El joc de la meva infantesa que vull presentar-vos avui l'he identificat amb força facilitat, realment esperava que em costaria més. Jo hi jugava i no em fixava en el nom, però ha estat veure'l i reconèixer-lo de seguida. Es tracta de l'Alpharoid, un joc de 1986 per a l'MSX.
Poso aquesta imatge de la pantalla de títol, perquè no n'he trobat cap de la caràtula del cartutx. Els responsables d'aquest videojoc eren la gent de Pony Canyon, companyia japonesa habitual de l'MSX (amb títols com el Beamrider, les versions MSX del Pitfall, el Hang-On...) i de la NES, però que fa molts anys que no fa res. L'últim que se'n sap és el Virtual View: Nemoto Harumi de la Playstation 2, de 2003, un joc més aviat pensat per al gaudi visual dels adults. També és un segell musical i de vídeos i DVD, però el que ens interessa avui és l'Alpharoid.
Com veieu, és del gènere del shoot'em up, o dels matamarcians, amb un munt d'armes diferents i tot això, però amb la particularitat que en comptes d'una nau portem un robot. Això, a banda de ser força original, permet les fases de lluita u contra u, dels combats cos a cos, un element que es desmarca dels tòpics del gènere.
A aquesta fase no hi he arribat mai, no la reconec pas. Que jo recordi, vaja... Una altra cosa que m'agrada és la música, potser un xic repetitiva (perquè es va repetint, més que res, no perquè tingui poca melodia), però força malencònica, com a mi m'agrada. Transmet una sensació de soledat a l'espai que trobo que li escau molt, al joc. Bé, no és que el robot estigui sol i avorrit, però ja m'enteneu, no té aliats ni ningú amb qui parlar.
Recordo aquest joc amb molt d'afecte, i tinc moltes ganes de tornar-hi a jugar, a veure quan trec l'MSX del seu maletí de sota el llit i el poso a la tele del menjador i em vicio durant hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada