El documental no és un gènere al que dediqui gaire temps, pràcticament gens, però sí que m'interessa. De fet, n'he vist alguns al cinema. Un d'ells va tenir molt de ressò l'any 2005 i es va endur un Oscar al Millor Documental a la cerimònia de l'any següent, i resulta que l'havia vist.
El recordo amb afecte, sé que em va agradar molt, però reconec que no n'he fet cap revisionat. Tanmateix, en tinc ben present l'existència, i m'ha fet gràcia assabentar-me que fins i tot se'n va fer un videojoc.
El viatge de l'emperador és el títol d'aquella pel·lícula sobre el camí que fan els pingüins cada any a l'Antàrtida, a l'època de cria. I tot i que la història dels videojocs és plena de productes basats en la tirada que té el cinema, cal reconèixer que sorprèn una mica que es fes un joc justament d'aquesta.
Amb el títol de March of the Penguins(com es va vendre aquí) o de La Marche de l'Empereur, nom original del documental francès, el joc va sortir per a la Game Boy Advance i la Nintendo DS entre novembre de 2006 i abril de 2007 segons la consola i el mercat (en aquest cas tres: el nord-americà, l'europeu i l'australià), però sigui com sigui temps després de l'estrena de la pel·lícula i de l'obtenció dels guardons, cosa que fa una mica estranya la decisió de publicar-lo.
Espero que no us endugueu una decepció en saber que el joc, desenvolupat per Skyworks Technologies, no ens proposa destrossar pingüins amb un bat punxegut a les mans d'un ieti, sinó que es tracta d'una aventura de l'estil dels mítics Lemmings.
La nostra tasca és guiar els pingüins en el seu viatge tot ajudant-los a superar obstacles, que són els trencaclosques amb els que jugarem, i de pas aprendrem coses, perquè el joc està etiquetat com a "edutainment", és a dir una barreja d'educació i entreteniment.
Sent un joc tan desconegut, no ens ha d'estranyar que se'n trobin poques opinions, però malauradament sembla que les crítiques no van ser gaire bones. Se l'acusa de tenir uns gràfics i un so massa senzills, i de tenir desequilibris en la dificultat, amb alguns segments massa fàcils però trencaclosques massa difícils per al públic més jove, a més d'una durada massa curta.
Ara bé, com a curiositat, sobretot si es té l'oportunitat de provar-lo de la manera que cadascú consideri oportuna -en el seu dia es va arribar a liquidar per menys de 5 euros-, estem davant d'una inesperada adaptació de cinema a videojoc i espero que per a algú dels que em llegiu la seva simple existència suposi una novetat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada