Què estàs buscant?

dijous, 29 d’octubre de 2009

Jocs espina: Ghouls'n Ghosts (Mega Drive)

Per fi ha arribat el dia en què puc fer que aquest videojoc protagonitzi la secció d'aquells títols que he volgut durant molt de temps i que m'ha costat aconseguir. Abans d'ahir vaig guanyar en subhasta el Ghouls'n Ghosts, alhora un joc de la meva infantesa gràcies a la Mega Drive del meu cosí.



Només de veure'n la portada, i això que el joc encara no m'ha arribat (potser demà o demà passat), sento gairebé esgarrifances d'il·lusió. De tots els jocs espina dels que he parlat fins ara, aquest és probablement el que més gràcia m'ha fet aconseguir. No és que fos especialment difícil, no és una raresa ni va excessivament car a eBay, però no volia pagar més de 10 euros per ell i al final he hagut de pujar una mica aquest límit autoimposat perquè durant anys he vist que no era gaire realista esperar-ne un preu gaire baix.

Segur que algú l'ha aconseguit per menys de 10 i tot, en alguna subhasta en què el venedor no ha tingut sort per les causes que siguin, però jo no he tingut mai la fortuna de ser al moment precís enganxat al teclat, de manera que he pujat l'aposta una mica i l'he aconseguit. A més, si les fotos no enganyen, en un estat impecable. 

Pel que fa al joc pròpiament dit, tot i que ja en vaig parlar una mica a l'article sobre el personatge de Sir Arthur, estaria bé veure'n un vídeo:



No té cap sentit que parli de tota la saga, com he fet amb altres jocs espina, quan ja vaig fer una entrada sobre el tema. Però em puc concentrar una mica en aquest títol concret, encara que alguna de les informacions es repeteixi.

Ghouls'n Ghosts, que forma part de la franquícia Ghosts'n Goblins, va néixer com a recreativa el 1988 de la mà de Capcom. Evidentment, és la millor de les versions:



En començar, tot i que sospito que l'autor del vídeo va prémer el botó start cap al final i no es pot veure tota, hi ha una intro que no veuríem a cap de les versions domèstiques, ni tan sols a la de la Mega Drive. A banda d'això, són molt pocs els detalles que diferencien les dues versions. Sense entrar en altres entregues de la saga, aquest joc ha estat inclòs en alguns recopilatoris de Capcom per a consoles més modernes. Però les millors versions de l'època original eren la de la Mega Drive (1989) i la de la Supergrafx (1990), coneguda també com a Pc Engine 2 i que va tenir una curtíssima vida.

L'altre port que busco del Ghouls'n Ghosts és el de la Master System (1990), que lògicament és inferior però que té interessants elements exclusius com ara la possibilitat d'entrar a zones secretes o anar millorant l'armadura.



Aquí l'hem pogut veure una mica, en un emulador i amb una presentació curiosa per part de l'autor del vídeo. Durant la mateixa època es van fer versions del joc per a microordinadors com el ZX Spectrum, el Commodore 64, el Commodore Amiga, l'Atari ST, o el CPC Amstrad, que eren més o menys fidels a la recreativa originals segons si arribaven o no als 16 bits.



La de l'Spectrum, impossible de confondre, amb els seus gràfics de més aviat pocs colors, és segurament la pitjor versió.



La del Commodore 64, cèlebre per la seva banda sonora, com molts dels seus jocs. En aquest cas l'autor és el senyor Tim Follin. No s'aprecien efectes sonors per sota de la música. Més tard, el 1994, va sortir per al Sharp X68000 la que es considera com la versió més fidel a la recreativa de totes les domèstiques, però no n'he pogut trobar cap vídeo. Sigui com sigui, la de la Mega Drive, que és la que jo tinc (encara no m'ho puc creure!) ja s'hi acosta prou.

Com a curiositats és interessant esmentar que originalment aquest joc es diu Dai Makaimura, i que a la versió japonesa l'enemic final es diu Lucifer, mentre que als països cristians totes les referències a la religió cristiana de la franquícia es van eliminar i substituir per altres. En el cas de l'enemic que deia, a la meva versió per exemple es diu Loki.

I bé, ara només em queda dedicar-me a fons a aquest complicat videojoc, cèlebre per la seva dificultat, que t'obliga a acabar-te'l dues vegades seguides. I fer-ho només un cop ja és perquè et donin un premi, així que... tocarà pencar-hi molt. Això sí, malgrat aquesta crítica generalitzada, es considera un dels millors jocs que existeixen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...