Durant la meva infantesa vaig jugar amb molts videojocs, com suposo que s'ha fet evident en tots aquests mesos (gairebé un any) de bloc, però aquells que em van marcar i/o que recordo especialment no en són tants, i es van acabant d'una manera que amenaça seriosament la continuïtat d'aquesta secció que tant m'agrada. Però de vegades m'inspiro i de sobte en recordo algun, com m'ha passat amb aquest Hyper Rally de l'MSX, que com el nom fa pensar és de la gran Konami.
Aquesta és la caràtula japonesa (i escanejada per algú que no la devia tractar gaire bé) del que per a molts és l'Out run de l'MSX (encara que sí que hi havia un Out run autèntic per a l'MSX2 i un port del de l'Spectrum per a l'MSX1). I bé, per a mi era "l'altre joc de cotxes" del meu estimat ordinador, perquè habitualment jugava al ja comentat Road Fighter.
Però aquest tenia prou elements diferents de l'altre com per gaudir-ne amb la mateixa intensitat. El primer en què es nota és en la perspectiva, des del darrere del cotxe i no d'ocell. Era una perspectiva més tradicional i es continuaria fent servir en el futur, sense anar més lluny al mateix Out run (per això i per com s'avancen els cotxes el recorda tant), i a més hi havia el tema dels empipadors i inevitables canvis de marxa, que li donaven una mica de realisme.
Aquí veiem una mica com funciona aquest joc. Evidentment estem parlant dels anys 80 (va sortir el 1985), i els videojocs de cotxes eren més o menys tots així, però era l'únic d'aquest tipus que jo tenia i m'agradava. Sobretot la pantalla de nit.
El vídeo és més llarg que l'altre, però hi surt una pantalla de nit (que no "la de nit" que jo coneixia, ja que no vaig arribar mai tan lluny), a més de representar un spoiler perquè es veu el final, però suposo que no és d'aquells que fan ràbia i rebenten arguments, oi?
L'Hyper Rally és un joc difícil: s'han de fer els avançaments amb molt de compte, els canvis de marxa són obligats i hi ha molts moments en què és perillosíssim fer-los, i algunes pantalletes nocturnes com la del vídeo són per tornar-se boig, a més del problema de la gasolina que s'acaba fàcilment i el poc temps que tenim per classificar-nos, però el sistema d'anar pujant en el rànquing és atractiu i enganxa, i el millor és la sensació de velocitat, que s'aconsegueix malgrat la pobresa general dels escenaris. El que no sé és com pot ser que l'autor del vídeo comenci des d'un punt que no és el principi, suposo que ho hauré de descobrir amb el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada