Jocs revolucionaris: Q*bert (1982)

En vam parlar per sobre fa uns quants dies en dedicar una entrada als dibuixos animats que s'hi van inspirar, i també quan vam dir que el seu protagonista tenia diverses aparicions a la molt recomanable pel·lícula En Ralph el Destructor, però ja era hora que escrivís una entrada sobre el propi joc, no trobeu?

Bé, ja ho heu llegit al títol: avui parlarem del Q*bert, un autèntic clàssic de les recreatives dels anys 80 del segle XX que va contribuir a fer la història dels videojocs i que va passar, en format domèstic, per un munt de consoles.

Creat per Warren Davis i Jeff Lee, va arribar als salons arcade el 1982, l'any que va néixer un servidor, amb una proposta senzilla però addictiva que tot seguit veurem exemplificada en un vídeo:

Com veieu en aquest joc de plataformes isomètriques hi controlem un estrany personatge, el Q*bert del títol, que és una mena de marcià taronja sense braços que va fent saltirons per tal de canviar el color de les plataformes d'una piràmide, tot evitant els seus enemics. 

Un sistema senzill (que no vol dir que el joc sigui fàcil) i aparentment repetitiu, que paradoxalment també té pinta de ser addictiu, tot i que a causa dels estàndars dels videojocs actuals és una proposta que en els nostres dies només s'acceptaria com a joc "social" o per a mòbils, si se'm permet el comentari. 

La popularitat que va adquirir el personatge va ser tan gran que ràpidament va protagonitzar tota mena de productes de marxandatge, com és el cas d'aquesta carmanyola on el veiem amb el seu característic globus de renecs censurats, que apareixen al videojoc. I a banda dels dibuixos animats que he esmentat abans i als quals ja vaig dedicar una entrada, també en tenim alguna referència en d'altres dibuixos animats, com vam veure en aquesta entrada sobre els videojocs referenciats a Els Simpson.

I com era d'esperar, a banda de marxandatge en van sortir seqüeles i versions domèstiques, que repassarem ara per sobre, deixant de banda els clons, que tocarem en una altra entrada.

Aquesta és la versió per a la Magnavox Odyssey², un dels molts sistemes que van dur el Q*bert al seu catàleg, entre els quals Texas Instruments TI-99/4A, Commodore VIC-20, Commodore 64, Atari 8-bit, Atari 5200 o Atari 2600:



No totes les versions van ser rebudes de la mateixa manera, n'hi havia que tenien millors i pitjors gràfics i també uns controls de més o menys bona resposta, i ara en veurem un altre vídeo on es comparen diversos d'aquests ports:



La versió per a ColecoVision, per cert, està considerada pels creadors del joc com la més respectuosa amb l'original de les recreatives. I ara, si us sembla, en veurem els remakes, que són noves versions del videojoc original:



El 1999 per a Playstation i el 2000 per a Dreamcast apareixia aquesta versió, amb el mateix títol que l'original, on es podia triar entre la visió clàssica i la tridimensional, a banda d'incloure noves modalitats de joc. I el 2007 el Q*bert clàssic, tot i que amb gràfics millorats, arribava com a videojoc digital a Playstation Network, pensat per a la Playstation 3 i el seu control de moviment del comandament Sixaxis, que no va acabar de triomfar.

Realment m'esperava més versions per a més sistemes, però sembla que això és el que hi ha. Per altra banda, se'n van fer seqüeles que ens obliguen a tornar a l'època dels 80, com la que veurem ara:



Es tracta del Q*bert's Qubes, de 1983 i per a recreatives, que amb el mateix moble que el videojoc original estirava la mateixa idea, però sense tant d'èxit. El 1984 arribaria a consoles com l'Atari 2600 o la ColecoVision.



El 1992 sortia, directament per a la Super Nintendo, el Q*bert 3 (s'entén que l'altra seqüela es considera el Q*bert 2), que es podria dir que és l'original però amb un rentat de cara.

I en principi la cosa s'acabaria aquí. Voldria acabar l'entrada dedicada a aquest clàssic dels videojocs amb un detall extret de la Wikipedia: el 1984 una tal Doris Self va aconseguir, als 58 anys, el rècord Guinness de la jugadora més gran en aconseguir una màxima puntuació en un videojoc, però després va ser superada i va dedicar la resta de la seva vida, fins el 2006, a intentar recuperar l'honor. No ho va aconseguir.