Què estàs buscant?

divendres, 4 de setembre de 2020

Recomanació personal: Valiant Hearts - The Great War

Ja deveu haver vist en entrades anteriors d'aquesta secció que no recomano precisament coses desconegudes o "joies ocultes", sinó que es tracta de títols que ja tenien bona reputació abans que jo els donés la meva aprovació, però si aquesta mena d'entrades ajuden algú a acabar-se de decidir a comprar i provar un joc, encara que no necessàriament ho sabré mai, em donaré per satisfet.

El joc de què parlo avui és un que havia vist d'oferta moltíssimes vegades, però que per alguna raó no m'acabava de fer el pes, i és possible que a algú li passi el mateix. Doncs bé, precisament perquè acostuma a valer pocs diners (jo me'l vaig comprar en Xbox One, però també es veu barat sovint a la Switch), val la pena arriscar-s'hi, i en el meu cas va ser tot un encert.


Valiant Hearts: The Great War és un títol d'Ubisoft (desenvolupat per Ubisoft Montpellier) que es va llançar el 2014 per a ordinadors, Xbox 360, Xbox One, PlayStation 3, PlayStation 4, iOS, Android i, ja al 2018, per a la Switch, i va obtenir diversos premis i nominacions del sector, cosa que es comprèn perfectament quan s'hi juga.

Amb un estil gràfic basat en el famós UbiArt Framework, una mica abandonat i vist principalment al Rayman Origins, al Rayman Legends i al Child of Light, que permet presentar uns gràfics com si fossin dibuixats a mà, en aquest cas l'estil de còmic es combina amb una animació tipus flash que a primer cop d'ull no em va agradar gaire, però que després vaig digerir més ràpid del que em pensava i fins i tot em va acabar agradant. 


Però quan parlo de còmic no em refereixo a que hi hagi humor, encara que ja fa anys que tenim assimilat que l'origen de la paraula no reflecteix el tipus d'història, necessàriament, que trobem després. En tot cas ho volia especificar. No, Valiant Hearts és un videojoc que es podria haver explicat en una novel·la gràfica, i és el que entenc que vol aquest producte, només que de manera interactiva. 

La història ens situa a la Primera Guerra Mundial, i comença un poble francès en què l'esclat de la guerra separa en Karl, un alemany casat amb una francesa, de la seva dona, el seu fill, i el seu sogre Émile, tots dos homes cridats a files per als seus respectius exèrcits nacionals, enfrontats. 


Així, el joc ens permet avançar en segments episòdics protagonitzats per cadascun dels personatges, que són els dos esmentats més el nord-americà voluntari Freddie i la veterinària belga reconvertida en infermera de guerra Anna, tots plegats disposats a sobreviure al conflicte bèl·lic i amb missions personals que els fan col·laborar i convergir en determinats moments. Ah, i amb la inestimable ajuda del gos Walt, essencial. 

L'Émile vol fer tornar el seu gendre, que al seu torn lluita a contracor sota les ordres de l'exèrcit alemany, mentre que en Freddie vol acabar amb les Potències Centrals per motius personals i l'Anna vol rescatar el seu pare, un científic segrestat per l'exèrcit alemany per obligar-lo a treballar per a ells. 


La història (les històries, en realitat) es desenvolupa mitjançant la consecució d'objectius que ens fan explorar, pensar en com resoldre trencaclosques, córrer per la nostra vida sota un bombardeig o un tiroteig, excavar túnels o, en el cas de la infermera, guarir gent amb els anomenats quick time events

És una barreja, doncs, de títol de puzzles, aventura gràfica, infiltració i un polsim de plataformes i acció, a més de tenir col·leccionables en forma d'objectes que van acompanyats -si ho volem i ho activem prement un botó que ens porta a un inventari- d'explicacions relacionades amb aquell objecte i que poc a poc ens van donant informació sobre com era la vida dels soldats de tots dos bàndols al camp de batalla, i sobre armament, vehicles i tota mena de coses sobre les que potser teníem una idea molt vaga, però que el joc contribueix a explicar d'una manera senzilla, amena i sense que en cap moment sentim que ens estan obligant a assistir a una lliçó d'Història. És, repeteixo, voluntari, però recomano que s'aprofiti l'ocasió. 


No hi ha gaires videojocs (ni pel·lícules) sobre la Primera Guerra Mundial, almenys en comparació amb tot el que hi ha sobre la Segona, ni de bon tros, i aquest títol dirigit per Yoan Fanise i Paul Tumelaire omple una mica aquest forat aprofitant l'avinentesa del centenari de l'inici de la guerra, que tenia lloc precisament l'any que es va llançar el joc. 

Ho fa, a més, d'una manera entretinguda, commovedora i didàctica. L'ambientació, el guió que situa quatre relats ficticis interconnectats dins d'un context històric real, un estil gràfic que com més va més veiem que li escau d'allò més i una banda sonora notable i emotiva acaben de fer el Valiant Hearts rodó. És per això que trobo que és un títol tan recomanable. I, amb que acostuma a valer, encara més.




Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...