Història de les videoconsoles: la Gameboy Color

Primer de tot, m'autofelicito perquè ahir va fer 3 anys que està en marxa 3 botons i START! No em pensava que duraria tant, no sé quanta corda li (em) queda, però de moment anem tirant, passant dies i empenyent anys! 3 anys parlant de videojocs des d'un punt de vista personal, sense presses, sense les urgències de l'actualitat, i sobretot aprenent amb cada nova entrada que he fet. I com que vull aprendre encara més, anem per feina.

Aprofitant que ahir vaig adquirir de segona mà (però amb capsa i instruccions) una Gameboy Color, consola que em faltava i que per molt que els seus jocs es puguin fer servir en una Gameboy Advance no era el mateix que tenir-la, avui parlaré de la seva història. 

En temps de la Game Gear, Nintendo responia a la demanda d'una consola portàtil en color amb l'argument que, com demostrava la portàtil de Sega, el consum de piles era excessiu i l'experiència portable minvava en gran mesura, cosa que era certa. Però la tecnologia evoluciona i La Gran N va anar llançant nous models de la seva Gameboy de tota la vida, "sense colors", com la Gameboy Pocket (més petita) i la Gameboy Light (exclusiva del Japó, i amb la possibilitat de retroil·luminar-se).

Al final va ser capaç de crear una consola portàtil en color, i arribaria el 1998 com a Gameboy Color. A més, era la primera portàtil retrocompatible, cosa que sumava els centenars de jocs de la Gameboy a la nova consola, que evidentment també en tindria de propis (alguns dels quals, a més, funcionaven a les Gameboy de tota la vida, encara que sense colors). A sobre, acoloria els títols de la seva predecessora, encara que no amb tota la paleta que tenien els seus propis videojocs. Malgrat aquesta mancança, permetia triar entre diferents tons.

Vèiem el primer anunci de televisió que presentava la consola, però als Estats Units, perquè el japonès no l'he trobat. Els seus cartutxos són de dos tipus, segons si es poden fer servir en una Gameboy clàssica (amb la mateixa forma que els seus, però de color negre) o si són d'ús exclusiu (més endavant també a la Gameboy Advance) en la nova consola (transparents, amb els xips i tot plegat a la vista). 

Pel que fa als títols del seu catàleg, n'hi ha moltíssims, però els més destacats i aclamats serien els següents, segons la web GameRankings.com: en primer lloc, el Metal Gear Solid (2000):

Malgrat el títol, no tenia res a veure amb el desenvolupament de la versió de la Playstation, però és reconegut com el millor cartutx de la GBC. El següent seria el Super Mario Bros. Deluxe (1999), que és bàsicament el Super Mario Bros. original però amb afegits que el milloren, com ara modalitats de joc noves, pantalles extra del Super Mario Bros. 2 original (no l'occidental), el multijugador simultani o la possibilitat de desar la partida. Després tindríem els Zelda de la GBC: 

Especifiquem aquest punt. Són el The Legend of Zelda: Oracle of Ages i el The Legend of Zelda: Oracle of Seasons, tots dos de 2001 i connectats entre ells. Que, per cert, va desenvolupar Capcom, és ben curiós. El sistema és bastant original: es poden jugar tots dos en l'ordre que sigui, no té importància, però tots dos donen contrasenyes que si es fan servir a l'altre permeten transferir objectes, habilitats i, el més important, en canvien l'argument. Pel que fa al desenvolupament dels jocs, sembla que l'Oracle of Ages és més de trenca-closques, mentre que l'Oracle of Seasons és més d'acció.

No podien faltar, entre els títols més ben valorats de la consola, els Pokémon, concretament el Silver Version, el Gold Version o el Puzzle Challenge, tots tres de 2000. També hi tenim el Mario Tennis (2001):

Què? Que no coneixeu cap dels personatges? Jo tampoc. Són personatges propis del joc, tot i que també podem controlar en Mario i els seus amics. Si no fos així, no tindria gràcia que es digués com es diu. Per cert, es podia connectar via Transfer Pak amb el joc del mateix títol de la Nintendo 64, aparegut un any abans. 

Però la Gameboy Color també tenia, al seu catàleg, diverses versions portades des d'altres consoles, com el Tetris DX, el The Legend of Zelda: Link's Awakening DX, l'R-Type DX (tots tres de la Gameboy clàssica, però amb color propi en comptes de la miqueta de color que podem veure si hi introduïm els cartutxos originals, i per als que potser no havien tingut ocasió de comprar els jocs originals, retrocompatibilitat amb la primera Gameboy), o el Donkey Kong Country de la Super Nintendo:

 

Sembla ben bé un Donkey Kong Land de la Gameboy però en color, i a més es va tornar a convertir per a la Gameboy Advance el 2003, però tot i així es considera un dels millors del catàleg de la GBC. També són destacables els ports americans dels tres primers Dragon Quest de la NES, als cartutxos Dragon Warrior I & II (2000, tot i que el 1993 havia sortit per a la Super Nintendo) i Dragon Warrior III (2000). No sé si van sortir també al Japó, però el cas és que a Europa no, i la versió americana, sigui o no l'única, és de moment el més accessible que tenim en tots els sentits si volem jugar als tres primers títols d'aquella magnífica i llegendària saga. 

Són imatges del II, concretament. Ja he comentat alguns dels més destacats, i en destaca un altre per una característica molt especial. És el From TV Animation - One Piece: Maboroshi no Grand Line, de 2002, que com ja vaig explicar és l'últim títol de la GBC compatible amb la Gameboy original. Pel que fa a l'últim títol absolut de la Gameboy Color, consola que es va fabricar entre 1998 i 2002... en parlarem el proper dia, així tindré material per a una entrada de la secció Els últims. 

Val la pena, doncs, fer-se amb una Gameboy Color a aquestes alçades, existint la Gameboy Advance, que és compatible amb els seus cartutxos (llevat de la versió Gameboy Micro)? Jo crec que sí, perquè sempre he defensat viure les experiències videojoquístiques a les consoles originals. Al cap i a la fi, la retroil·luminació tampoc no és present en tots els models de la GBA, ni molt menys, o sigui que no canvia tant posar els jocs en una consola o en l'altra.