Què estàs buscant?

dimarts, 28 de juny de 2011

Els videojocs i els personatges LGBT

Avui, com segurament ja sabeu, és el dia de l'Orgull Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual, o LGBT. I aprofitant l'avinentesa volia fer una entrada sobre la presència de personatges d'orientació diferent a l'heterosexual al món dels videojocs (he fet el mateix amb els còmics aquí). Malauradament, la informació que n'he trobat no és gaire positiva, i en general el que s'hi pot trobar és, per una banda, una tendència a ridiculitzar els personatges gais o fer broma de la confusió de sexe o d'orientació, i per l'altra la censura en forma de redisseny dels personatges gais, transsexuals o transvestits de manera que aquest "desviament" quedi dissimulat.

Repassarem, tal com fa la Wikipedia, l'aparició d'aquests personatges segons les grans companyies. En el cas de Nintendo, tenim el personatge Birdo, aparegut per primer cop al Super Mario Bros. 2 (versió occidental, 1988), que a les instruccions originals era descrit com a mascle però que volia ésser tractat com a femella i que l'anomenessin "Birdetta". En realitat, originalment es deia Catherine, però el cas és que quan el joc va arribar als Estats Units aquesta informació sobre les seves preferències no apareixia per enlloc, a les instruccions.

Ha sortit en molts jocs de l'Univers Mario, de vegades com a personatge jugable i de vegades no. Al final Nintendo el va considerar femení "de naixement" i al Mario Tennis de la Nintendo 64 (2000), a les instruccions, s'insinuava que era parella sentimental d'en Yoshi (cosa que no impedeix que tots dos siguin biològicament mascles, però en fi), i posteriorment hi ha hagut una tendència a no esmentar-ne el gènere que dóna a entendre que a Nintendo se li va fer incòmode el "problema" que ella mateixa havia creat. Hi ha qui interpreta que és una noia després d'haver estat sotmesa a una operació, però el cas és que Nintendo va posar sobre la taula, conscient o no, el tema de la transsexualitat d'un dels seus personatges.


Però el cas és que Nintendo tenia una important política censora, i no permetia que sortís cap joc per a la Gameboy ni la Nintendo sense passar per la seva aprovació. Això va fer que al Dragon Quest III (1992) Enix hagués d'eliminar un bar gai abans de poder sortir, per exemple, tot i que al remake per a la Gameboy Color, de 2000, es va tornar a afegir. Em pregunto què faran amb el Dragon Quest Anniversary Collection, que sortirà per a la Wii i que recopila els tres primers jocs de la llegendària saga, amb aquest tema. 

Ja en època de la Super Nintendo, la versió que en va sortir de l'RPG d'ordinador Ultima VII va ser alterada de manera que quedava eliminada l'opció que hi havia originalment de triar company de llit d'un sexe o de l'altre. L'any 2000 sortia per a la Nintendo 64 el Banjo-Tooie, i entre que Rare era com era i que Nintendo ja havia reduït molt la censura, ens trobàvem dos personatges en aquest joc que eren el cambrer Jelly Roger i el seu company Merry Maggie, que era transvestit. 


Com podem veure, són personatges estereotipats, però bé, com a mínim surten. El 2001 la mateixa companyia s'encarregava de l'aclamat Conker's Bad Fury Day, també per a la Nintendo 64. Ja en vaig parlar a la secció de videojocs polèmics, però entre les coses que van aixecar polseguera hi havia bromes referents a l'homosexualitat.

Saltem a Sega, que normalment optava pel silenci (censura). Però en general era més oberta en el seu codi censor i feia els ulls grossos amb la violència explícita, la sang, els enemics femenins (per tant amb la possibilitat de colpejar personatges femenins) i les insinuacions sexuals. Llavors per què parlo de censura? Doncs perquè l'aplicava en portar els seus títols a l'altra banda del Pacífic. Per exemple, al Phantasy Star II (1989) hi havia un personatge, músic i homosexual, que a la versió americana simplement feia les classes de música més barates per als personatges masculins.


Aneu al minut 4 del vídeo. Hi apareix un personatge que es diu Roxy, que juntament amb en Poison era un dels dos transvestits del Final Fight (1989). La cosa és que Nintendo no permetia que es pogués pegar cap dona, i aquests personatges s'havien concebut com a masculins, però transvestits (o transsexuals, no queda clar). Als Estats Units aquest últim punt es va censurar i van ser substituïts per enemics clarament masculins i amb uns altres noms. I això va ser així tant a la primera conversió per a la Super Nintendo com en totes les altres per a consoles de Nintendo, inclosa la de la Gameboy Advance, la del vídeo, de 2001. A la versió de 1993 per al Mega-CD sí que hi sortien, però més tapadetes.

A l'Streets of Rage 3 (1994) passava una cosa semblant: a la versió original japonesa hi havia un enemic que recordava l'estil dels Village People, el típic gai del mostatxo i roba de cuir, que a la versió americana (i a l'europea) ja no surt (sí amb el Game Genie), i un altre que era transsexual es va redissenyar com a home amb els cabells llargs en la versió descafeïnada del joc per a Occident.


Com podem veure, tema censura a banda, els estereotips continuaven, no només en l'aspecte dels personatges, sinó en la seva actitud sexual, cosa totalment gratuïta però que era l'única manera de remarcar que un personatge era gai, o transsexual, o transvestit, i la típica "ploma".

Pel que fa als personatges gais, no transvestits, als videojocs de lluita n'hi ha uns quants, cosa que per una banda trenca amb l'estereotip que els gais són febles, però per l'altra sovint ho espatlla donant-los característiques marcadament efeminades. A més, n'hi ha que són confirmats i d'altres que, en canvi, són insinuats. Dels confirmats tenim l'Eagle, aparegut per primer cop al primer Street Fighter però present també en d'altres jocs de la saga:


Representa que és un homenatge a en Freddy Mercury, que compartia d'aquesta manera nacionalitat i orientació sexual amb el personatge. Es veu, però, que quan el joc va passar als Estats Units se li van censurar frases. I dels que s'han insinuat tenim, als Street Fighter IV, l'Abel, gai, i la Juri Han, suposadament lesbiana (ja era hora que en sortís una, deveu estar pensant) en insinuar-se a la Chun-li i la Cammy. Al minut 2, aproximadament, del següent vídeo del Super Street Fighter IV es pot veure:


En realitat el que fa és preguntar-li a la Chun-li si s'ha penjat d'ella, que es pot considerar una manera de tirar la canya o no. A més, es veu que en una versió preliminar de la seva fitxa de personatge afirmava que una de les coses que li agraden són els pits grans. Sense sortir de la lluita tenim en Venom, de la saga Guilty Gear, enamorat del seu desaparegut líder, i a Darkstalkers hi ha la Lilith i la Morrigan, bisexuals.

En els casos directament oberts hi ha el personatge d'en Rasputin, de la saga World Heroes, que té un moviment secret que només funciona amb els rivals masculins:


Déu n'hi do, oi? També llegeixo que hi ha un títol anomenat Groove on Fight on hi apareix una parella obertament gai. Fora del gènere de la lluita, també tenim els polèmics Fear Effect de la Playstation, de 2000 i 2001, les protagonistes dels quals tenen relacions sexuals entre elles:


Es va remarcar molt, a l'hora de fer-ne campanya, aquesta qüestió que, dins el joc, era secundària. Però esclar, aquestes coses venen. També és coneguda la possibilitat de tenir relacions sexuals als aclamats Mass Effect (2007 i 2010), i entre elles les relacions lèsbiques. 


En canvi, entre homes no és possible tot i que Bioware ho permetia al Dragon Age: Origins i al Dragon Age II, però aquesta estranya situació se solucionarà al Mass Effect 3 (2012). Per altra banda, a la popularíssima saga de PC (i després també consoles) The Sims és possible tenir relacions homosexuals, però curiosament no és entre les opcions de caracterització dels personatges, sinó que s'ha de forçar i al cap d'unes quantes vegades de quedar amb un altre personatge del mateix sexe es pot tenir una relació sentimental amb ell, i des de llavors sí que tots els altres personatges poden fer-ho amb facilitat.


Sembla que a qui va pujar el vídeo li va semblar un tema per riure, segons el que podem deduir del títol que li va posar. A The Sims 2 les parelles homosexuals podien passar a ser una mena de parelles de fet, i a The Sims 3, de 2009, malgrat que no podem fer els personatges homosexuals des del principi, es contempla el matrimoni entre persones del mateix sexe, cosa que està molt bé i va d'acord amb l'evolució de la civilització. En fi, acabarem ja perquè tampoc no ho podem repassar tot.



Aquest paràgraf és una ampliació uns dies després gràcies a les aportacions d'una lectora per parlar, en primer lloc, del Fable II (i el III, que és d'on surt el vídeo que he posat), on els personatges poden tenir relacions homosexuals, i també d'un dels Episodes from Liberty City del GTA IV, anomenat The Ballad of Gay Tony, on el protagonista fa de guardaespatlles del propietari d'unes discoteques, que és gai.

Hi ha molts personatges LGBT a la història dels videojocs, amb més o menys encert, tacte i realisme en les seves caracteritzacions, però hi són i, afortunadament (tot i que una mica tard), cada cop es poden trobar amb més freqüència i naturalitat.

Edito: gràcies al comentari de It's not a phase m'he assabentat de l'existència, des del mateix Dia de l'Orgull LGBT, d'un joc per a iPhone, iPad i iPod Touch anomenat Supergay and the attack of his ex-girlfriends, fet per una empresa catalana.




2 comentaris:

  1. Pel que expliques sembla que els personatges LGBT, en general, no és que hagin estat massa ben "tractats" en el món dels videojocs! Jo és un terreny que no domino gaire, però pels jocs a que he jugat mai m'ha semblat que hi haguessin massa personatges LGBT. Per exemple, últimament he jugat al Super Mario Bros II (crec!, que jo amb això dels noms...! :$) per Nintendo DS i mai hi he vist cap personatge gai!

    Pel que fa al tema dels Sims, una mica trist això que s'hagi de "forçar" la relació. No han pensat que potser una part del seu target és homosexual i es pot sentir discriminat? Si algú vol que un dels seus personatges sigui gai, doncs que ho sigui i sinó no, no sé, no hi veig el problema! :S

    Precisament ahir o abans d'ahir vaig llegir aquesta notícia a l'Ara, que explica que una empresa catalana llançarà el primer videojoc amb un superheroi gai. Aquí et passo el link: http://bit.ly/kK2PWT . Em va alegrar llegir això... ja era hora que els superherois deixessin de ser els típics musculosos que van darrere de totes les noies...!

    ResponSuprimeix
  2. No gaire, no. Si et llegeixes els de còmics veuràs que la cosa està una mica millor, però als videojocs tot just ara comença a millorar. Això dels Sims és criminal, més quan el propi joc preveu que hi hagi relacions homosexuals però en canvi no surten a la primera.

    El joc que dius... no sé quin és, per a la Nintendo DS no hi ha un Super Mario Bros. 2, però al Super Mario Bros. 2 original va aparèixer el personatge que deia, en Birdo, i més que notar-se que era gai o transsexual en el seu cas, a les instruccions deia que ho era i en un joc es va insinuar que era parella d'en Yoshi.

    Pel que fa al videojoc del Supergay, no sé si és bo o dolent, que es digui "Supergay". No sé com està el joc, però pot fer enrere molta gent en donar una imatge diferent del que segurament és. Vull dir que una cosa és que el personatge sigui gai, i una altra és que ho promocionin com un producte que potser hi ha gent que percep com a humorístic o massa enfocat a un públic gai, saps què vull dir?

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...