Petits clàssics: Talmit's Adventure

Com passa gairebé sempre que parlo de petits clàssics dels videojocs, a aquest joc no hi he jugat mai, però ha estat veure'n la portada i recordar la meva infantesa. Perquè el tenia vist, i molt, encara que fos només als catàlegs de les revistes especialitzades.

El Talmit's Adventure, de Namco, era un plataformes que va debutar a les recreatives japoneses el 1989 i el 1991 a les Mega Drive de tot el món. El nom original era Marvel Land, amb què també va arribar als Estats Units, però al Vell Continent el tenim amb el nom que veieu a la portada de la versió domèstica.

Hi controlàvem el príncep Talmit (Paco al Japó), que havia de rescatar la princesa Wondra (Luxy a la versió original) tot fent ús d'objectes que ens proporcionaven més habilitats i donaven varietat a l'aventura, qué té lloc en un parc d'atraccions.



Amb aquest vídeo de més d'una hora us podeu fer una idea de com és aquest Talmit's Adventure, o Marvel Land, com per exemple els enfrontaments amb els enemics de final de pantalla, que no són combats en el sentit tradicional de la paraula, sinó competicions que pertanyen més aviat a l'àmbit dels minijocs, com ara el pedra-paper-tisores, les cadires musicals o estirar la corda. I el mateix passa amb l'enemic final del videojoc, el Rei Talp (Mole King), tot i que ens hi hem d'enfrontar dues vegades i la segona és un combat com cal.

Una de les característiques més destacades d'aquest videojoc és que Namco, com ha fet tantes vegades al llarg de la seva història, hi va escampar alguns personatges de diverses de les seves franquícies, encara que en forma d'atraccions del parc o figures, més que no pas com a presències pròpiament dites. Ho podeu veure per exemple a la pantalla de bonus del minut 14:25 del vídeo de més amunt. Són personatges com el popularíssim Pac-man, la protagonista del Wonder Momo o la nau Solvalou del joc del mateix nom, entre altres.

La qüestió és que es tracta, segons el que es dedueix de l'opinió dels que han escrit sobre aquest joc, d'una petita joia amb bons i detallats gràfics, una dificultat tirant a elevada, divertit, original i variat. Encara me l'hauré de comprar...

Recomanació personal: Bishi Bashi Special

Avui recuperaré una secció que feia moltíssim que no tocava, tot i que m'havia plantejat fer aquesta entrada per a la secció de Jocs estranys. Com que es compleixen totes dues condicions (és un joc estrany i alhora el recomano), ha prevalgut la secció que feia més temps que no tocava i és aquí on parlaré del Bishi Bashi Special.

El nom i la caràtula del joc podrien fer-nos pensar que és una collonada de joc, que és infantil i que és un dels moltíssims títols mediocres que té el sobrealimentat catàleg de la primera Playstation. I és normal pensar-ho, però ens estarem equivocant si el jutgem abans de provar-lo. 

Amb aquest vídeo en tenim un tastet: el Bishi Bashi Special és un conjunt de minijocs amb regust japonès que, afortunadament i en contra del que es podria haver esperat, va arribar a Europa. De fet, ens va arribar l'any 2000 recopilant en un sol disc els originals japonesos Bishi Bashi Special (1998) i Bishi Bashi Special 2 (1999), que dins el menú trobem rebatejats com a Super Bishi Bashi i Hyper Bishi Bashi.

Emboliquem més la troca si diem, cosa que és ben certa, que els dos títols japonesos (i que ens van arribar, encara que amb un altre nom) estaven basats al seu torn en les recreatives Bishi Bashi Champ (1996), Super Bishi Bashi Champ (1998) i Handle Champ (1998) en el cas del primer i Gachaga Champ (1999) i Hyper Bishi Bashi Champ (2000) el segon. En altres paraules, tenim en un sol disc els minijocs de cinc títols originalment creats per a recreatives.

Es van saltar el Hyper Bishi Bashi (el que es deia així de veritat, vaja) i l'Step Champ de 1999 (aquest últim és la base del Bishi Bashi Special 3 (2000) de la Playstation, que es va quedar al Japó) i l'Anime Champ, de 2000, i ja després de les conversions per a la consola de Sony se'n van continuar fent entregues per a recreatives: Salaryman Champ (2001, any en què també se'n va fer un port per a la Playstation, exclusivament japonès i sense acompanyar cap altre títol), Great Bishi Bashi Champ (2002), Bishi Bashi Champ Online (2005) i The Bishi Bashi (2009).  

 

Però espereu, que també n'hi ha per a mòbils: Bishi Bashi Champ (2001), Shout! Shaberin Champ Mobile (2007), Intuition! Bishi Bashi Champ Mobile (2007) i The Bishi Bashi! e-AMUSEMENT! (2009), segons la Wikipedia. Per a PC, a més, el 2001 van sortir el Bishi Bashi Champ Mini i el Bishi Bashi Champ Mini 2.

Ara que ja hem fet un repàs de la història d'aquesta franquícia de Konami caldria dir per què recomano aquest títol, oi? És evident que no explota la capacitat tècnica de la consola i que no és un joc espectacular que figurarà al Top 10 del seu catàleg, però us el recomano perquè és extremadament divertit.

Els seus minijocs, ideals per a partides ràpides i amb regust japonès, estan pensats per a competir amb altres jugadors humans i picar-nos, i ens proposen des de veure qui pot llançar un pastís més lluny en un auditori/teatre ple de gent fins a fer créixer el nostre afro a mida que anem seguint un ritme, passant per un pinball on hem de matar marcians, entre moltes altres propostes esbojarrades.

Si heu anat mirant els vídeos, o almenys un d'ells, haureu vist que abans de començar se'ns explica com hem de jugar a cada minijoc, i no sempre serà fàcil d'entendre, cosa que també podem considerar part de la diversió. Alguns jocs ens demanaran coordinació a l'hora de prémer botons, d'altres requeriran habilitat amb els dits, uns altres voldran que siguem ràpids prement els botons i n'hi haurà que exigiran molta agilitat mental per part nostra. 

En resum, una manera divertidíssima de passar una bona estona amb amics o familiars, fins i tot amb la parella, perquè és una garantia de rialles i entreteniment. Poques coses més es poden demanar a un videojoc, que a sobre no envelleix i ens pot divertir ara tant com fa més de deu anys, us en dono la meva paraula. I si no us refieu de la meva, a GameRankings i Gamespot veureu que té molt bona nota, i els comentaris dels vídeos de Youtube que he posat demostren que va agradar.