Sports Connection: el segon videojoc en català per a consola

Fa un temps em vaig fer ressò del que era tota una notícia: el primer videojoc en català per a videoconsoles, és a dir sense comptar quatre productes mal comptats per a ordinadors i per al públic bàsicament infantil. Es tractava del Les aventures de Tintín: el Secret de l'Unicorn, que adaptava la pel·lícula del mateix nom dirigida per Steven Spielberg el 2011. 

Aquell cas, però, era molt concret: només la versió de la Nintendo 3DS i només els textos, sense àudio. Però ja era un gran pas per a la per desgràcia migradíssima situació dels videojocs en la nostra llengua, amb uns quants milions de parlants que trobem ben pocs productes d'entreteniment en l'idioma que ens és matern. Doncs bé, ara n'arriba un altre, l'Sports Connection de la novíssima Wii U, que a més té àudio en llengua catalana. 

És, com el d'en Tintín, un títol de la divisió barcelonina d'Ubisoft, que aquest cop a banda dels textos també inclou, com dèiem, àudio en la nostra llengua des del seu llançament, al costat de la consola, el passat 30 de novembre. 

Malauradament la seva proposta esportiva de tennis, futbol, karts, futbol americà, golf i beisbol combinada amb les característiques del nou comandament de la consola de sobretaula més recent de Nintendo no ha convençut i ha estat clarament suspesa per la crítica.

Les aventures de Tintín: el Secret de l'Unicorn tampoc no està considerat un imprescindible del catàleg de la Nintendo 3DS, però no va tenir unes notes tan dolentes. Sigui com sigui és necessari que continuïn apareixent al mercat videojocs amb l'opció de la llengua catalana, tant si són bons com si són dolents.

Si les coses van com seria desitjable algun dia podrem exigir-ho tal com ho exigeixen els espanyols, que ja no recorden els temps en què jugaven en anglès i ho podien fer sense cap problema, i es podrà jugar en català al catàleg sencer de qualsevol consola, incloent-hi tant les muntanyes de porqueria que inevitablement formen part de les mateixes com les autèntiques obres mestres. 

I un videojoc en català, em sembla que ja ho vaig dir i ho repetiré els cops que calgui, no consisteix en traduir-ne el títol de manera ridícula ("Dimoni resident" per "Resident Evil", se'n fotia erròniament, ja que en tot cas seria "Mal resident", un amic meu), sinó senzillament en oferir els textos i l'àudio en català, a més dels diversos altres idiomes en què es pot jugar actualment.