Què estàs buscant?

diumenge, 9 d’agost de 2009

Coses meves: m'he acabat un joc anys després!

Feia molt temps que no passava el que ha passat avui, i crec que l'ocasió es mereix que recuperi una de les seccions que menys he tocat, en part perquè no es tracta d'explicar aquí la meva vida. Però l'esdeveniment d'avui val la pena comentar-lo: m'he acabat un joc. Es tracta del Psycho Fox, de la Master System, i del qual vaig parlar no fa gaire.


Ja vaig parlar un dia de la diferència que hi ha entre l'alt ritme al qual compro videojocs (o comprava, que ara he parat moltíssim) i el baix ritme de consum. Sóc perfectament conscient que amb la meitat dels que tinc podria omplir el temps lliure de la resta de la meva vida, suposant que només em dediqués a això, i a res més, en el meu temps ociós. Doncs bé, una de les conseqüències de la meva manera de fer és que tinc moltíssims jocs per explotar, fins i tot en el cas de títols que havia desitjat tota la vida, els anomenats "jocs espina", i en canvi els tinc allà morts de fàstic.

Per altra banda m'estic concentrant, a l'hora de jugar, molt més en els videojocs nous, els de la Xbox 360 concretament, que en els retro, tot i que m'encanten, i acabar-se un joc dels d'ara és molt més complicat que quan es tracta dels antics, on no podies desar la partida però la durada i la dificultat eren considerablement inferiors i es podien acabar d'una tirada.

Doncs bé, aquesta tarda en arribar a casa després de passar el cap de setmana fora he decidit agafar un joc antic i provar de passar-me'l, i he triat el Psycho Fox, un dels meus jocs espina, i ho he intentat seriosament. Ho he aconseguit!



Aquí tenim un altre cop el vídeo que ja vaig posar quan vaig parlar del joc, però sentint-ho molt és l'únic que hi ha al Youtube. Els altres tenen comentaris en àudio o són de com acabar-se'l en menys de tres minuts, tema que tocaré aviat en un especial.

En fi, quines són les sensacions que he tingut després de passar-me un joc dels d'abans de la manera en què es feia abans? Doncs per una banda estic satisfet d'haver-ho fet i m'ho he passat molt bé, però per l'altra reconec que el Psycho Fox és un joc facilot, m'han matat moltes vegades perquè anava massa a la babalà, però hi ha continuacions infinites, i els enemics de final de món són ridículament fàcils, a més que es van repetint . Tot i que només hi ha 7 móns, els enemics són 3 diferents i el del setè món és el final, que m'ha pelat dos cops perquè no sabia com l'havia de matar, però a la tercera l'he sotmès amb una facilitat insultant.

De tota manera m'ha agradat jugar a fons a aquest joc que havia volgut des de sempre, i m'ha animat a posar-me el proper dia amb el Super Mario Bros., per exemple, i sense fer servir les dreceres, que com ja he dit al Psycho Fox també existeixen!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...