L'última entrada del bloc va estar dedicada a un dels clàssics dels videojocs dels anys 80, el Q*bert, que com vam veure no va tenir massa seqüeles, però sí que va inspirar una colla de títols que es poden considerar clons seus (no tants com en el cas del Pac-man, naturalment), i com ja vaig dir l'altre dia els dedico una entrada, que és aquesta que esteu llegint.
No va passar ni un any des de l'aparició del joc original que ja havia sortit per a PC el J-Bird, un descaradíssim clon que es podria considerar perfectament una versió no llicenciada del Q*bert, canviant el protagonista per un ocell en comptes d'un ésser estrany.
El mateix passava amb el Boingo, un títol per a consoles d'Atari (que curiosament era la distribuïdora del Q*bert) del qual només he pogut trobar aquesta imatge i ni tan sols sé en quin any va sortir, però la informació que se'n troba, i la imatge que podem veure, apunten a que l'objectiu i el sistema eren exactament els mateixos que en el videojoc en què, per dir-ho finament, s'inspirava.
Tampoc no es troba gaire informació del Mr. Cool (1983), que va sortir com a mínim per a l'Atari 5200 i que tenia com a protagonista un glaçó que havia d'evitar (almenys a la portada del joc, perquè en aquesta imatge queda clar que els gràfics de la consola no estaven al nivell artístic de la portada) unes molles amb ulls que recordaven sospitosament les del Q*bert.
També el 1983 sortia el Pogo Joe, per a l'Atari 400/800 i el Commodore 64, que dissimulava una mica més però que innegablement bevia de la fórmula del Q*bert, que tan bé havia funcionat l'any anterior.
Acabarem amb el Flip and Flop, altra vegada de 1983, que va aparèixer per a les línies XL i XE d'Atari i que també tenia com a objectiu acabar els nivells després de trepitjar les rajoles, però en aquest cas la perspectiva isomètrica i un cangur com a protagonista fan que no es pugui considerar un clon tan clarament com els altres, tot i que ho és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada