El documental no és un gènere al que dediqui gaire temps, pràcticament gens, però sí que m'interessa. De fet, n'he vist alguns al cinema. Un d'ells va tenir molt de ressò l'any 2005 i es va endur un Oscar al Millor Documental a la cerimònia de l'any següent, i resulta que l'havia vist.
El recordo amb afecte, sé que em va agradar molt, però reconec que no n'he fet cap revisionat. Tanmateix, en tinc ben present l'existència, i m'ha fet gràcia assabentar-me que fins i tot se'n va fer un videojoc.
El viatge de l'emperador és el títol d'aquella pel·lícula sobre el camí que fan els pingüins cada any a l'Antàrtida, a l'època de cria. I tot i que la història dels videojocs és plena de productes basats en la tirada que té el cinema, cal reconèixer que sorprèn una mica que es fes un joc justament d'aquesta.
Amb el títol de March of the Penguins(com es va vendre aquí) o de La Marche de l'Empereur, nom original del documental francès, el joc va sortir per a la Game Boy Advance i la Nintendo DS entre novembre de 2006 i abril de 2007 segons la consola i el mercat (en aquest cas tres: el nord-americà, l'europeu i l'australià), però sigui com sigui temps després de l'estrena de la pel·lícula i de l'obtenció dels guardons, cosa que fa una mica estranya la decisió de publicar-lo.
Espero que no us endugueu una decepció en saber que el joc, desenvolupat per Skyworks Technologies, no ens proposa destrossar pingüins amb un bat punxegut a les mans d'un ieti, sinó que es tracta d'una aventura de l'estil dels mítics Lemmings.
La nostra tasca és guiar els pingüins en el seu viatge tot ajudant-los a superar obstacles, que són els trencaclosques amb els que jugarem, i de pas aprendrem coses, perquè el joc està etiquetat com a "edutainment", és a dir una barreja d'educació i entreteniment.
Sent un joc tan desconegut, no ens ha d'estranyar que se'n trobin poques opinions, però malauradament sembla que les crítiques no van ser gaire bones. Se l'acusa de tenir uns gràfics i un so massa senzills, i de tenir desequilibris en la dificultat, amb alguns segments massa fàcils però trencaclosques massa difícils per al públic més jove, a més d'una durada massa curta.
Ara bé, com a curiositat, sobretot si es té l'oportunitat de provar-lo de la manera que cadascú consideri oportuna -en el seu dia es va arribar a liquidar per menys de 5 euros-, estem davant d'una inesperada adaptació de cinema a videojoc i espero que per a algú dels que em llegiu la seva simple existència suposi una novetat.
Si sou més o menys de la meva generació, la nascuda als 80 i amb la infantesa repartida entre els anys 80 i els 90, segurament recordareu la sèrie animada -però no de dibuixos, sinó de plastilina- amb la tècnica de l'stop-motion que presentava una família de pingüins i que va tenir diverses encarnacions entre 1986 i 2000. Curiosament, a l'octubre d'aquest 2017 comença una nova sèrie, feta per ordinador, al Japó.
Però l'original era una producció britanicosuïssa magnífica, que ens mantenia enganxats a la pantalla malgrat que els seus personatges, liderats pel "nen" protagonista, en Pingu, parlaven un idioma incomprensible que alguns especulàvem amb què podria ser rus, i que resulta que era inventat. I, de tota manera, es feia servir poc, confiant en l'humor universal i la cultura general per tal de transmetre les històries.
En fi, l'altre dia remenava digitalment a eBay i vaig veure que hi havia un venedor japonès que oferia un videojoc basat en Pingu, i naturalment vaig pensar que era hora de dedicar una entrada als videojocs del simpàtic pingüí.
El primer, de 1993, sembla que va ser aquest, l'exclusivament japonès Pingu - Sekai de ichiban genki na pengin, que es podria traduir més o menys com a "Pingu: el pingüí més alegre [o sa, o eixerit] del món".
Naturalment es tracta d'un joc de la Game Boy, i com podem veure al vídeo es va representar d'una manera molt encertada la manera de parlar dels personatges. La melodia d'entrada de la sèrie també hi és, i ens toca la fibra nostàlgica.
Ignoro si és gaire interessant, però queda clar que està format per diversos minijocs que aprofiten el curt però entranyable repartiment de Pingu i alhora l'entorn polar en què viuen tots els personatges -per cert, sabíeu que el germà petit d'en Pingu... era una nena i es deia Pinga? Jo no!-, com ara jugar a hoquei, pescar o saltar pels trossos de gel.
El següent de què he trobat constància és de 1997 i va sortir per a PC. Amb el títol de Pingu: A Barrel of Fun!, i produït per BBC Multimedia, aquest cop sí que era un joc de caràcter molt marcadament infantil.
Segons la font que consultem pot ser que sigui de 1998 o de 1999, però en tot cas el Pingu and Friends va ser un altre títol de BBC Multimedia i també estava format per minijocs, en l'exemple del vídeo una simpàtica adaptació del popular joc de memòria, que tant agrada als nens petits des que -ben aviat, per cert- comencen a tenir-hi traça.
D'aquest ens hem de conformar amb un anunci, però a Youtube també hi ha una sèrie de vídeos que li dedica el típic narrador pesat i cridaner, per tant m'he estimat més posar això.
Es tracta del Fun! Fun! Pingu, que va sortir al novembre de 1999 per a la PlayStation només al Japó. No s'allunya gaire de la fórmula vista als ordinadors i, en certa manera, de la Game Boy: es tracta de trobar objectes que ens permetran jugar a minijocs.
Ens n'anem al 2008, i altre cop només al Japó, on queda clar que hi havia una petita febre amb la sèrie, perquè toca parlar del Pingu no waku waku carnival, de la Nintendo DS i publicat per Square Enix. La composició, la de sempre: minijocs, connectats per petites missions.
Hem vist, doncs, els videojocs que s'han fet d'en Pingu. No en són gaires, ni n'hi ha gaire informació -fins i tot pot ser que n'existeixi algun altre i no l'hagi trobat-, però són la prova que la sèrie va transcendir la televisió, i s'ho mereix.
