Jocs importants als que no he jugat mai

Avui vull fer una mena de confessió però alhora autodefensa: m'agraden molt, els videojocs. Els dedico tant temps com puc, però també m'agrada passar les meves hores lliures amb altres activitats com ara llegir o escriure entrades per als meus blocs.

Durant un període de la meva vida una mica llarg pràcticament no vaig jugar a videojocs, i quan després vaig voler-me posar al dia ja era massa tard i m'havia saltat una generació sencera. Assumeixo que encara que em compri títols considerats imprescindibles de l'època en què vaig estar desconnectat d'aquest món, i encara que hi jugui una mica, no es podrà dir que els conec bé, i tot i així sempre me'n faltaran d'importants que, per la raó que sigui, ni tan sols he provat. Avui en posaré alguns exemples.

Els Guitar Hero, per exemple. He de reconèixer que la idea m'atrau, però no hi he jugat mai, a cap d'ells. I comprar-me'n és una cosa que descarto, perquè m'emprenya que posin d'oferta segons quines entregues amb guitarra inclosa si després en surt una de nova. M'hi nego. I el preu d'un Guitar Hero recent + guitarra més superior a la meva curiositat. Els DJ Hero, de la mateixa família, ni tan sols m'interessen.

Els Singstar, sigui l'edició que sigui, i també els jocs que s'inspiren en aquest gènere, directament no m'interessen. És a dir, he estat en menjadors on la gent hi jugava, però jo cantar en públic? No. És el mateix concepte que el karaoke i no m'hi veureu pas.

I si cantar en públic és una cosa que no tinc intenció de fer, ballar encara menys. Per tant, la saga Dance Dance Revolution és una altra que no he provat, i en aquest cas no em sap gens de greu.

Respecto les dues últimes franquícies que he esmentat perquè donen als videojocs més diversitat de gèneres, però no m'interessen, i per molt que algú se'n pugui sorprendre no les he provat mai. Després n'hi ha d'altres que no he provat, però que algun dia m'agradaria provar, per tant ha estat un problema exclusivament de temps, de no poder (i no voler) dedicar les 24 hores del dia des que vaig néixer a jugar a tots els jocs que es desenvolupen. Què hi farem?



Els Final Fantasy (el vídeo és de l'aclamadíssima setena entrega numerada) són una saga immensament popular, però només n'he tastat uns minuts del Final Fantasy XII: Revenant Wings de la Nintendo DS. M'agradaria posar-m'hi algun dia, però són jocs molt cars actualment (i ja sabeu que passo d'emuladors i pirateria) i pertanyen a un gènere, l'RPG, que requereix moltíssimes hores de dedicació i una continuïtat respectable pel bé dels treballats arguments que tenen.

Ja en tinc prou amb els que tinc, i amb els Dragon Quest que m'agraden especialment, com per jugar ara als Final Fantasy. Un d'un altre gènere que m'agradaria provar algun dia:



Els de Phoenix Wright: Ace Attorney, de Capcom, em semblen molt curiosos perquè no es pot dir que hi hagi gaires videojocs de judicis, i suposo que algun dia provaré algun títol de la saga.

Wii Fit, que igual que els DDR s'allunya molt del control tradicional dels videojocs i obliga a moure tot el cos, em sembla curiós i m'agradaria provar-lo, però no gastar-me 80 euros en la Wii Balance Board. Hi ha molts altres jocs no només de la Wii, sinó també de totes les meves altres consoles, que m'agradaria esprémer.



Disculpeu que l'àudio estigui ocupat pel comentarista, però he pensat que seria millor això que no pas sentir les bandes sonores que havien triat tots els altres autors de vídeo. El cas és que World of Warcraft és un altre videojoc mític, però pertany a un gènere, el rol multijugador massiu en línia (MMORPG per als entesos), que requereix ara sí una continuïtat sense la qual em sembla, des de la meva ignorància admesa, que no té gaire sentit. Gràcies, però no.



Aquest sí que em faria gràcia, i no he desistit. És l'Star Fox, però em refereixo a la saga sencera. Una de tantes que no he provat pel que deia abans: perquè no tinc temps per a tots els jocs de totes les consoles que tinc o vull tenir (i si sabéssiu quins jocs mítics de debò no m'he acabat... us en faríeu creus). Tampoc no puc viatjar enrere en el temps i provar les recreatives més famoses, de les quals no vaig gaudir perquè no tenia costum d'anar als centres on n'hi havia. Ni em posaré a jugar ara a l'ordinador, perquè m'agraden més les consoles i no vull estar ampliant el meu PC constantment per tal de no perdre el tren.

I si a això hi afegim que no m'he acabat, ni moltíssim menys, els videojocs que ja tinc, no compto amb posar-me mai totalment al dia. Però també em podria fer aquestes preguntes per tal de no patir més ni envejar aquells que sembla que ho coneguin tot: qui decideix a quins jocs s'ha de jugar i a quins no? El més important no és que jo m'ho passi bé? A mi em sembla que les respostes a aquestes preguntes, almenys les que em dono jo mateix, em satisfan.