Què estàs buscant?

dilluns, 17 de desembre de 2012

Història de les videoconsoles: Nintendo DS

Ara que fa uns dies la Nintendo DS, la portàtil més venuda de la història, va superar per primera vegada —encara que només per uns quants milers d'unitats— la que fins ara havia estat la més venuda en general, la Playstation 2, és el moment de dedicar-li una entrada per tal de repassar-ne els orígens i la importància.

Aquest era l'aspecte del primer model de la consola, revolucionària pel seu concepte, sens dubte la clau del seu èxit juntament amb un bon catàleg, però estèticament millorable, com va demostrar el següent model, el que ja vaig conèixer i tinc jo i que duu el nom de Nintendo DS Lite.


Hi ha prou diferències com per posar-ne imatges, però aquest no seria el definitiu, sinó que després arribaria la Nintendo DSi, que incloïa dues càmeres, una bateria amb més autonomia, emmagatzematge intern i sobretot connectivitat amb els continguts de la Nintendo DSi Shop i, per tant, accés exclusiu a certs productes digitals. El mateix passaria amb l'última versió, la Nintendo DSi XL (LL al Japó), que oferia una mida superior per a aquells que la preferien així, especialment la gent gran.

En canvi, aquests dos models perdien la retrocompatibilitat amb la Gameboy Advance en no tenir espai per als cartutxos de la predecessora, però això és quelcom que acostuma a passar amb els nous models de les plataformes que, d'inici, són retrocompatibles.



Però amb aquests anuncis tornem a l'origen de tot plegat, que m'he posat a parlar de models i he deixat de banda els inicis de la portàtil: va aparèixer al Japó el 21 de novembre de 2004, mentre que el 2 de desembre del mateix any aterrava als Estats Units i, com és massa habitual, a Europa força més tard, l'11 de març de 2005.

Dels seus títols de llançament ja en vaig parlar en una altra entrada, però en el seu catàleg, que com el de la Playstation 2 està farcidíssim i per tant també inclou molta porqueria, hi trobem autèntiques joies o títols imprescindibles, amb una qualitat mitjana força alta, que podem veure homenatjats parcialment en aquest vídeo:



Com totes les seleccions està feta per la persona que ha muntat i/o pujat el vídeo, però hi veiem títols imprescindibles com Metroid Prime Hunters, Tetris DS, The World Ends With You, New Super Mario Bros., Phoenix Wright, Star Fox Command, la saga Professor Layton, The Legend of Zelda: Phantom Hourglass i la continuació Spirit Tracks, Nintendogs, diversos Mario and Luigi, dos Trauma Center, Grand Theft Auto: Chinatown Wars o Mario Kart DS, entre molts altres.

I és que el catàleg de la Nintendo DS és ple de grans jocs en gairebé tots els gèneres que existeixen, que és el mateix que dir que en poden gaudir els amants de qualsevol mena de joc. Gràficament suposava un gran pas endavant respecte a la Gameboy Advance, tot i que es quedava, comparativament, en una Nintendo 64 o una mica menys. Respecte a la competència, la PSP, sortia perdent en termes estrictament gràfics, però la popularitat de la seva proposta era indiscutiblement més atractiva i la va destrossar, tal com la successora, la Nintendo 3DS, ho està fent amb la Playstation Vita.



La Nintendo DS inspira el seu disseny en les mítiques i llegendàries maquinetes LCD de Nintendo, les Game & Watch, que també tenien doble pantalla, però evidentment havien passat moltíssims anys i la cosa estava, en tots els sentits, en un altre nivell.

Els títols que es consideren realment bons són els que fan un ús intel·ligent de la doble pantalla (que és la "Dual Screen" d'on ve part del nom de la consola), tant per a ampliar el camp de visió com per a interactuar amb el que passa a la pantalla de dalt (generalment la principal) tot tocant amb el llapis Stylus (o amb els dits) la de sota, que és la tàctil, o bé emprant la inferior per a mostrar mapes o inventaris d'objectes.



És cert que la consola domina millor les dues dimensions, però els títols que fan ús de les 3D, si són bons, ens fan pensar el que deia abans, que és la semblança tècnica amb el que oferia la Nintendo 64 a la segona meitat dels anys 90. En versió reduïda, i afavorida per la mida petita de la pantalla, però al cap i a la fi eren unes bones 3D tenint en compte les circumstàncies, com es pot veure en aquest Super Mario 64 DS.

La doble pantalla (i sobretot que una de les dues fos tàctil) i un catàleg format per títols nous i originals, noves entregues de sagues consolidades, remakes de clàssics adaptats a les seves característiques i versions més o menys dignes dels videojocs que també anaven sortint per a les altres consoles, tant per al públic acostumat als videojocs com per a la gent gran i els nens, han estat la clau per a aquesta portàtil amb què Nintendo, un cop més i com ha fet sempre, va guanyar la guerra del seu sector particular, com ho va fer en el seu dia amb la Gameboy clàssica i com sembla que ho està fent ara amb la Nintendo 3DS, que tot i així ho tindrà difícil per a assolir els més de 153 milions d'unitats que la seva predecessora, que més de 8 anys després encara belluga i rep alguns jocs de qualitat, té col·locades per tot el món.












5 comentaris:

  1. Sempre aprofito per afegir (a banda dels jocs que ja has comentat) aquells que a mi m'han fascinat en DS i queden una mica amagats.

    Com els 2 Ouendans.
    Rhythm Tengoku
    Another Code i la Saga Hotel Dusk (Last Window és el 2n)
    Wario Ware
    i Ghost Trick una de les ultimes joies de DS personalment molt recomanable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns dels que dius surten al llistat del vídeo, però no els podia esmentar tots. En tot cas fas ben fet, jo també reivindico títols poc coneguts o que poden haver passat desapercebuts.

      Prendré nota dels jocs que dius, a veure com van per eBay.

      Elimina
  2. Uau, no hagués dit mai que la Nintendo DS hagués estat la consola més venuda de la història!

    A mi de petita em van regalar la Game Boy i la meva mare fa un parell d'anys es va comprar la Nintendo DS. Està molt bé que el concepte de les consoles cada vegada s'estengui a més edats i a més perfils de persona.

    Què n'opines de la DS 3D? Jo l'he provat en alguna botiga i, sincerament, no em convenç. Trobo que acabes amb un mal de cap considerable, segons com!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, m'agrada que em facis aquesta pregunta: la Nintendo 3DS (així es diu :P) la tinc des de fa uns mesos i m'agrada molt.

      Jo també havia sentit els rumors que donava mal de cap, i sincerament, no és cert. Passa si l'angle de visió no és bo, i a les botigues com que la tenen clavada és el que passa. Si la tens a casa i te la col·loques com vols és una meravella, i té jocs genials.

      A més li van fer una baixada de preu dràstica al cap de pocs mesos de sortir (perquè no es venia massa per culpa de prejudicis com el que comentes) i no m'havia comprat ni fet regalar mai una consola al cap d'un sol any de sortir al mercat. :)

      Elimina
  3. Ostres, és veritat que ja em sona dit "Nintendo 3DS" i no com jo ho he dit.. ho sento! :P

    No en tenia ni idea d'això de l'angle de visió. Però vaja, si tu la tens i segurament hi deus haver jugat moltíssima estona més que jo en una botiga i no t'ha fet mal de cap... senyal que tens raó tu! ;)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...