Què estàs buscant?

diumenge, 20 de febrer de 2011

Petits clàssics: Crazy Taxi

El Crazy Taxi (i la franquícia que va inaugurar) no es pot considerar una saga llegendària ni revolucionària, però sí que és un petit clàssic sortit de la factoria Sega. Va néixer, com era i és habitual en els jocs de la companyia, a les recreatives, i és que els Crazy Taxi són essencialment arcades, sense profunditat argumental ni cinquanta hores de joc: diversió pura i de consum ràpid. Era el 1999, i ja el 2000 sortia la versió domèstica de la Dreamcast, que incloïa una ciutat nova (totes les que surten al llarg de la sèrie estan, per cert, inspirades en ciutats reals dels Estats Units) i més modalitats de joc:


Suposo que la premissa del joc queda clara: controlem un taxista que ha de dur els seus clients allà on volen i que ho ha de fer el més ràpid possible. I si fem acrobàcies (sense xocar) aconseguirem punts extres, però també podem fer el boig, el crazy (que dolent... ¬¬u), i deixar anar adrenalina mentre escoltem l'estupenda banda sonora, amb temes de Bad Religion i The Offspring.


El 2001 arribaria el Crazy Taxi 2, també a la consola de 128 bits de Sega, amb millores com ara dues ciutats més, quatre personatges més i, naturalment, uns gràfics lleugerament superiors. A la banda sonora hi continuaríem tenint The Offspring, però Methods of Mayhem en comptes de Bad Religion. La seva recepció, però, va ser una mica pitjor que la del primer títol, perquè els canvis que presentava tampoc no eren res de l'altre món. 


I aquest és el Crazy Taxi 3: High Roller, de la Xbox (2002) i PC (2004). Bàsicament eren gràfics millorats (sobretot a la versió d'ordinador), una ciutat nova i poca cosa més. La seva acollida va ser bona, però bona i prou, perquè en comparació amb les dues primeres entregues es pot considerar força més freda. El que és curiós és que a partir de la versió de la Xbox, el 2003 se'n va fer una conversió a recreativa. Sí, ho he dit bé. A més, segons es pot llegir a la Wikipedia, sembla que algunes màquines permetien guanyar diners amb el joc! 


També el 2003 sortia el Crazy Taxi: Catch a Ride, la particular i fallida versió de la Gameboy Advance. I aquest sí que va tenir una acollida freda. Fredíssima: de mitjana, segons el portal GameRankings, un 47,07%. I és normal, perquè com es pot veure al vídeo és una versió molt retallada de l'original. Els gràfics són pobres (la GBA podia generar 3D, però li costava i el seu catàleg està basat en la seva immensa majoria en títols 2D), i la sensació de velocitat i de bogeria que eren marca de la casa es perdien. L'única versió portàtil que se'n surt (i no gaire) és el Crazy Taxi: Fare Wars, de la PSP:


Aquest se salva, però no passa del 6 i escaig de mitjana. Es veu que té errors gràfics importants (potser és per haver intentat fer un joc igual que els de la Dreamcast per a una consola molt inferior tècnicament), i no hem d'oblidar que no era una nova entrega de la sèrie, sinó un títol que recopilava els dos primers Crazy Taxi, perdent però significativament la sensació de velocitat i les bandes sonores originals. Tot i les coses dolentes que sembla que té, aportava unes quantes novetats importants: multijugador, banda sonora personalitzable amb les cançons mp3 que hi hagi a la memòria de la consola i l'eliminació de noms de companyies reals, que era característica de la franquícia al començament.

El cas és que cap de les versions portades a d'altres sistemes no va acabar de triomfar com les dues primeres entregues de la Dreamcast. La primera, a banda de passar per la PSP també havia provat sort en consoles contemporànies de la DC: el 2001 per a la Ps2 i la Gamecube (en vida de la Dreamcast!), i el 2002 per a PC, amb unes notes respectivament decreixents. 


Sí, va sortir per a Xbox Live Arcade i Playstation Network el 2010, com a recuperació d'un clàssic d'aquestes que tant agraden, però de tan fidels com van voler ser amb l'original... es van trobar amb què el públic, gairebé 10 anys després, esperava alguna cosa més. Sembla que l'arcade pur ja no agrada tant a la gent com abans. Una millora gràfica no justificaria, doncs, l'adquisició d'aquest joc si ja som propietaris de l'original. A més, li van canviar la banda sonora, un dels seus punts forts. 


I això què és? Un Crazy Taxi? No, és el The Simpsons: Road Rage (entre 2001 i 2003, segons el mercat i la consola, que podia ser la Ps2, la Xbox, la Gamecube o la Gameboy Advance), que no només feia servir un motor gràfic gairebé idèntic, sinó que la idea era la mateixa. Un clon, vaja. Sega va demandar-ne els responsables i el cas es va resoldre de manera privada. 


L'últim que s'ha sabut de la franquícia ha estat l'aparició d'un dels taxistes, en B.D. Joe, al Sonic & Sega All-stars Racing (2010, per a Xbox 360, Ps3, Wii, Nintendo DS i PC). I això ha estat tot, aquí s'acaba el repàs d'aquests clàssics de Sega que formen part tant de la seva història com de la dels videojocs en general. És una llàstima que els taxis de debò no siguin com aquests. O potser no.



1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...