Els primers jocs de la Nintendo DS

L'altre dia, tot repassant una mica l'hemeroteca de 3 Botons i START, em vaig adonar que entre les moltes consoles que han protagonitzat la secció Els Primers, destacava l'absència de la Nintendo DS mentre que sí que vaig fer-ne un amb la seva successora, la Nintendo 3DS. Doncs bé, avui repararé el greuge i parlaré dels videojocs que van acompanyar la penúltima consola portàtil de la Gran N en el seu llançament.

No és gaire habitual en una consola japonesa, però la Nintendo DS es va estrenar als Estats Units primer, i va ser el 21 de novembre de 2004. Ho va fer, entre altres títols, amb el Super Mario 64 DS, un remake del mític títol de la Nintendo 64 amb alguns afegits com ara els personatges Yoshi, Luigi i Wario controlables i minijocs a banda de l'aventura principal.

L'Asphalt Urban GT, una de les seqüeles del qual ja vaig comentar com a lamentable títol de la Nintendo 3DS, també va ser joc de llançament.

Aquest és el The Urbz: Sims in the City, que he hagut de posar amb un vídeo promocional perquè no n'he trobat cap més que fos mínimament digne. El que ensenyaré ara és un que probablement coneixeu, però per un altre nom:

Aquesta proposta de Sega formada per estranys minijocs es deia Feel the Magic: XY/XX als Estats Units, mentre que nosaltres la coneixem com a Project Rub i els japonesos com a Kimi no tame nara shineru. 

Spider-man 2, el joc de la pel·lícula, també va ser de llançament als Estats Units, i al contrari del que acostuma a passar amb els videojocs basats en pel·lícules (al seu torn basades en còmics) sembla que va agradar força.

No podia faltar el joc esportiu, en el cas dels Estats Units el Madden NFL 2005. I a banda d'aquest i de la demo Metroid Primer Hunters: First Hunt, també present al llançament europeu de la consola, no ens en queda cap més per repassar i ens n'anem al Japó, on la Nintendo DS va sortir el 2 de desembre de 2004.

El Daigassô! Band Brothers, exclusiu d'aquell país, si bé la seva seqüela va arribar com a Jam with the band a Europa (no als Estats Units), és un d'aquells títols de ritme estranys que jo no he provat mai ni em criden gaire l'atenció.

Aquest estrany títol és el Chokkan Futohide, que va sortir de llançament també a Europa amb el nom de Polarium. El d'ara no és tan estrany, però sí que fa més per a mòbil que no pas per a una consola portàtil:

Tônô ni aseka Game Series vol. 1: Cool104 Joker & Setline és el curiós i llarg títol d'aquest videojoc. El que posaré ara es diu Kenshûi Tendô Dokuta i sembla que és una mena de Trauma Center. 

Em sap greu que el vídeo sigui amb comentaris tan poc constructius, però no n'hi havia cap altre. Aquest joc, per cert, es va quedar al Japó.

El Mr. Driller: Drill Spirits era l'entrega per a la Nintendo DS d'aquesta saga de trenca-closques de Namco. I un de molt semblant és el que veurem a continuació:

El Zoo Keeper, que tot i l'estètica diferent feia que sortissin al mercat alhora dos títols molt semblants en la seva concepció.

També molt bufó, però completament diferent, era el Pokémon Dash, l'estrena de la franquícia en una consola on ha obtingut resultats espectaculars al llarg dels 7 anys que porta al mercat. Per desgràcia, aquesta entrega no era el típic RPG de Pokémon, garantia de vendes i bones crítiques, sinó un estrany joc de velocitat que no va agradar gaire.

Aquest és el Sawaru Made in Wario, conegut a Occident com a WarioWare: Touched!, conegut com un dels videojocs que aprofita millor les característiques tàctils de la consola. A banda dels títols de llançament que també van sortir amb la consola als Estats Units (Super Mario 64 DS, The Urbz: Sims in the City i Kimi no tame nara shineru) he d'esmentar el Mahjong Taikai, del que no he trobat cap vídeo però que es basa en un joc de taula que s'ha apuntat al llançament de més d'una consola. I ara sí, ens n'anem a l'11 de març de 2005 i veurem quins jocs van sortir el mateix dia que les DS europees.

 

El Rayman DS era un dels títols més destacats del catàleg inicial de la Nintendo DS a Europa, i era la versió portàtil del Rayman 2: The Great Escape que havia sortit el 1999 per a Dreamcast, Playstation, Nintendo 64 i PC.

La portàtil també es podia comprar des del primer dia acompanyada per el Robots, el videojoc de la pel·lícula d'animació per ordinador de 20th Century Fox. La recepció que va tenir, però, va ser molt freda i el va deixar en un aprovat pelat.

Un xat? Doncs sí. El Ping Pals és un xat amb característiques personalitzables, però no aportava res de nou i el propi Pictochat inclòs a la Nintendo DS de franc és millor, de manera que va rebre unes crítiques nefastes i es considera un dels pitjors jocs de la consola.

Un altre de sorprenent, perquè sembla més adequat per als Estats Units que no per a Europa, és el Tiger Woods PGA Tour 2005, la versió DS del qual va ser la que va obtenir pitjors notes. 

El Retro Atari Classics ens permetia recuperar clàssics de la companyia, com se pot deduir pel nom, i concretament eren el Centipede (al vídeo), el Pong, el Missile Command, el Tempest, el Lunar Lander, l'Asteroids, el Breakout, l'Sprint, el Gravitar i el Warlords. Però tots ells estaven redissenyats d'una manera que no va convèncer i els mals controls tampoc no el van salvar del suspens. 

L'Sprung és ben curiós, perquè també va sortir com a joc de llançament (als EUA uns dies després que aparegués la consola), però només al Regne Unit, Holanda i Escandinàvia, i a més era d'un gènere, el dels simuladors de cites, que mai no surt del Japó. Que fos de producció occidental també és una dada a tenir en compte.

Afortunadament, no és que el llançament europeu de la consola fos pobre, però la resta de títols del catàleg ja els he esmentat en l'aparició de la Nintendo DS en algun dels dos (o els dos) altres mercats: Asphalt Urban GT, Super Mario 64 DS, WarioWare: Touched!, The Urbz: Sims in the City, Project Rub, Pokémon Dash, Polarium, Mr. Driller: Drill Spirits, Spider-man 2, Zoo Keeper i la demo del Metroid Prime Hunters.