Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videojocs en català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videojocs en català. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2023

14è aniversari de 3 Botons i START!

Quan un blog arriba a l'edat que té el meu, després de 14 anys i 1.413 entrades publicades -comptant aquesta-, i amb un compte d'Instagram i, des de fa gairebé un any, un de Twitter dedicat exclusivament al blog, sempre és un moment de reflexionar, mirar enrere i també endavant.

Cal veure si queden coses per dir, si la feina feta fins ara ha estat satisfactòria, i sigui quin sigui el resultat d'aquestes reflexions cal arribar a la conclusió, de vegades, que la mort és una cosa que pot venir de moltes maneres, algunes millors que altres. 

Com tot en aquest món, hem d'encarar el final, acceptar-lo, i trobo que el fet que un blog arribi als 14 anys és un bon moment per repassar algunes maneres de morir que ens podem trobar als videojocs. Concretament en veurem

Si us estàveu fregant les mans pensant que havia decidit plegar, em sap greu avisar-vos que continuo tenint ganes de tirar endavant el blog i les idees, per ara, no se m'han acabat, així que espero poder arribar a celebrar el 15è aniversari amb la mateixa regularitat que fins ara.

Però tornem al tema que ens ocupa, que és el d'alguns dels nostres personatges preferits de la història dels videojocs rebent la visita de la Parca, cosa que per a ells, afortunadament, és només temporal.

Comencem amb la que, probablement, la més emblemàtica de totes. La del Super Mario Bros., amb el protagonista quedant-se paralitzat breument amb un efecte de so que segur que ens ve al cap quan veiem aquestes imatges i, just després, elevant-se una mica en l'aire per acabar caient "per davant" del terra, com si en realitat hagués estat corrent per una bastida, recordant els seus orígens. 

És una animació de mort típica als videojocs, que té una pàgina dedicada i tot, i que podem veure tant a la saga -no a les entregues 3D- com en molts altres títols que no tenen res a veure amb la mascota de Nintendo.

Repetim protagonista, perquè hem esmentat els seus videojocs 3D i el primer de tots ells, el llegendari Super Mario 64, va ser una explosió tan bèstia de possibilitats que també van augmentar les maneres de morir, i a banda de quedar-se sense energia en rebre cops, caure per un precipici o ofegar-se nedant, també hi ha el perill que morim asfixiats, com podem veure en aquesta pertorbadora escena.

Si hi ha una manera de morir pertorbadora, almenys per a mi, i ho he dit més d'una vegada, és la d'en Sonic quan s'ofega sota l'aigua, cosa que es va poder veure per primer cop al Sonic the Hedgehog, concretament a la Labyrinth Zone. 

Aquestes imatges també tenen una banda sonora inesborrable, i és, sens dubte, el que ens fa passar més tensió de tot el joc, molt més que als no gaire difícils combats contra en Robotnik. Per descomptat, la manera estàndard de morir d'en Sonic és com la d'en Mario, amb la curiositat que també "salta" quan cau directament en un buit i hi rebota abans de desaparèixer del tot. 

La defunció de l'Alex Kidd, vista per primer cop a l'Alex Kidd in Miracle World, és més esperançadora: passi el que passi, fins i tot si perdem un combat de pedra-paper-tisores com és el cas de l'animació que he compartit, el protagonista es torna transparent i se'n va al Cel.

No sabem si és el que li passa a la Samus quan mor al Metroid, on esclata en trossets, cosa força violenta per ser un joc de Nintendo, ara que hi penso. I no ho sabem perquè, com que va per l'espai, no queda clar quina deïtat té jurisdicció sobre aquest més aviat extens territori.

Segurament en Mega Man sí que hi va, tot i que es transformi en partícules d'energia quan el pelen (també quan cau sobre punxes), perquè suposem que viu a la Terra, encara que en un llunyaníssim any 200X. I és una animació que ens farem un tip de veure, jugant a aquesta saga.

El Crash Bandicoot no era un Super Mario 64, però també tenia -i encara té- molt d'encant com a joc de plataformes tridimensional, si bé mancat de llibertat gairebé absoluta per moure's com la proposta de Nintendo. 

El que sí que té són moltes maneres de morir i animacions d'acord amb aquestes, i una de les més curioses és aquesta que té lloc quan morim per una explosió, en què el personatge surt volant i en cauen alguns trossets, amb els ulls com a element destacat.

Al The Legend of Zelda original, i en algunes de les seves continuacions, el protagonista moria quan se li acabava l'energia, i llavors es posava a giravoltar sobre si mateix. No és pas una de les maneres més desagradables de morir que hem vist, oi? 

La saga Kirby és una de les coses més bufones amb què ens podem trobar a la història dels videojocs, però el seu protagonista no està exempt de passar comptes amb la mort, i al llarg de l'extensa llista de títols en què ha aparegut ha mostrat força coherència a l'hora de finar: es queda un moment paralitzat, salta una mica i cau com en Mario als jocs bidimensionals, però a més desprèn estrelles, cosa que recorda vagament el que fa en Mega Man.

Hem vist diversos exemples de jocs, en general, més aviat plataformers, però n'hi ha alguns en què no veiem morir el personatge perquè la vista és en primera persona, que és el que passa als first person shooters o FPS.

Això passa, per exemple, al Doom i tots els seus parents, un d'ells el Goldeneye, que en una referència també a la mítica intro de la saga cinematogràfica basada en els llibres d'Ian Fleming ens mostra una cortina de sang que llisca per la nostra visió.

També en jocs d'acció més seriosa podem trobar moltes maneres de morir, com per exemple li passa a la Lara Croft en aquest salt imprudent al buit en una de les seves aventures de la saga Tomb Raider. Com podem veure, es trenca la crisma perquè, de tan amunt que salta, el personatge adopta la posició de capbussar-se en un lloc que no és precisament líquid.

L'exemple més modern que trobarem avui és aquest del Grand Theft Auto V, l'última entrega (tot i que enguany farà 10 anys) d'una saga on, des que va adoptar els gràfics tridimensionals amb la tercera part numerada, ofereix moltíssimes maneres de matar i també de morir, com aquesta accidental -o que normalment ho seria- en xocar amb un avió supersònic mentre anem en moto, per més estrany que soni.

Ens n'anem a l'altra banda de l'espectre, perquè es diu que el primer personatge dels videojocs va ser en Pac-man, que al seu videojoc original, de 1980, es moria d'aquesta estranya manera, com si es pansís, cada cop que el tocava un dels fantasmes que el persegueixen pels llegendaris laberints que són les seves pantalles.

La mascota de Namco potser sí que va ser el primer personatge de la història dels videojocs... amb nom. Sense tenir-ne podem trobar, de 1975, el protagonista del Gun Fight (originalment Western Gun), un joc que mostra per primera vegada la mort d'un personatge, en aquest cas per ferida d'arma de foc, tot i que podem suposar que les explosions dels jocs de naus anteriors impliquen la defunció d'algú. 

Què us ha semblat, aquest repàs? En recordeu altres exemples? Hi ha cap animació de mort o manera de morir que us agradi? Expliqueu-m'ho als comentaris!



 




dijous, 13 de desembre del 2012

Sports Connection: el segon videojoc en català per a consola

Fa un temps em vaig fer ressò del que era tota una notícia: el primer videojoc en català per a videoconsoles, és a dir sense comptar quatre productes mal comptats per a ordinadors i per al públic bàsicament infantil. Es tractava del Les aventures de Tintín: el Secret de l'Unicorn, que adaptava la pel·lícula del mateix nom dirigida per Steven Spielberg el 2011. 

Aquell cas, però, era molt concret: només la versió de la Nintendo 3DS i només els textos, sense àudio. Però ja era un gran pas per a la per desgràcia migradíssima situació dels videojocs en la nostra llengua, amb uns quants milions de parlants que trobem ben pocs productes d'entreteniment en l'idioma que ens és matern. Doncs bé, ara n'arriba un altre, l'Sports Connection de la novíssima Wii U, que a més té àudio en llengua catalana. 


És, com el d'en Tintín, un títol de la divisió barcelonina d'Ubisoft, que aquest cop a banda dels textos també inclou, com dèiem, àudio en la nostra llengua des del seu llançament, al costat de la consola, el passat 30 de novembre. 

Malauradament la seva proposta esportiva de tennis, futbol, karts, futbol americà, golf i beisbol combinada amb les característiques del nou comandament de la consola de sobretaula més recent de Nintendo no ha convençut i ha estat clarament suspesa per la crítica.



Les aventures de Tintín: el Secret de l'Unicorn tampoc no està considerat un imprescindible del catàleg de la Nintendo 3DS, però no va tenir unes notes tan dolentes. Sigui com sigui és necessari que continuïn apareixent al mercat videojocs amb l'opció de la llengua catalana, tant si són bons com si són dolents.

Si les coses van com seria desitjable algun dia podrem exigir-ho tal com ho exigeixen els espanyols, que ja no recorden els temps en què jugaven en anglès i ho podien fer sense cap problema, i es podrà jugar en català al catàleg sencer de qualsevol consola, incloent-hi tant les muntanyes de porqueria que inevitablement formen part de les mateixes com les autèntiques obres mestres

I un videojoc en català, em sembla que ja ho vaig dir i ho repetiré els cops que calgui, no consisteix en traduir-ne el títol de manera ridícula ("Dimoni resident" per "Resident Evil", se'n fotia erròniament, ja que en tot cas seria "Mal resident", un amic meu), sinó senzillament en oferir els textos i l'àudio en català, a més dels diversos altres idiomes en què es pot jugar actualment.




dijous, 20 d’octubre del 2011

El primer videojoc en català: Tintin - El secret de l'Unicorn

Quines coses, tu... Per una piulada massiva de #volemvideojocsencatalà a Twitter m'he assabentat d'una cosa que m'havia passat per alt i que es va publicar fa uns dies: el joc de la imminent pel·lícula d'animació per ordinador de Tintín: el secret de l'Unicorn tindrà entre els seus idiomes el català


Serà només en la versió per a la Nintendo 3DS, però és tota una fita històrica. El film, com era d'esperar, arribarà també en la nostra llengua perquè és d'aquelles pel·lícules que encara que no tinguin la versió en còmic en català tenen tota la pinta de ser doblades a aquest idioma, però precisament Tintín és un dels pocs còmics que sí que van sortir en català i, a més, amb èxit. De fet, encara es reedita en la llengua de Pompeu Fabra. Tot i així, cap dels jocs que se n'havien fet fins ara havia tingut aquest idioma entre els seleccionables.

Però tornem al tema: d'acord que no totes les versions del joc vindran en català, només una, d'acord que és Ubisoft qui l'ha dut a terme i en ser una companyia francesa no és com si Capcom hagués inclòs la nostra llengua en un Street Fighter, però eh, que als francesos no els agradem gaire, tampoc, eh? Per tant, una mica de mèrit sí que té. Ara, llegeixo que aquesta versió en concret l'ha desenvolupat una filial de Sant Cugat d'Ubisoft.


En fi, no vull deixar d'alegrar-me de la notícia, però agafem-nos-la com el que és: un cas malauradament aïllat (no comptem els jocs d'ordinador per a nens petits ni jocs en flash fets per gent d'aquí, sisplau), una experiència que no es farà extensiva i que, com a molt, podríem arribar a veure en algun joc de Shin-chan per la importància que té aquí el personatge. De fet, sé de bona font que el títol per a la Wii que va sortir havia de ser en català, també, però al final la Generalitat no hi va voler posar calés. Els japonesos hi estaven d'acord, tenint en compte a més que cap videojoc d'en Shin-chan ha sortit en cap territori més que el Japó i l'estat espanyol.

Per altra banda, aquest joc d'en Tintín podem esperar que arribarà amb la caràtula en castellà, que en facin versió catalana seria "demanar massa", i és una cosa que només hem vist en molt comptades pel·lícules en DVD. Oblidem-nos-en. Agafem el que "ens donen" i a continuar fent pressió, però no n'esperem gaire. Bé, podem demanar també que el joc estigui bé, cosa que no acabo de tenir clara pel que gairebé sempre s'ha vist amb els videojocs basats en pel·lícules.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...