Petits clàssics: Klonoa

És possible que aquest personatge us soni, o potser heu provat algun dels seus jocs. Personalment el coneixia de vista, com aquell qui diu, però fins ara no m'havia interessat per la seva història i és per això que li dedico una entrada, com a petit (i modern) clàssic dels videojocs que és la saga que protagonitza.

En Klonoa va néixer el 1997 i tenia tot l'aspecte d'una mascota, però Namco ja en té una, el poderós Pac-man, i en Klonoa no va arribar a prendre-li el lloc. De fet, si us hi fixeu duu en Pac-man a la gorra. En fi, el primer joc de la saga va ser el Klonoa: Door to Phantomile i feia així:

Sortia, com deveu haver deduït en veure la caràtula, per a la Playstation, i és un plataformes en 2D però amb fons 3D, el que es coneix com a "2,5D", un dels primers de la consola en emprar aquesta tècnica.  

Aquell joc seria remasteritzat, com es pot apreciar perfectament en aquest vídeo, i llançat també per a la Wii el 2008, que potser és la versió que coneixen molts dels joves videojugadors europeus. 

L'any 1999 va tenir lloc la segona aparició del personatge, al títol exclusivament japonès Kaze no Klonoa: Moonlight Museum, per a l'aquí desconeguda Wonderswan. A diferència del primer títol, que va agradar molt, la primera incursió portàtil de la franquícia es va considerar més aviat normaleta. 

Més va agradar el Klonoa: Empire of Dreams, que va sortir per a la Gameboy Advance el 2001, el mateix any del primer i únic títol per a la Playstation 2:

Al Klonoa 2: Lunatea's Veil, seqüela directa del primer joc, tornava l'aspecte 2,5D que havia caracteritzat la primera entrega, i la sèrie no mostrava símptomes de cansament, perquè aquesta entrega també va ser molt ben rebuda. Sembla, però, que se'n va cancel·lar la conversió a la Gamecube, que estava planejada inicialment.

Però també hi va haver un Klonoa 2 portàtil, que és aquest Klonoa 2: Dream Champ Tournament, que no tenia relació argumental amb els títols per a consoles de sobretaula, sinó que seguia la línia portàtil. Malauradament, tot i que va ser ben rebut només va arribar als Estats Units, on a sobre ho va fer 3 anys més tard que al Japó, on s'havia llançat el 2002. 

També aquell any sortia per a la Playstation el Klonoa Beach Volleyball, un títol que si ens hagués fet témer el pitjor hauria estat perquè tenia molt mala pinta, però no va ser el cas: afortunadament per a la saga va ser un spin-off respectable, i en aquest cas va arribar a Europa, però no als Estats Units.

L'última entrega de la franquícia va ser el Klonoa Heroes: Densetsu no Star Medal, que tornava a sortir del gènere de les plataformes i oferia un RPG d'acció a finals de 2002 que va agradar, sí, però que en aquest cas no va sortir del Japó. 

Allà es quedaria, doncs, aquesta petita saga clàssica, però el seu protagonista ha protagonitzat cameos en d'altres jocs de Namco, i és un personatge jugable del Namco x Capcom. A més, el 2002 sortia al Japó un manga de dos volums protagonitzat pel personatge i anomenat Shippû Tengoku Kaze no Klonoa, que enguany, 10 anys després, estarà acompanyat per un webcomic de producció nord-americana que es podrà llegir aquí.