Consoles desconegudes: iQue Player

La consola desconeguda d'avui no és ben bé una consola. Més aviat és una versió d'una consola que més o menys tots coneixem. Però abans de començar a parlar de l'iQue Player hem de veure què és, això d'iQue. Doncs és una joint venture, o empresa conjunta, entre el Dr. Wei Yen i Nintendo, que fabrica i distribueix des de 2002 i amb llicència de Nintendo les consoles de la mateixa al mercat de la Xina continental.

Per tal que ens fem una idea del que vol dir això he posat aquesta imatge de la Nintendo DS Lite, però també hi va llançar, com podem veure substituint "Nintendo" per "iQue", la Gameboy Advance, la GBA SP, la Micro, la DS original i sembla que també la Wii. No se sap què passarà amb la Nintendo 3DS, però és probable que també hi surti, tot i que, com ha passat sempre, amb anys de diferència respecte als altres mercats. I ara que hem fet una mica d'història, toca parlar de l'iQue Player:

Doncs, com he dit al principi, no és ben bé una consola diferent, però tampoc no és una plataforma de Nintendo amb un canvi de nom i prou. És la versió xinesa de la Nintendo 64. Lluny de ser una imitació barata i de joguina, és una consola de ple dret, i consisteix en un comandament que té la màquina al seu interior, a més dels cables, naturalment, per tal de connectar-la al televisor i al corrent elèctric. 

Va ser llançada el 17 de novembre de 2003 a la Xina amb la intenció d'evitar la pirateria, que allà és brutal i en tots els àmbits, i ho feia amb el següent sistema: els jocs estan en un format curiós, unes targetes on s'han de descarregar (pagant) a través d'uns aparells que es diuen iQue Depot. Més o menys com passava amb el Famicom Disk System.Vegem un tros d'un publirreportatge:

Per cert, ja que hi som... he posat vídeos en japonès unes quantes vegades. Suposo que noteu la diferència entre el xinès i el japonès, oi? No cal haver-los estudiat tots dos per percebre que sonen diferent. Ho dic perquè m'empipa força allò de "xinès, o japonès, és igual... són el mateix".

Això seria un terminal iQue Depot, que es pot trobar, segons la Wikipedia, en llocs públics com ara estacions de benzina. S'ha de ser membre de l'iQue Club per tal de poder descarregar els jocs, actualitzar-los o emmagatzemar-los en un núvol. I sembla que encara funciona, de manera que la idea els va sortir bé. Un sistema de pagament, però assequible, en un mercat on ningú no es compra els videojocs originals sobretot a causa del baix poder adquisitiu de la gent.

Així era la targeta on s'havien de descarregar els jocs, que per cert eren bons però molt pocs: Wave Race 64, Star Fox 64, Super Mario 64, The Legend of Zelda: Ocarina of Time, Mario Kart 64, F-Zero X, Yoshi's Story, Paper Mario, Excite Bike 64, Super Smash Bros., Animal Crossing, Dr. Mario 64, Custom Robo i Sin and Punishment: Successor of the Earth, aquest últim molt desitjat a Occident en el seu dia però que va haver d'esperar a la Consola Virtual de la Wii per veure la llum als Estats Units i a Europa.

Per culpa de la curiosa i exclusiva manera d'aconseguir els títols del catàleg de la Nintendo 64 xinesa, comprar un iQue Player encara que sigui per eBay i posant-hi els calés que calguin no serveix absolutament per a res, més enllà del col·leccionisme (i no és que no tingui atractiu, fins al punt que s'havia parlat de llançar-ne una al Japó fa uns quants anys), perquè evidentment aquí no hi tenim iQue Depots. Ara també hi ha un sistema per fer tot el que fa el Depot a través d'internet, però només allà. Esteu avisats.