Un joc que no podré tenir...

Sempre m'ha fet molta ràbia que es reeditin productes per millorar-los, perquè si bé intrínsecament no és una cosa dolenta, els consumidors que ja en tenen una versió anterior es troben amb què no es volen desfer de la que tenen però alhora envegen els afortunats que podran gaudir-ne. Això m'ha passat amb reedicions de còmics, de pel·lícules en DVD, llibres...

Quan va sortir la Nintendo DSi he de confessar que se me'n fumia, perquè la versió de la consola que tinc jo és la Lite, que és molt bufona ella, molt més que la primera DS, tenia més retroiluminació que l'anterior i era més petitona. Fos com fos, no era res tan important com per fer sospirar d'enveja els usuaris de la primera DS.

Amb la DSi, que incorpora una càmera de fotos, en principi el canvi tampoc no havia de ser tan gran, perquè al cap i a la fi les imatges que pren aquesta càmera de només 0,3 megapíxels havien de servir per a collonadetes, però hi havia un aspecte que em preocupava una mica: a banda de la càmera també té un sistema de descàrrega de jocs com el de la Wii, títols sovint amb uns costos de producció baixos i de vegades creats per companyies petites.

Però aviat vaig deixar de pensar-hi perquè estava segur que no sortiria cap pes pesat a través d'aquest sistema... fins que avui he llegit una anàlisi del Dragon Quest Wars, un nou spin-off de la franquícia que només es pot aconseguir a través del DSi Ware i, per tant, en una Nintendo DSi.

Necessitava desfogar-me aquí, però també he de dir que, si bé forma part de la saga que tant m'agrada, en realitat no és un joc de rol, sinó un d'estratègia, i sobretot li manca un argument, el punt fort juntament amb la música i els dissenys dels Dragon Quest. Per tant, no és una gran pèrdua, però ja comencen a sortir pesos una mica pesats (Mario vs. Donkey Kong: Minis march again! o Wario Ware: Snapped! en serien dos exemples) per al DSi Ware i se m'està inflant el que no sona. No estem parlant d'una millora de la consola que consisteix en fer-la més petita, amb una bateria més duradora, etc. Aquesta evolució de la portàtil de Nintendo directament discrimina els usuaris més veterans de la màquina.

De tota manera, però, la meva Nintendo DS Lite és l'única i definitiva versió de la consola que penso tenir. Només faltaria!