Petits clàssics: Toki

Abans de res, vull dir que jo no he jugat mai a aquest joc, però que protagonitzi una entrega d'aquesta secció es deu al fet que el recordo i de seguida que sento el seu curt i fàcil nom, Toki, em ve al pensament un mico de videojoc.

La caràtula de la versió de la Mega Drive del que en japonès es diu JuJu Densetsu. Però no avancem esdeveniments. Els seus orígens es remunten a l'any 1989, en què va veure la llum a les recreatives aquest shoot'em up horitzontal en què controlem un mico forçut en comptes de la típica nau, amb molts elements del gènere de les plataformes. Se suposa que és un cavernícola transformat en mico que ha de rescatar la princesa de la tribu (de pas, la seva enamorada) del malvat xaman que ha donat al nostre protagonista l'aspecte d'un simi.

Sembla ser que la seva dificultat era remarcable i un dels seus punts negatius, cosa de que vegades fa que un joc perduri més temps a la memòria de la gent, fins i tot amb cert afecte. I el cas és que va triomfar prou com perquè diverses companyies, com les llegendàries Ocean o Taito, en fessin versions domèstiques en els següents dos anys: Atari ST, Amiga, Commodore 64, Amstrad CPC, PC, NES, Mega Drive o Atari Lynx. N'havia de sortir una versió per al ZX Spectrum, però es va cancel·lar com ens indica en TwinBee007 als comentaris.

La versió de l'Amiga que, com sempre, no decep, almenys gràficament.

La del Commodore 64, destacable com és habitual per la música, però amb uns gràfics inferiors als vistos per exemple a la versió de l'Amiga.

La versió de la NES, impossible de confondre. Més color que al Commodore 64, però el so és el pitjor dels que hem vist fins ara.

I aquesta és la que jo coneixia fins avui, la de la Mega Drive, que va ser reprogramada per Sega per tal de convertir-la en una versió exclusiva i més atractiva, amb més nivells i gràfics millorats. De fet, es deia Toki: Going Ape Spit, afegint doncs aquest subtítol per remarcar la diferència.

Un petit clàssic que potser no és un imprescindible de la història dels videojocs, però que és entretingut i amb el regust que tenen tots els jocs d'aquells vells i bons temps. Tot i així ha de tenir alguna cosa, perquè en sortirà un remake en alta definició per als sistemes de descàrrega Xbox Live Arcade i Playstation Network, i un sense HD per al WiiWare. En aquests moments no s'ha acabat de negociar l'aprovació de les tres companyies, però no crec que el tombin, després de tot l'esforç que ha representat.

Un bon vídeo, fet per la gent que s'ha encarregat de la nova versió, Golgoth Studio, on es compara la versió clàssica arcade i la que està a punt d'arribar. A veure si han fet una bona feina, com malauradament no passa sempre. Però hem de confiar que sí.