Dead or Alive i els seus personatges femenins

He parlat algun cop dels Dead or Alive, concretament quan vaig recomanar-ne la quarta part i quan vaig parlar de la pel·lícula d'imatge real que s'inspirava en aquesta saga de lluita ideada per en Tomonobu Itagaki, també creador dels Ninja Gaiden moderns. Avui, però, toca estendre's sobre un tema que, de fet, ja havia esmentat, però que avui vull tocar amb més profunditat i rescatar la secció dels videojocs polèmics.

Si sabeu una mica de què va el tema ja deveu saber què és el que volia il·lustrar amb aquest vídeo. Si no, us ho diré clarament: fixeu-vos en el moviment dels pits de la noia. Exagerat, gens realista, gratuït. Masclista? Sí. Tecmo Ninja no se n'amaga, de fet ha dit que això es deu a l'afició del seu líder, en Tomonobu Itagaki, per aquesta part de l'anatomia de la dona.

El joc es va fer famós per això, tant el primer, de 1996, com les seves seqüeles i fins els nostres dies, com ara veurem. Per això i perquè les noies, amb segons quins vestits, van molt lleugeres de roba. Ho trobo injust, perquè tot i que reconec que és gratuït i està enfocat al públic masculí, els jocs són molt bons i ofereixen grans quantitats de diversió. 

De fet, té aquesta fama però al Dead or Alive 2 (1999), si mirem la intro que acabo de posar, no hi ha els famosos bots. Els escots generosos, les noies amb corbes espectaculars i les calces continuen presents, però es va suavitzar la qüestió dels bots. L'any següent va sortir el Dead or Alive 3 per a la Xbox i... passava el mateix. Però el 2003 apareixia el següent joc, també en exclusiva per a la Xbox:

Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball és un títol que celebra en forma d'spin-off el que va fer famosa la saga: les noies. Se'n van a una illa paradisíaca i fan vida en roba de bany. Allà podran dur a terme diverses activitats pensades per a lluir cos i els podrem comprar bikinis cada cop més petits. És evident el tipus de públic al qual anava dirigit, però en aquell moment es va rebre com a força original i tenia uns gràfics espectaculars, de manera que, si mirem el portal Gamerankings, veurem que de mitjana té un 74,12 % de nota, que no està malament.

El Dead or Alive 4 (2005) era el primer joc de lluita 3D de l'actual generació i per tant també de la Xbox 360. Un títol espectacular en tots els sentits que, com vèiem a la intro, recuperava una mica la qüestió dels bots, però principalment el que hi veiem és la continuació de la tendència a fer aparèixer noies atractives i lleugeres de roba, magnificada pels impressionants gràfics de la llavors nova consola. On es van "lluir", però, va ser a la seqüela del de "voleibol":

Tot i que tenia uns gràfics millors que la primera part, el Dead or Alive Xtreme 2 (2006, també només per a la Xbox 360 però portat a la PSP el 2010 amb el nom de Dead or Alive Paradise) ja no va fer tanta gràcia perquè era més del mateix, potser no calia i els bots dels pits van tornar als nivells del primer títol. Si us hi fixeu, fins i tot boten quan la noia s'està quieta. Per tant, es tornava als orígens d'una manera que no calia.

Aquí el teníem, el de la PSP. Els bots continuaven presents, doncs, el 2010. Tot i les crítiques. Els bots i les activitats pensades per tal de mostrar-no les noies en bikini de la manera més sensual possible. A més, aquests títols tenen una modalitat de joc que permet fer-los fotos, com si fóssim voyeurs amagats amb una càmera. I el 2011...

Ha arribat el Dead or Alive Dimensions, un títol exclusiu de la Nintendo 3DS que, com podem veure al tràiler, té una pinta espectacular. I, és clar, hi ha el tema de les 3D estereoscòpiques sense ulleres. Corbes... 3D... us podeu imaginar les bromes que s'han fet. Els bots també hi són, però la polèmica ha vingut per una altra banda, aquest cop: el títol s'ha prohibit a Suècia, Noruega i Dinamarca, i a Austràlia s'ha requalificat de manera que de "per a tots els públics" ha passat a la qualificació "M", que fa que el puguin comprar menors però només acompanyats d'adults.

I per què? Perquè aquesta modalitat de les figuretes "fomenta" la sexualització dels personatges femenins (fins ara res de nou), i és que no cal ser cap geni per deduir que segons com les enfoquem els podem veure les calces, per exemple. El problema, però, és que tres dels personatges són menors d'edat, segons la història oficial de la saga. I que la Kasumi, l'Ayane i la Kokoro tinguin 16 o 17 anys i se'ls pugui fer fotos des de sota la faldilla es veu que a Suècia es considera pornografia infantil, amb aquestes paraules. 

L'error és haver proporcionat aquesta informació dins el joc (tot i que es veu que a la versió australiana no surt), perquè fins ara aquests personatges sortien a les fitxes dels anteriors títols amb l'edat sense documentar (N/A), segurament per tal de prevenir això, però al Dimensions no ha estat així i s'ha embolicat la troca.

Trobo una llàstima que la saga Dead or Alive s'hagi estigmatitzat així, però reconec que s'ho ha buscat en un món on cada cop estem més a la que saltem i veiem fantasmes on no n'hi ha. El que sí que hi ha, a tota la saga, són mostres gratuïtes (innecessàries, no "de franc") de pell femenina, i Tecmo Ninja ho sap i ja li està bé. I si no, mireu aquest tràiler del Ninja Gaiden Sigma 2 (Ps3, 2009, versió del Ninja Gaiden II de la Xbox 360), que per cert ja no és d'en Tomonobu Itagaki:

Déu n'hi do. Aquesta noia que vèiem és l'Ayane, precisament... I es veu que es pot fer durant el joc, no és una modalitat com la de les figuretes dels Dead or Alive en un Ninja Gaiden. Es fa sacsejant el comandament de la Ps3, el Sixaxis, i trobo que resta seriositat a la història, però és evident que Tecmo Ninja sap el que fa i espero que mai no es queixi del fet que els seus jocs, d'altra banda magnífics, tinguin aquesta imatge.

La gràcia és que aquest és un dels afegits de la revisió del joc de la Xbox 360, que elimina dràsticament sang i violència però augmenta la càrrega sexual afegint personatges femenins i introduint aquesta nova característica totalment gratuïta.