Ahir va ser el meu sant, i com és habitual em van regalar còmics i videojocs. De fet, me'ls demano jo d'Anglaterra per tal que surtin més barats. Per l'aniversari, avui fa 3 mesos, no em vaig demanar cap videojoc (per Nadal i Reis sí), però aquest cop sí. I potser us preguntareu "a mi què m'importa els jocs que et compris o et regalin?". Potser teniu raó, però estic tancat a casa estudiant i tot i que fa dos dies que els tinc serà avui que els podré provar per primer cop, perquè he complert els objectius del dia. Són els següents:
El Red Dead Redemption, un dels jocs de 2010, que és un joc literalment de l'estil GTA (al cap i a la fi també és de Rockstar) però ambientat a l'Oest americà de principis del segle XX. No sóc pas cap gran aficionat als westerns (només als més moderns, anomenats també "crepusculars", que és precisament on correspondria aquest joc), però no vol dir que no m'interessin, i si hi sumem el fet de poder-hi participar activament en un joc tan ben rebut i amb la garantia de Rockstar... només era qüestió de temps que me'l comprés.
L'altre és aquest Bayonetta, de Sega, un altre dels jocs que van impressionar el sector, en aquest cas aparegut el gener de 2010 (octubre de 2009 al Japó). No és un títol que doni llibertat gairebé absoluta com l'altre, però a canvi ofereix acció sense descans i hordes d'enemics que t'ataquen sense parar. Mola. Vaja, com a mínim és espectacular. Aquest l'havia provat en baixar-me la demo i ja em va convèncer, i també va ser molt ben rebut (més el de la Xbox 360 que el de la Playstation 3, cosa poc freqüent).
Tots dos són, evidentment, per a la Xbox 360 i fan que continuï com la segona consola per a la qual tinc més jocs (ara 40), però només a un d'empatar amb la Mega Drive. No compro per comprar, però al ritme que vaig, encara que sigui de 5-6 jocs a l'any, és evident que la superarà. I ara vaig plegant, que si no no em quedarà temps per jugar-hi!
