Jocs que no van sortir del Japó: Solomon's Key (Master System)

Hi ha títols que conec de nom des que era ben petit i l'existència dels quals soc ben conscient, però que no he tingut mai l'ocasió de jugar. Avui, buscant un nou candidat per recuperar aquesta secció que tenia abandonada des de feia més de dos anys, precisament m'he topat amb un d'ells, un clàssic que no sabia que tenia també aquesta versió, i no ho sabia perquè... no va sortir del Japó.

El Solomon no kagi: ôjo Rihita no namida va sortir el 1988 per a la Master System japonesa, un any abans de la prematura discontinuació de la consola al seu país d'origen, on va néixer amb el nom de Mark III abans del rebranding pensat per a l'exterior.

Com es pot veure -o més ben dit comprovar, si algú ho vol fer-, aquesta versió del Solomon's Key, joc que inicialment havia sortit per a recreatives el 1986 i que s'havia convertit a diversos sistemes, amb la versió més coneguda -i infame per la seva extrema dificultat- a la NES, té un subtítol que no apareix a les altres versions, aquestes "llàgrimes de la reina Rihita" (traducció temptativa).



Ignoro si aquesta versió del joc de Tecmo és igual de difícil que la de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, o que d'altres per a microordinadors, però com a mínim té bon aspecte. Per exemple té uns colors més vius que els de la versió més coneguda, però això no és pas cap sorpresa. Independentment del fracàs de la Master System, si més no al Japó, on mai no li va arribar a fer ombra a la proposta de Nintendo ni hi va competir amb dignitat com sí que passaria a Europa, no admet discussió el fet que tècnicament està per sobre.

Suposo que no va sortir del Japó perquè les circumstàncies de la seva aparició ja van ser complicades: aquesta versió la va llançar Salio, una companyia "testaferro" creada per Tecmo per tal de poder publicar jocs en sistemes que no fossin de Nintendo, i és que la Gran N abans no era tan gran, almenys moralment, i obligava les third-parties o companyies externes a llançar jocs per a la NES en exclusiva, cosa que va ser cabdal en el fracàs de la competència de la màquina, és clar.

Llavors, Tecmo va crear Salio, podríem dir que va tenir els pebrots de fer-ho, i va arribar a publicar dos jocs a través d'aquesta companyia, que van ser les versions del Solomon's Key i del Rygar per a la Master System. Per cert, eren cartutxos coneguts com a Silver Cartridge, com podem veure a la imatge.

Els jocs de la mateixa Sega eren Gold Cartridge, i al Japó eren immensíssima majoria, perquè només els dos títols esmentats de Salio formen part del catàleg third-party de la Mark III / Master System al País del Sol Naixent.

Així doncs, la història del Solomon's Key de la Master System és ben curiosa, i podem aventurar que a Nintendo la jugada no li va fer cap gràcia, raó per la qual no s'hi va atrevir ningú més i segurament no va donar l'oportunitat a aquest joc de tenir una versió occidental. Qui sap.

Els més difícils: Solomon's Key

Repassant les entrades que he publicat en aquesta categoria m'adono que ja fa anys que existeix, però en tot aquest temps només li havia dedicat 10 entrades, només dues l'any passat i, en el que duem de 2014, encara cap.

Mai no és tard per a solucionar segons què, i avui torno a parlar d'un videojoc difícil amb aquest clàssic de la NES (no era només de la NES, però la seva versió és la més coneguda) que els que l'han provat consideren malintencionat.

El Solomon's Key va sortir el 1986 per a recreatives gràcies a Tecmo i va ser convertit després a diversos sistemes domèstics, com l'Amstrad CPC, el Commodore 64, l'Atari ST, la Master System o el Famicom Disk System, que a Occident seria directament per a la NES. La Gameboy també el va tenir, el 1991, amb el nom de Solomon's Club.

Hi controlem el bruixot (o mag) Dana i ens hem d'enfrontar a enemics de tota mena, i els més retorçats dissenys de pantalla, amb pocs recursos i amb un temps que se'ns tira a sobre i la impossibilitat de sobreviure qualsevol contacte físic amb l'enemic.

Veient-lo en moviment em recorda el King's Valley de l'MSX, i també per un dels elements que el fan tan difícil segons totes les opinions: segons el que fem podem cavar-nos la pròpia tomba, perquè ens podem quedar aïllats a la pantalla.

Un altre dels problemes, o més ben dit una altra de les coses que el fan tan temut entre els videojugadors, és la contínua aparició dels enemics (al King's Valley, per exemple, hi havia un nombre limitat de mòmies) i tot plegat és agreujat per l'absència de la funció de desar partida, de manera que si morim amb el joc avançat hem de tornar a començar. Es veu que hi ha un truc per poder continuar des d'on érem, però que més enllà de la pantalla número 41 no funciona, o sigui que com a màxim ens deixaran continuar des de la 41. En total n'hi ha 50, si us serveix d'alguna cosa.

Aquí el podem veure en versió Master System, o més ben dit Sega Mark III, perquè només va sortir al Japó, on per cert es deia Solomon no Kagi, que vol dir el mateix.

En fi, el Solomon's Key és un repte que ens obliga a passar les pantalles sense cometre ni un error, però no n'hi ha prou amb això, sinó que també hi ha 15 nivells secrets que, segons quants en trobem i superem (i segons si els trobem i els superem o no) ens permetran veure un final o un altre. Una cosa no treu l'altra: es cosidera un dels jocs més difícils de la NES (i segurament de les altres plataformes que el tenen al seu catàleg), però també un clàssic força popular.

Aquest que vèiem al vídeo és el Solomon's Key 2 (Fire 'n Ice als Estats Units), que Tecmo va llançar el 1992 com a preqüela del Solomon's Key, atès que se situa als inicis de la carrera d'en Dana, i aquest cop es tracta d'apagar focs. 

El 1999-2000 la mateixa Tecmo llançava per a la Gameboy Color el Monster Rancher Explorer, un títol clarament inspirat en el Solomon's Key que, de fet, al Japó va rebre el nom de Solomon. En realitat és un remake que va tenir força bona acollida, però que curiosament emprava el nom d'una popular franquícia, Monster Rancher, que no hi tenia res a veure.