Què estàs buscant?

dissabte, 15 de desembre de 2012

Jocs estranys: Mario's Time Machine

El videojoc que protagonitza avui una nova entrega de Jocs estranys potser no és excessivament estrany, però sí que sorprèn pel seu concepte i per com s'allunya d'una franquícia que, més o menys, es mou sempre en els mateixos paràmetres i experimenta poc, cosa que en realitat no necessita perquè és estimada per tothom i volem que continuï com fins ara.

Parlem del Mario's Time Machine, un títol que es va llançar el 1993 per a MS-DOS (la primera cosa estranya), a finals del mateix any per a la Super Nintendo i ja el 1994 per a la NES, en tots tres casos només als Estats Units.


Com veieu no sembla un videojoc protagonitzat pel personatge més popular de la història d'aquest mitjà d'entreteniment, només n'agafa elements coneguts i els reprodueix, amb un aspecte i una jugabilitat força diferents dels que estem acostumats a trobar-nos, en un títol que parteix d'una premissa sorprenent.

Resulta que en Bowser s'ha dedicat a robar, amb la seva màquina del temps, objectes importants de la Història de la Humanitat per tal d'exposar-los al seu museu privat. En Mario, que se n'assabenta perquè és el mateix Bowser qui el provoca explicant-l'hi, els ha de recuperar i tornar a l'època on corresponen si vol evitar el col·lapse de l'espai temps (que de fet s'hauria d'haver produït de seguida, però bé), i ho intenta omplint els buits dels documents en què es basarà la seva cerca i parlant amb els habitants dels llocs que visitarà. 


La versió de la Super Nintendo, que com la de PC és de The Software Toolworks, ja té un aspecte més semblant al que li coneixem, de fet són sprites del Super Mario World, però tota la resta és com la veiem a la versió per a ordinadors, llevat del control, naturalment, que a PC era amb el ratolí i a la Super Nintendo, i també a la NES, amb el comandament i més basat en les plataformes.

Segons com ens en sortim tindrem fins a 3 finals possibles, que poden ser bons o dolents, és a dir amb en Bowser derrotat i enviat a la Prehistòria o bé guanyador de manera que fuig al que es coneix com el Paradís. Però la versió de la NES és diferent:


Només cal veure la primera meitat del vídeo per tal que ens adonem que no hi té res a veure. En aquest cas, desenvolupat per Radical Entertainment, predominen les plataformes i fins i tot la manera de viatjar en el temps és ben diferent, una clara referència al Mario Bros. També hi veiem en Yoshi, que en aquesta versió és una de les coses que en Bowser s'ha endut. 

A més, ha de ser el jugador qui endevini a quina època correspon cada objecte amb el mètode de l'assaig i error, i per tal de vèncer en Bowser l'ha de derrotar tot responent, després de recuperar tots els objectes i tornar-los a l'època on corresponen, 3 preguntes de resposta múltiple sobre els períodes que ha visitat.

Sigui com sigui totes 3 versions van ser considerades fallides i van ser força impopulars, ja que es va percebre com una mena de plagi del Where in time is Carmen Sandiego? i no van agradar ni l'excursió dels personatges de l'Univers Mario per escenaris del món real, ni els canvis en la jugabilitat ni el resultat d'un títol educatiu que no trobava l'equilibri entre els seus nobles objectius (fracassats perquè el joc era massa difícil per al públic al qual es dirigia) i l'entreteniment que tots els videojocs necessiten per a triomfar. 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...