Els més difícils: The Adventures of Bayou Billy

Del joc d'avui jo no n'havia sentit mai parlar, ni n'havia llegit res. Ni tan sols estic segur d'aquesta sensació que tinc de sonar-me'n el nom (potser és perquè se'n va fer un còmic i també una sèrie de dibuixos), però el cas és que l'he trobat quan buscava un nou títol per a protagonizar la secció dels més difícils, i és per això que veurem una mica el The Adventures of Bayou Billy. 

El va crear Konami i va sortir per a la NES el 1988, però arribaria als Estats Units el 1989 i a Europa el 1991. El cas és que és conegut per la seva dificultat, una que no es trobava a la versió japonesa, que es deia Mad City. 

Entre altres canvis pel que fa a l'aspecte del joc i a les veus exclusives de la versió NES que es poden sentir i que no eren gens habituals en un cartutx de l'època, el The Adventures of Bayou Billy incrementava la resistència dels enemics (es pot apreciar al vídeo que duren molt més del que és habitual als jocs del gènere beat'em up) i també la seva velocitat. Al vídeo que posaré a continuació trobem una comparativa de les dues versions, la internacional primer i la japonesa, la de la Famicom (a partir del minut 5.45 aproximadament), després:

Si us hi heu fixat a la segona part hi ha una pantalla de conducció, on veiem una diferència fonamental: a la versió japonesa no hi ha revolts, és una carretera recta. A més, llegeixo que a la internacional amb un cop estem llestos, mentre que a la japonesa durem més. 

Al final hi podem veure el segment de disparar, que es juga amb la Zapper, la pistola de la NES. Doncs bé, el cas és que la versió internacional ens feia afrontar el combat amb menys bales que en el cas japonès i com hem pogut veure al vídeo morim als dos tocs, mentre que a la versió japonesa en tenim tres. 

Que s'aprofités el retard en el llançament a l'estranger per a introduir millores (per bé que els finals alternatius es van quedar al Japó) no em sembla cap problema en si mateix, de fet aplaudeixo que n'augmentessin la dificultat si van trobar que era insuficient, però sembla que es van excedir una mica, si hem de fer cas d'aquells que han patit el joc i que el recorden com un dels més difícils del catàleg de la 8 bits de sobretaula de Nintendo.