Què estàs buscant?

dimarts, 29 de març de 2011

Curiositats de la història dels videojocs: Anuncis (17a part) - Tràilers dels Grand Theft Auto

I la subsecció dels anuncis es resisteix a dir adéu definitivament, perquè avui se m'ha acudit parlar, aprofitant que van sortint informacions sobre la posada en marxa del futur Grand Theft Auto V, dels anuncis que han acompanyat les diferents entregues de la reeixida franquícia des que va fer el salt a les 3D. 

Qualsevol que conegui aquests jocs i hi hagi jugat encara que sigui una estona sap que tenen un desenvolupament molt cinematogràfic, i per tant els anuncis que us porto són, de fet, tràilers, com si fossin anuncis de pel·lícules de ple dret. Comencem amb el Grand Theft Auto III, el primer en tres dimensions:


Ara els gràfics fan una mica de vergonya, però hem de pensar que va sortir el 2001. Tot i així, és espectacular, i l'ambientació musical operística s'adiu molt a la italianitat d'en Tony Cipriani, el protagonista d'aquesta entrega per a Xbox, Playstation 2 i PC. 


També era italoamericà en Tommy Vercetti, el personatge que controlàvem al Grand Theft Auto: Vice City (2002), però aquí l'ambientació era plenament vuitantera i la música, la que corresponia a aquella inoblidable i irrepetible dècada. Malgrat el que diu l'anunci, el joc també està disponible per a la Xbox, com és natural amb millors gràfics que en el cas de la Ps2. El següent seria el Grand Theft Auto: San Andreas, de 2004 i disponible per a les mateixes plataformes:


Aquest és el joc a partir del qual vaig entrar jo a la saga, i no sé si és el millor, però sí el més llarg, amb tres ciutats enormes per explorar i també zones no urbanitzades pel mig. Un joc impressionant, com el tràiler oficial que us ensenyava. El 2005 sortia el Grand Theft Auto: Liberty City Stories per a la PSP (posteriorment seria convertit a la Ps2), i dels diversos tràilers que hi ha disponibles (igual que amb els jocs anteriors) m'ha fet gràcia el japonès, que és el que poso aquí:

 
No és que sigui d'aquells que fan gràcia en el sentit de fer-nos riure, però sempre és curiós veure'l subtitulat en japonès. El 2006 sortiria un altre Stories, en aquest cas el Vice City Stories, també per a la PSP i posteriorment la Ps2:


I com que tornava a Vice City i als anys 80, no és gens estrany que tingui la música que més posa els pèls de punta. El 2008 va sortir el Grand Theft Auto IV, el primer en molt de temps que recuperava la numeració romana de sempre:


Era el primer de la nova generació, per a la Xbox 360, la Playstation 3 i, naturalment, ordinadors. Espectaculars tots tres tràilers. I el 2009 en van sortir dos capítols extra, primer descarregables i després comprables físicament, dels quals també se'n van fer interessants tràilers. Comencem amb The Lost & Damned:


Aquest episodi estava protagonitzat per en Johnny Keblitz, un personatge que apareixia al joc principal com a secundari, i no cal que digui que tenia una ambientació motera d'allò més americana. Al final del tràiler parla d'una exclusiva per a Xbox 360, però al final va ser només temporal, perquè va acabar apareixent també per a la Playstation 3 i PC el 2010. El mateix va passar, tot i que amb menys mesos de diferència, amb el següent, The Ballad of Gay Tony:


També pell de gallina, aquest, i és que l'ambientació discotequera, encara que personalment sóc antidiscoteques i antiballar, si la miro des de la distància m'agrada molt. El seu protagonista és, en aquest cas, en Luis Fernando López, un dels hostatges del famós atracament del banc del GTA IV. I aprofito per posar també el tràiler que presentava el disc físic amb tots dos episodis, que permetien que fins i tot els no posseïdors del GTA IV hi juguessin (amb la versió descarregable no es podia fer):


Ho he fet sobretot per la cançó, The Look (Roxette), ho he de reconèixer. També el 2009 sortia el Grand Theft Auto: Chinatown Wars, per a la Nintendo DS i mesos després per a la PSP. A causa de les limitacions tècniques de la portàtil de Nintendo, el plantejament gràfic recordava el dels primers dos GTA, en què vèiem els personatges i els cotxes des d'una càmera zenital, però és igualment interessant veure'n el tràiler, i el joc és tan bo que quan va sortir per a la PSP es va mantenir el seu concepte:


Acabem d'aquesta manera amb el repàs a alguns dels tràilers (ja he dit que sovint n'hi havia diverses versions) que han acompanyat una de les sagues més importants de la història moderna dels videojocs, uns anuncis tan treballats com els títols que presenten.


















2 comentaris:

  1. La veritat és que tots els tràilers son espectaculars, sobretot (com es lògic) els d'última generació.
    Els vaig jugar tots quan van sortir, excepte el Chinatown Wars que el tinc pendent, i el Vice City Stories que el vaig jugar més tard. Personalment el que més m'ha agradar ha sigut el Vice City original, potser seguit pel IV i el capítol del Gay Tony. Igualment, tots són autèntiques marevelles de jocs, divertits com cap altre.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...