jo vull repassar el primer Tomb Raider, que tinc en Saturn, i anar fent la saga, però em temo que va per llarg. Massa jocs i massa sistemes corren per casa :S

      Suprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...