Exclusius de recreativa: Planet Harriers

Últimament, en aquesta secció de recent creació, he parlat d'exclusius de recreativa que han acabat veient la llum, però no en forma de port per a consola, sinó que han estat oficialment emulats. És el cas del 64th Street - A Detective Story i el Trio the Punch - Never Forget Me..., però és que ja en vaig parlar sabent això, de manera que no és un problema d'obsolescència de les entrades. 

La realitat és que són títols de recreativa als quals no es va poder jugar a casa de manera oficial en el seu dia, cosa que a l'època implicava una conversió a un sistema domèstic, i aquest no va tenir lloc. Per tant, faig aquest aclariment perquè crec que la inclusió d'aquesta mena de títols que, ara sí, s'emulen en consoles modernes a canvi d'uns diners per part de l'usuari, no invalida l'esperit de la secció. Dit això, parlem d'un nou videojoc, que quan escric això no em consta que hagi d'aparèixer gràcies als Arcade Archives ni a Sega Ages ni cap d'aquests projectes per reviure el retro. I si la situació canvia, millor per a tothom.

El més interessant del cas, però, és que es tracta d'una entrega d'una sèrie prou coneguda i que sí que més o menys ha anat passant per les consoles, i diverses vegades. Parlo del Planet Harriers, un arcade desenvolupat per Amusement Vision i publicat per Sega l'any 2000 al Japó i que va arribar també als Estats Units i Europa el 2001.

Com ja us podeu imaginar, pertany a la saga Space Harrier, iniciada amb el títol de 1985 per a recreatives que va ser portat a múltiples sistemes domèstics, a més de tenir les seqüeles Space Harrier 3-D (Master System) i Space Harrier II (Mega Drive) el 1988 i rellançaments durant dècades. Però una entrega nova de la franquícia es va quedar a les sales recreatives, i és la protagonista de l'entrada d'avui.

És evident que la mecànica del joc és la mateixa que a les entregues que tots coneixem: duem un personatge que vola o corre "cap al fons" de la pantalla i dispara als objectius, aquesta vegada en un entorn totalment tridimensional en comptes del clàssic sprite scaling dels 16 bits. Corria a la placa Hikaru de Sega, que es va fer servir només per a aquest joc, el Brave Fire Fighters (1999), l'Star Wars: Racer Arcade (2000) i el NASCAR Arcade (2000).

El Planet Harriers ens permet triar entre quatre personatges: Glenn, X, Cory (al vídeo) i Nick, però hi ha un truc per fer-hi aparèixer el mític Opa-Opa dels Fantasy Zone, que sense el truc surt igualment però per oferir-nos continuar quan el nostre personatge cau en combat.

El moble arcade consistia en una màquina doble, pensada per jugar-hi assegut, amb una palanca per controlar el personatge i anar disparant. Evidentment, això permetia fer partides amb un altre jugador, però també hi havia l'opció de fer partides diferents simultàniament.

Amb uns gràfics nítids, que mostraven partícules, força llunyania de dibuixat, punts de llum i una alta càrrega poligonal, se'n va dir, en aquell moment, que tenia els millors gràfics que s'havien vist mai, i va ser l'estrella de l'Amusement Machine Show de 2000, a més de tot un èxit a les recreatives japoneses.

És normal, doncs, que també arribés a Occident, però per alguna raó no se'n va fer cap conversió domèstica, si bé es va arribar a parlar de dur-lo a la GameCube. Una autèntica llàstima, perquè sembla que era tot el que l'Space Harrier original hauria desitjat si tècnicament hagués estat possible a la seva època.