El personatge: Stanley the Bugman

Qui no coneix el Donkey Kong? Hi hàgim jugat o no, crec que tothom sap, de seguida que en veu una imatge, quin joc és, aquest. Fins i tot si el coneixement al respecte no permet discernir si el jugador hi controla el personatge que li dona nom o el del petit Jumpman, que després es rebatejaria com a Mario. Al capdavall, és un dels títols més revolucionaris i importants de la història del videojoc.

No és tan conegut, sens dubte, el Donkey Kong Jr., la seqüela, en què, ara sí, portem el personatge del títol, aquest cop per rescatar el nostre pare de les "urpes" del "malvat" Mario, però qui va tenir una NES a l'època o l'ha tingut després o, sense anar més lluny, ha descobert la consola a través de la NES Mini en els últims temps, sap quin joc és, aquest.

Què passa, però, amb el Donkey Kong 3? En aquest títol que arribava el 1983 a les recreatives, dos anys després del Donkey Kong original i un després de la seva seqüela, el sistema de joc canviava totalment -ja en parlaré algun dia, perquè ara en tinc la versió de recreativa a la Switch-, i el seu protagonista, també: era l'Stanley, també conegut com a Stanley the Bugman.

L'Stanley és un exterminador d'insectes que fa servir el seu repel·lent en forma d'esprai per fer fugir en Donkey Kong, que ha irromput al seu hivernacle amb una colla d'insectes que no només amenacen els cultius, sinó que també ataquen el protagonista i alhora fan d'escut per al goril·la, en una mecànica de joc força interessant que em va fer enamorar del joc de seguida.

Aquell joc seria portat a la NES el 1984 (a Europa el 1987), però els orígens del personatge sembla que els trobem l'any 1982, a la maquineta Game & Watch anomenada Greenhouse, en què un fumigador havia de protegir unes plantes d'uns insectes.

No diu enlloc que el protagonista es digui Stanley, ni hi surt en Donkey Kong, però si pocs mesos després es llançava el Donkey Kong 3 amb un fumigador com a protagonista només cal lligar caps, oi?

El mateix Donkey Kong 3 tindria, al seu torn, el 1984, una versió Game & Watch per a dos jugadors, un dels quals controlava el simi, i en aquest cas es tractava d'enviar unes abelles al costat de l'oponent amb un esprai. 

Aquella Game & Watch seria representada al cartutx Game & Watch Gallery 4 de la Game Boy Advance, el 2002, que com a la resta de la col·lecció presentava versions clàssiques i modernes dels mateixos jocs de les maquinetes LCD. En aquest cas, però, a la versió moderna l'Stanley era substituït per en Mario.

Al Super Smash Bros. Melee (GameCube, 2001) l'Stanley apareixia com a trofeu, i als jocs WarioWare: Twisted! (Game Boy Advance, 2004), WarioWare: Touched! (Nintendo DS, 2004) i WarioWare: Do It Yourself - Showcase (Nintendo DS, 2009) hi havia minijocs basats en el Donkey Kong 3 i, per tant, hi tornava a aparèixer el nostre protagonista d'avui. 

Després d'allò va sortir al NES Remix (Wii U, 2013), un per a mi molt recomanable títol format per desafiaments de videojocs de la 8 bits de Nintendo de sobretaula, un dels quals el Donkey Kong 3, i l'últim cop que se l'ha vist ha estat com a esperit al Super Smash Bros. Ultimate (Switch, 2018).

Tornem a l'any 1984, però, perquè hi van passar dues coses importants relacionades amb el personatge. La primera, la veiem al vídeo, és que va sortir a l'episodi Greenhouse Gorilla de Saturday Supercade, una sèrie d'animació basada en videojocs arcade. 

L'altra és que va sortir el videojoc Donkey Kong 3: Dai Gyakushû, que significa "Donkey Kong 3: El gran contraatac", un títol desenvolupat per Hudson Soft (sí, Hudson, amb llicència de Nintendo, igual que el Super Mario Bros. Special, per exemple) per NEC PC-6001mkII, NEC PC-6601, NEC PC-8801 i Sharp X1 (al vídeo).

Es tractava d'una mena de seqüela, amb una mecànica molt similar, però sense la possibilitat de saltar, cosa que l'acostava molt al concepte de videojoc de naus de pantalla fixa i vertical, i amb uns escenaris que anaven canviant i que no tenien res a veure amb hivernacles.

Queda clar, doncs, que l'Stanley the Bugman ha estat reconegut en diverses ocasions, homenatjat fins i tot, però també que se l'ha associat sempre al mateix joc. Potser ja és hora que Nintendo faci alguna cosa més que referenciar aquell títol -cosa que, per altra banda, celebro perquè és una petita joia poc coneguda- i ens els ressusciti amb una mica més de substància, amb algun cameo potent, com va fer amb la Pauline recentment al Super Mario Odyssey. 

Compres: agost de 2018

Aquest mes se m'ha escapat de les mans. Augmentem el saldo negatiu de jocs físics al mes en dos, per un total de cinc, i d'una manera curiosa.

Normalment passa quan compro algun videojoc retro, que no el tenia al calendari de llançaments, com és natural, però aquest agost no hi ha hagut cap llançament que tingués previst comprar tant sí com no. Llavors, les compres físiques han estat de títols clàssics. 

El WarioWare Smooth Moves de la Wii ha estat una compra realment inesperada. Seguint articles a eBay d'un venedor que acostuma a fer subhastes de moltes coses alhora el vaig veure i vaig provar sort, i el vaig guanyar.

En general els jocs de "festa", els minijocs pensats per jugar en companyia, no són el meu estil, però vaig pensar que aquest podia estar bé per a ocasions futures, tot i que potser no s'acaba fent servir gaire.

El que m'ha fet molta il·lusió poder comprar, però, ha estat el Sonic 3, de la Mega Drive, un títol que quan va sortir valia no sé si 16.000 pessetes (uns 100 euros), com segurament de manera errònia recordo, però 12 o 13.000 sí, i això a la Mega Drive era una barbaritat, també per a la meva butxaca.

Durant els aproximadament 12 anys que fa que vaig tornar als videojocs i em vaig interessar pel retro no l'havia pogut trobar a 25 euros (faig una excepció a la norma que em vaig imposar fa unes quantes entregues d'aquesta secció de no esmentar els preus), que era el preu màxim que m'havia fixat, però després de molta paciència al final el vaig trobar, complet i en un estat més que acceptable, en una botiga de segona mà de Mataró. No m'ho hauria pensat mai, ja que aquestes botigues en ser intermediàries disparen els preus per tal de treure'n un lògic benefici. 

He dit que aquest mes no hi havia cap llançament que m'interessés, però no és del tot cert: hi havia, de la Xbox One, el Shenmue I&II, la remasterització dels clàssics de la Dreamcast. Jo tenia només el segon, però el primer no hi havia manera de trobar-lo a un preu raonable i en bon estat.

Doncs bé, al final no m'ha calgut comprar-lo en Xbox One, perquè he guanyat una subhasta d'un Shenmue de la Dreamcast en un estat impecable, excel·lent, per una mica més el que esperava gastar-me, però tal com està me'n sento satisfet. Dues compres esperadíssimes des de feia anys han tingut lloc aquest mes, doncs. 

On m'he firat bastant, que diuen, és en el terreny digital. Aprofitant ofertes, enfonsaments de monedes estrangeres i altres oportunitats he comprat diversos títols principalment arcade. Per exemple, el Samurai Shodown II de la línia ACA Neo Geo, per a la Switch.

No havia jugat mai a cap títol de la saga, però recomanaven molt aquesta entrega i m'he decidit a comprar-la. I encara no hi he jugat, perquè...

...La primera, Samurai Shodown, ha estat d'oferta a la Xbox One i, com que tenia tan bon preu i els assoliments sempre em criden l'atenció, he comprat aquest i un parell de jocs més de Neo Geo per a la consola actual de Microsoft.

Cap dels pocs que estaven d'oferta era dels més destacats del catàleg de la poderosa consola de 16 bits, o eren entregues superades àmpliament per les seves seqüeles, però em vaig informar sobre si actualment encara valien la pena i en vaig triar tres, el segon dels quals aquest Alpha Mission II, un shoot'em up que no coneixia i que m'està agradant força.

El tercer per a la Xbox One ha estat el The King of Fighters 94, el primer de tots, malgrat que ja tinc el 98 a la Switch, perquè tot i ser primitiu em venia molt de gust jugar al videojoc inaugural de la famosa sèrie de lluita amb crossovers d'SNK.

Tornem a la Switch i acomiadem SNK amb aquest Real Bout Fatal Fury, recomanada entrega d'una saga de lluita que és una mica complicada de seguir, però sembla ser que en aquest títol hi ha història canònica i que té característiques pròpies que el feien atractiu.

Fa temps em vaig comprar, també digital i per a la Switch, la versió recreativa dels Arcade Archives del Double Dragon, i després va sortir el Renegade, versió occidental del Nekketsu kôha Kunio-kun -inclòs en aquest llançament-, però no me'l vaig comprar perquè no el recomanaven gaire. Ans al contrari.

Deien que havia envellit malament i probablement és veritat, però últimament m'interessen molt els beat'em ups i havia de tenir un dels degans del gènere, a més de l'entrega inaugural de la mítica i japonesíssima saga Kunio-kun i alhora l'origen més que espiritual de Double Dragon.

Quan va sortir el Donkey Kong a l'esmentada línia Arcade Archives me'l vaig comprar de seguida. Vaig explicar que m'havia fet molta il·lusió i que era d'allò més sorprenent pels problemes legals que hi havia hagut amb el codi original.

Aquell dia també es llançava l'Sky Skipper, un arcade de la mateixa Nintendo, igualment de 1981, que va passar desapercebut pel llançament del DK original, però que és un títol desconegut des del seu origen: als Estats Units no va agradar durant la fase de proves, es va considerar que no triomfaria i no es va distribuir als salons recreatius, i només en quedava una màquina a les oficines de Nintendo of America, a partir de la qual s'ha fet aquest llançament històricament tan interessant, encara que el joc, pel que diuen -ja ho provaré- no és res de l'altre món i és força estranyot.

Hamster no és l'única companyia que està rescatant clàssics de recreativa, també hi ha Flying Tiger Entertainment, amb la seva línia Johnny Turbo's Arcade.

És una línia més cara, tot i així és més pobra en opcions d'emulació que la de Hamster, i fins ara els seus títols no em cridaven l'atenció, però m'he acabat comprant el Nitro Ball, un joc esbojarrat i divertit que es mereix que se'n parli una mica més. A veure si gràcies a aquest llançament es fa realitat.

Una sorpresa en diversos sentits: fa poc que vaig sentir parlar del The Messenger, de la Switch, un títol d'estil retro que homenatjava el Ninja Gaiden original, però era només digital i valia força diners. Era una idea per al futur, per quan estigués rebaixat, perquè ha tingut molt bona acollida.

Però, per un error, el dia que sortia a la venda va estar per menys de 2 euros a l'eShop mexicana durant unes hores, ho vaig detectar i el vaig comprar a aquest preu.

Acabo amb The Bridge, un indie de trencaclosques que destaca pel seu disseny artístic i que feia molt de temps que no tenia clar si el compraria o no, però m'hi havia fixat. Estava sovint d'oferta a la Switch i a la Wii U, però finalment, de manera inesperada, me l'he comprat en Xbox One, a un preu baixíssim i amb l'al·licient dels assoliments.

Com podeu veure, aquest mes m'he comprat moltíssims videojocs. De físics més dels que esperava, però també han estat en dos dels tres casos objectes desitjats per mi durant anys. Els digitals... bé, com que són baratets no passa res, oi? Una altra cosa és el temps que tinc per jugar-hi. 

Petits clàssics: Balloon Fight

Normalment deixo passar més temps entre dues entrades de la mateixa secció, i no és que tampoc sigui tan recent la darrera que vaig publicar dins Petits Clàssics, però el cas és que l'actualitat mana i ja que a l'última publicació em feia ressò de la mort del president de Nintendo, en Satoru Iwata, aprofito l'avinentesa per a parlar d'un dels primers videojocs que va programar.

Com deia als comentaris en Salore, abans de dedicar-se a fer jocs per a la Gran N des de Hal Laboratory n'havia fet per a MSX i, abans tenim per exemple el seu primer joc, l'Star Battle per a Commodore Vic-20, de 1981. Però el que avui ens ocupa és un dels clàssics de Nintendo, signats per ell, probablement més oblidats.

Es tracta del Balloon Fight, que va sortir el 1985 per a la NES (el 1986 als Estats Units i el 1987 a Europa), però que un any abans havia debutat a les recreatives de Nintendo, les Nintendo Vs. System -aviat en parlaré-, tot i que normalment el procés era a la inversa.

Aquella primera versió es deia Vs. Balloon Fight i com podem veure al vídeo es tracta de sobreviure volant amb dos globus i rebentar els dels enemics. Si en perdem un tindrem més feina a elevar-nos, però si els perdem tots dos, tururut viola. 

Aquest títol ens permetia col·laborar amb un company o enfrontar-nos-hi, i a més les pantalles estaven dissenyades en vertical, però la versió de la NES seria diferent i els nivells també tindrien un disseny propi.

No ho sembla en aquesta pantalla, però la versió domèstica tenia una modalitat exclusiva, Balloon Trip, que consistia a avançar per pantalles d'scroll horitzontal tot col·leccionant globus i que a la recreativa no hi era. 

La versió de la NES va ser portada només al Japó al Sharp X1 i el NEC PC-8801 el mateix 1985 i a la Gameboy Advance el 2004, a més de l'e-Reader de Nintendo als Estats Units el 2002 i, posteriorment, a les consoles virtuals de la Wii, la Nintendo 3DS i la Wii U -va ser el primer títol de la seva Consola Virtual- arreu del món. Curiosament també apareix i és jugable al primer Animal Crossing, de la Gamecube.

El 1990 en va sortir una seqüela, Balloon Kid, per a les Gameboy nord-americanes, i també per a les europees el 1991. És evident que en aquest cas es tracta d'un plataformes d'estil més comú, però curiosament no va sortir al Japó.

O sí? Perquè el 1992 se'n va fer aquest clon amb la Hello Kitty, anomenat Hello Kitty World, que va ser la versió japonesa -exclusiva- i acolorida del Balloon Kid. Ara bé, a algú li devia quedar l'espina que el joc original no hagués sortit al Japó tal com era, perquè el 2000 en va arribar un remake.

Era el Balloon Kid GB, que va sortir només per a les Gameboy Color japoneses i, a més, a través del servei de descàrrega Nintendo Power. Però els remakes no s'acabarien aquí, perquè el 2007 encara n'hi hauria un altre:

Era el Tingle's Balloon Fight, per a la Nintendo DS, que només es podia obtenir a través del Club Nintendo japonès i que era bàsicament com el primer Balloon Fight però amb nous dissenys i protagonitzat per en Tingle, petit personatge de la saga The Legend of Zelda. 

Al llarg dels anys, tot i que no se n'ha fet cap nou joc des de fa molt de temps, sí que hi ha hagut homenatges a aquest petit clàssic que és el Balloon Fight, com ara trofeus del Super Smash Bros. Melee (Gamecube), l'aparició dins el NES Remix (Wii U), un cameo del peix gegant que ens podia matar al Super Smash Bros. Brawl (Wii), una pantalla a la versió per a la 3DS del Super Smash Bros., alguns minijocs de la saga WarioWare, Inc. o aquest altre minijoc del Nintendo Land (Wii U):

És evident que es tracta d'un petit clàssic amb una certa influència a l'univers Nintendo, encara que en els darrers anys s'hagi limitat a aparèixer en cameos i altres referències, a més de ser portat a les consoles virtuals. 

El cas és que va ser un dels títols que va programar en els primers anys el malaguanyat Satoru Iwata i he pensat que era el videojoc ideal per a aquesta nova entrega de la secció.