Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nintendo Land. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nintendo Land. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de juliol del 2017

Els jocs més venuts de la Wii U

Com segurament ja sabeu, l'any 2016 es va finalitzar la producció de la Wii U, una consola a la qual dedicaré alguna entrada espero que d'aquí a no gaire temps, però en resum podem dir que, malgrat un excel·lent catàleg, no va tenir gens de sort, i ben aviat Nintendo va concentrar els seus esforços en la seva successora, la Switch.

Doncs bé, l'entrada sobre els videojocs més venuts de la Wii U no l'he fet fins ara perquè el seu últim gran títol ha estat el The Legend of Zelda: Breath of the Wild, i estava esperant veure si s'acabava ficant al Top 5, per no fer una entrada que després quedés obsoleta. Finalment no ha estat així i els 5 títols més venuts s'han quedat com estaven, i són aquests:


Es van vendre només uns 14 milions d'unitats de la consola, i de totes aquestes persones 8,31 milions es van comprar el Mario Kart 8, que és un percentatge enorme, més de la meitat. Ens pot semblar que és una cosa ben normal, que qui té una Wii U tingui també aquest joc, i vist així podria semblar que el percentatge no és tan gran, però això no passa ni en els títols més venuts de la història, llevat que es tracti de jocs que venien al pack, que també n'hem vist molts casos.

Val a dir que un dels packs de la Wii U era amb aquest joc, sí, per exemple el que em vaig comprar jo, però de tota manera els números d'aquesta entrega són relativament espectaculars. La de la Wii, en canvi, va assolir gairebé 37 milions, però estem parlant d'una consola que van comprar 100 milions de persones. Veieu el percentatge de Mario Kart Wii per consola? Doncs això.



Llançat el 2014, era el primer Mario Kart amb gràfics en alta definició, el que tenia més personatges (36, comptant els descarregables de pagament) i en tots els sentits el millor de la llegendària saga. El fracàs comercial de la consola, però, li va impedir arribar a més gent, i això s'intenta solucionar ara amb el Mario Kart 8 Deluxe, la conversió a Switch d'aquest mateix 2017, que afegeix personatges i fa alguns canvis jugables.


El segon classificat és un joc que, tot i l'excel·lent acollida crítica i comercial, va tenir crítiques perquè, malgrat que era l'únic joc d'en Mario en 3D de la Wii U, no era ben bé el que esperaven els fans dels dos Super Mario Galaxy de la Wii.

L'aposta de Nintendo va ser aquest Super Mario 3D World (2013), seqüela del genial Super Mario 3D Land de la Nintendo 3DS i, per tant, fet amb el mateix estil que sí, que recorda el Super Mario Galaxy en alguns moments d'exploració semilliure, però que té un desenvolupament lineal.



Aquesta vegada la premissa canvia: la colla d'en Mario ha de rescatar una mena de fades segrestades per en Bowser, i això permet que un dels 4 personatges seleccionables -que permeten el multijugador de 4 persones- sigui la princesa Peach. De fet, més endavant es desbloqueja l'Estela, jugable per primer cop en un joc de plataformes (ja s'havia pogut controlar al Mario Kart Wii). Va tenir 5,80 milions de còpies venudes.


La saga New Super Mario Bros., que va començar a la Nintendo DS, pretenia recuperar la jugabilitat clàssica dels plataformes 2D d'en Mario i companyia, tot i que l'ombra dels primers Super Mario Bros. era allargada.



La quarta entrega d'aquesta saga, New Super Mario Bros. U (2012), va ser un dels jocs de llançament de la consola, se'l considera el millor dels quatre i afegia, al multijugador que també a la Wii era per a 4 persones, una cinquena plaça per a un jugador que afegís elements a l'escenari amb el GamePad i el llapis stylus. Va vendre 5,77 milions de còpies.


La quarta entrega de l'original saga de lluita Smash Bros. va arribar simultàniament a la Wii U i a la Nintendo 3DS (la versió que tinc), i a la consola de sobretaula es va anomenar Super Smash Bros. for Wii U. (2014)



Amb més personatges que mai (58, comptant els descarregables), i la introducció a la saga de DLC de pagament, tant en personatges com en escenaris, és un joc molt pensat per al multijugador, però amb campanya i modalitats per a un jugador per entretenir-nos durant moltes hores sense necessitat de connectar-nos a internet. Va vendre 5,20 milions de còpies i es dóna per fet que segurament sortirà també a la Switch, però de moment Nintendo no diu ni ase ni bèstia al respecte.


Finalment el Nintendo Land, el joc equivalent a la Wii U del que va ser el Wii Sports a la Wii, en el sentit que servia per a mostrar les capacitats de la consola i les seves característiques en general, a més de ser jugable de manera individual però estar dissenyat sobretot com a party game, és a dir joc per passar l'estona amb els amics.



En aquest cas trobo que és molt més atractiu que el Wii Sports, i a més basa els seus minijocs en franquícies clàssiques de Nintendo. Va vendre 5,17 milions de còpies, tot i que era un joc típic de pack de la consola, sobretot amb el model senzill, blanc i amb només 8GB de disc dur intern.

Han quedat fora del Top 5 títols honorables com l'Splatoon (4,80 milions) i el Super Mario Maker (3,95). L'esmentat The Legend of Zelda: Breath of the Wild ni es va acostar als 5 primers llocs de la llista, però tot i haver sortit amb la consola ja descontinuada i ser un dels títols de llançament de l'esperada Switch, 1,08 milions de còpies no està gens malament.




dissabte, 18 de març del 2017

Els primers jocs de la Wii U (primera part)

Ara que acaba de sortir la Switch i és el centre d'atenció tant per part dels fans de Nintendo com dels seus detractors, trobo que és un moment ideal per a reivindicar la Wii U, una consola que comercialment no ha sortit bé -de fet ha estat un dels fracassos més sonats de la història de la Gran N-, però que espero que amb els anys se li reconegui la vàlua, com ha passat per exemple amb la Saturn, deixant de banda decisions empresarials equivocades que sens dubte n'han provocat la prematura defunció i centrant-se en el producte. Tard, sí, però val més això que mai.

És per aquest motiu que aprofito l'avinentesa per a repassar els videojocs que la van acompanyar en la seva sortida, en una secció que feia temps que no tocava però que, per la seva naturalesa, no pot tenir gaires entregues.


Comencem, que hi ha feina: la Wii U va sortir primer als Estats Units, un 18 de novembre de 2012, amb una pila de jocs. Va ser el mercat on es va llançar amb més títols, i en molts casos coincideixen amb els del llançament europeu i el japonès, però ja especificaré quan no va ser així. Vèiem l'Assassin's Creed III, un dels que sí que van agradar de la saga. 


La versió de la Wii U del Batman: Arkham City, segurament el preferit de la saga, tenia el cognom d'Armored Edition i presentava característiques pròpies pensades per al GamePad, com es pot veure al vídeo.


La franquícia de sèries de dibuixos animats i videojocs Ben 10 ja havia tingut unes quantes entregues, però s'estrenava a la Wii U amb el Ben 10: Omniverse, basat en la sèrie del mateix nom, que era la quarta de la saga.


El Call of Duty: Black Ops II és un dels jocs que demostren que al catàleg de les consoles de Nintendo no només hi ha títols per a nens petits o famílies amb ganes i temps d'aplegar-se davant d'una consola. També hi ha lloc per als trets, la violència i la sang.

En aquesta versió, la més ben valorada per cert, es fa l'esperat ús del GamePad i una de les possibilitats més interessants és el multijugador local amb un jugador a la pantalla del televisor i l'altre al del comandament. Al Japó no va arribar a sortir en Wii U.


L'eShop de Nintendo, el sistema de distribució digital de la companyia per a la Nintendo 3DS i la Wii U, s'estrenava en aquesta última amb el Chasing Aurora, un senzill joc però visualment preciós. Els japonesos també es van quedar sense aquest joc.


Que la Wii U podia tenir els mateixos jocs que la competència tecnològica real (és a dir, la Xbox 360 i la Ps3) ho demostraven jocs com el gran Darksiders II, que no va agradar pas menys que a les altres consoles i el PC, ans al contrari: va tenir un pèl de millor nota. Un altre que els japonesos no van poder provar a la consola de Nintendo.


Malgrat les reserves, el primer Epic Mickey, només per a la Wii, va tenir cert èxit, però la seqüela va anar molt pitjor. Tanmateix, l'Epic Mickey 2: The Power of Two va ser un dels videojocs de llançament de la Wii U. Al Japó no va sortir, ni per a la Wii U ni per a cap altre sistema.


Fa temps vaig parlar, i no només jo, del primer videojoc per a consola de sobretaula en català, gràcies a que l'estudi que el va desenvolupar va ser la divisió barcelonina d'Ubisoft. Per desgràcia va ser un desastre de joc, però l'Sports Connection va ser títol de llançament i als Estats Units es va dir ESPN Sports Connection. Ho endevineu? Al Japó, ni rastre.


El futbol és un esport menor als Estats Units, però van tenir el seu FIFA Soccer 13, a Europa FIFA 13, que curiosament va ser l'únic de la saga per a la Wii U: el FIFA 14 i el 15 van sortir per a la Wii, la seva predecessora, però no per a la llavors actual consola de Nintendo, companyia que, de fet, no ha tingut ni el 16 ni el 17 en cap de les seves consoles.


Un altre per al públic més jove: el Funky Barn era un simulador de granja que sens dubte apel·lava als fans de les ovelles Shaun i Timmy, al seu torn spin-offs de Wallace i Groomit, però no va acabar d'alçar el vol. Altre cop, sense llançament al Japó.


Molt pitjor, però, li va anar al Game Party Champions, l'enèsima proposa esportiva per a jugar en colla. Els japonesos se'l van estalviar.


Els Just Dance no falten a les consoles de Nintendo, el de 2017 ha estat l'últim joc de la Wii, per exemple, i el Just Dance 4 va ser un dels que van acompanyar la Wii U, tot i que no va tenir l'èxit de les versions per a d'altres consoles, inclosa la de l'esmentada predecessora. Pel Japó la saga no va arribar a passar.


El que podria semblar un desastre anunciat és el Little Inferno, un altre del qual no he trobat proves que sortís en físic als Estats Units però sí a la Nintendo eShop, només a les occidentals, però. Malgrat els prejudicis, però, sembla que aquest joc de cremar coses en una llar de foc va agradar molt, i també sortirà per a la Switch.


El futbol americà és un dels quatre grans esports dels Estats Units, de manera que no ens ha de sorprendre que un dels jocs de llançament de la Wii U fos aquest Madden NFL 13, també optimitzat per al GamePad. Aquesta versió es va quedar als Estats Units.

Un altre dels grans de la generació passada, el Mass Effect 3, va rebre una Special Edition per a la Wii U, al nivell de les versions per a Xbox 360 i PlayStation 3 (una mica per sobre d'aquesta, que sembla que tenia problemes de rendiment en comparació amb la màquina de Microsoft amb aquest joc). Però igualtat a banda, com era d'esperar fa ús del GamePad per a algunes funcions.


Mighty Switch Force! Hyper Drive Edition és una remasterització aplaudida d'un títol de la Nintendo 3DS, el Mighty Switch Force!, que al seu torn era el tercer de la saga Mighty. Va sortir només per a l'eShop (no he trobat proves d'una versió física ni tan sols als Estats Units), i a Europa va arribar al desembre.


També digital és el Nano Assault Neo, un shoot'em up que va agradar molt i que ens permet controlar una nau que lluita contra un virus. No va sortir mai en territori japonès.


El bàsquet estava ben representat al llançament de la Wii U amb l'NBA 2K13, la proposta basquetbolística de 2K Sports, competència d'Electronic Arts. Aquest va sortir més tard, a Europa, i no va ser títol de llançament, mentre que al Japó no va sortir.


Per anar bé, totes les consoles de Nintendo s'haurien de llançar amb un títol protagonitzat per la mascota de la companyia, però no sempre ha estat així, ni tampoc l'absència d'en Mario al llançament d'una màquina s'ha traduït en un fracàs (tenim el cas de la Wii, per exemple) o, al contrari, la seva presència no sempre salva els sistemes, com és el cas que ens ocupa.

A la Wii U el Mario de sortida va ser el New Super Mario Bros. U, la quarta part del reboot, amb possibilitat de multijugador fins a 5 persones, però potser va deixar fred un públic que esperava el Super Mario Galaxy 3, que no va arribar a existir.


Després que el Ninja Gaiden 3 no acabés de funcionar en PlayStation 3 i Xbox 360, la Wii U va rebre'n una versió millorada, el Ninja Gaiden 3: Razor's Edge, que al seu torn també es va llançar posteriorment per a les consoles originals.


El Nintendo Land era el Wii Sports de la Wii U, és a dir el joc amb què es demostraven les possibilitats de la consola. Un d'aquells jocs pensats sobretot per a gaudir en grup, però que val la pena tenir encara que sigui com a clàssic de la consola.

I després de tots aquests vídeos, per no cansar tant ni posar a prova la paciència de la gent pel que fa a la capacitat de l'explorador de carregar la pàgina, i sense haver acabat el repàs dels jocs nord-americans, acabo aquesta primera part on podem veure que va arribar ben farcida, amb jocs per a tots els gustos, al contrari del que ha passat amb la Switch. D'aquí a uns dies, la resta.



divendres, 24 de juliol del 2015

Petits clàssics: Balloon Fight

Normalment deixo passar més temps entre dues entrades de la mateixa secció, i no és que tampoc sigui tan recent la darrera que vaig publicar dins Petits Clàssics, però el cas és que l'actualitat mana i ja que a l'última publicació em feia ressò de la mort del president de Nintendo, en Satoru Iwata, aprofito l'avinentesa per a parlar d'un dels primers videojocs que va programar.

Com deia als comentaris en Salore, abans de dedicar-se a fer jocs per a la Gran N des de Hal Laboratory n'havia fet per a MSX i, abans tenim per exemple el seu primer joc, l'Star Battle per a Commodore Vic-20, de 1981. Però el que avui ens ocupa és un dels clàssics de Nintendo, signats per ell, probablement més oblidats.


Es tracta del Balloon Fight, que va sortir el 1985 per a la NES (el 1986 als Estats Units i el 1987 a Europa), però que un any abans havia debutat a les recreatives de Nintendo, les Nintendo Vs. System -aviat en parlaré-, tot i que normalment el procés era a la inversa.


Aquella primera versió es deia Vs. Balloon Fight i com podem veure al vídeo es tracta de sobreviure volant amb dos globus i rebentar els dels enemics. Si en perdem un tindrem més feina a elevar-nos, però si els perdem tots dos, tururut viola. 

Aquest títol ens permetia col·laborar amb un company o enfrontar-nos-hi, i a més les pantalles estaven dissenyades en vertical, però la versió de la NES seria diferent i els nivells també tindrien un disseny propi.


No ho sembla en aquesta pantalla, però la versió domèstica tenia una modalitat exclusiva, Balloon Trip, que consistia a avançar per pantalles d'scroll horitzontal tot col·leccionant globus i que a la recreativa no hi era. 

La versió de la NES va ser portada només al Japó al Sharp X1 i el NEC PC-8801 el mateix 1985 i a la Gameboy Advance el 2004, a més de l'e-Reader de Nintendo als Estats Units el 2002 i, posteriorment, a les consoles virtuals de la Wii, la Nintendo 3DS i la Wii U -va ser el primer títol de la seva Consola Virtual- arreu del món. Curiosament també apareix i és jugable al primer Animal Crossing, de la Gamecube.


El 1990 en va sortir una seqüela, Balloon Kid, per a les Gameboy nord-americanes, i també per a les europees el 1991. És evident que en aquest cas es tracta d'un plataformes d'estil més comú, però curiosament no va sortir al Japó.


O sí? Perquè el 1992 se'n va fer aquest clon amb la Hello Kitty, anomenat Hello Kitty World, que va ser la versió japonesa -exclusiva- i acolorida del Balloon Kid. Ara bé, a algú li devia quedar l'espina que el joc original no hagués sortit al Japó tal com era, perquè el 2000 en va arribar un remake.


Era el Balloon Kid GB, que va sortir només per a les Gameboy Color japoneses i, a més, a través del servei de descàrrega Nintendo Power. Però els remakes no s'acabarien aquí, perquè el 2007 encara n'hi hauria un altre:


Era el Tingle's Balloon Fight, per a la Nintendo DS, que només es podia obtenir a través del Club Nintendo japonès i que era bàsicament com el primer Balloon Fight però amb nous dissenys i protagonitzat per en Tingle, petit personatge de la saga The Legend of Zelda

Al llarg dels anys, tot i que no se n'ha fet cap nou joc des de fa molt de temps, sí que hi ha hagut homenatges a aquest petit clàssic que és el Balloon Fight, com ara trofeus del Super Smash Bros. Melee (Gamecube), l'aparició dins el NES Remix (Wii U), un cameo del peix gegant que ens podia matar al Super Smash Bros. Brawl (Wii), una pantalla a la versió per a la 3DS del Super Smash Bros., alguns minijocs de la saga WarioWare, Inc. o aquest altre minijoc del Nintendo Land (Wii U):


És evident que es tracta d'un petit clàssic amb una certa influència a l'univers Nintendo, encara que en els darrers anys s'hagi limitat a aparèixer en cameos i altres referències, a més de ser portat a les consoles virtuals. 

El cas és que va ser un dels títols que va programar en els primers anys el malaguanyat Satoru Iwata i he pensat que era el videojoc ideal per a aquesta nova entrega de la secció.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...