L'últim joc de la Saturn

Avui veurem quins van ser els últims jocs de la Saturn, la consola de 32 bits de Sega, una de les que més aprecio i una de les que van tenir pitjor sort en la història dels videojocs. Va perdre la seva particular batalla contra la Playstation, primera consola de Sony, i a partir de llavors la rivalitat Sega vs. Nintendo pràcticament es va esfumar i la companyia temible va passar a ser Sony. En fi, que la Saturn va viure poc i aquests van ser els seus últims títols.

Començarem pel mercat europeu, que Sega va abandonar en primer lloc (de fet, la tirada dels darrers jocs apareguts al Vell Continent ja era molt baixa i això va fer que títols com aquest, el Deep Fear, o el Panzer Dragoon Saga arribin a uns preus prohibitius al mercat de segona mà precisament perquè són escassos. Per sort, jo el Panzer Dragoon Saga el tinc, però el Deep Fear no. I m'agradaria, perquè és un survival horror de la pròpia Sega (tot i que sembla que sigui un Resident Evil) i em faria gràcia jugar-hi. Doncs bé, aquest joc va sortir a l'octubre de 1998, i als Estats Units el darrer títol seria aquest:

Aquest RPG és el Magic Knight Rayearth, basat en el manga (i anime) del mateix títol de les CLAMP (autores també de Sakura, la caçadora de cartes, X, Tsubasa Reservoir Chronicles, Tokyo Babylon, RG Veda i moltíssimes més obres força conegudes a casa nostra). Va sortir als EUA l'11 de desembre de 1998, si ens hem de refiar de la Wikipedia, i és l'últim joc de la Saturn en territori americà. Cosa que ens permet deduir que el darrer-darrer va ser el del Japó:

Oficialment consta com a últim joc japonès per a la Saturn i també a nivell mundial el Yûkyû Gensôkyoku Hozonban Perpetual Collection, del 7 de desembre de 2000. No n'he trobat cap vídeo in-game, però és un joc d'aquests tan típicament japonesos de simulació de cites i coses d'aquestes. Però atenció: no és un joc pròpiament dit, sinó la col·lecció dels cinc títols de la sèrie que ja havien sortit, amb uns quants extres afegits. Una edició de col·leccionista, vaja. Per tant, no és ben bé l'últim videojoc de la Saturn al Japó i al món. Per tal de trobar el que es mereix de debò aquest honor hem de retrocedir fins el 30 de març del mateix any, en què va aparèixer la conversió domèstica de la recreativa de 1999 d'aquest títol:

És el millor vídeo que he trobat, i es nota que és d'emulador, però és el que hi ha. Final Fight Revenge és una bona idea poc afortunada en la seva execució: ja que Final Fight era una saga de beat'em up i alguns dels seus personatges havien sortit als Street Fighter Alpha, per què no fer un joc de lluita 1 contra 1 només amb personatges de Final Fight? 

El problema és que (ja es pot veure al vídeo) el tema de les 3D no els va acabar de sortir bé, els personatges estaven dissenyats amb massa pocs polígons (havien passat 5 anys des del primer Virtua Fighter per a la Saturn i aquest joc s'hi assembla però l'any 2000 ja no colava), a més que només hi havia dues modalitats de joc (arcade i versus), i en general es pot dir que era mediocre en tots els aspectes (gràfics, so, controls, rejugabilitat...), si bé no del tot terrible. Per tant, és allò que en diuen "recomanable només per als fans de la saga". Sens dubte, no és la millor manera d'acabar amb el catàleg d'una consola.