Còmics i videojocs: Hunter x Hunter

Fa uns quants dies vaig escriure a Cementiri de Pneumàtics una entrada sobre el manga Hunter x Hunter, del qual he llegit els 5 volums que fins llavors n'havien sortit en castellà (ara ja n'hi ha 6 de disponibles), però és clar, els còmics d'èxit acostumen a tenir diverses adaptacions i a banda de l'anime tenim també una desena llarga de videojocs.

Ja ho explico a l'entrada de la qual he posat un enllaç, però encara que estigui de moda aquest manga va començar el 1998 i actualment només se n'han recopilat 32 volums a causa del temps que es pren el seu autor, en Yoshihiro Togashi, en dur-lo endavant (i gràficament no és cap meravella, ans al contrari). 

En tot cas no en va sortir cap videojoc fins l'any 2000, i va ser el Hunter x Hunter: Ishi o tsugumono, del qual hem vist la portada i aquí ens quedarem, perquè no n'hi ha cap vídeo. Va sortir per a la WonderSwan i era, com gairebé tots els que veurem, un RPG.

El mateix ens passa amb el Hunter x Hunter: Hunter no Keifu de la Gameboy Color, del mateix any, que no podem trobar en versió vídeo (el podria gravar amb emulador i pujar-lo a Youtube, però per alguna raó no em grava el so tot i estar configurat de manera que ho faci i no val la pena).

Per fi, en el tercer joc de la franquícia i de l'any 2000, tenim un vídeo. És el del Hunter x Hunter: Maboroshi no Greed Island, que va sortir per a la Playstation. Com podeu veure, el gènere és el mateix, encara que amb un rentat de cara d'acord amb les possibilitats de la consola.

El 2001 en sortirien 5, de videojocs de la saga. El primer, el Hunter x Hunter: Kindan no Hihô, altre cop per a la Gameboy Color i per primera vegada del gènere de les plataformes. El vídeo, com podeu sentir, té comentaris en alemany, però era l'única opció disponible.

La franquícia s'estrenava a la WonderSwan Color amb el Hunter x Hunter: Sorezore no Ketsui, un altre RPG d'aquests de xerrar força en japonès, i el mateix es pot dir del següent:

És el Hunter x Hunter: Michibi Kareshi Mono, que repeteix consola i gènere i, per desgràcia, manca de vídeos per tal de veure'l en moviment. Per sort el mateix any va sortir per a la Playstation 2 un joc que, naturalment, algú havia de capturar:

Com podeu veure, el Hunter x Hunter: Ryûmyaku no Saidan fuig del gènere dels RPG a la frontera amb les aventures de text i s'endinsa en l'acció en tercera persona, però també veieu que el vídeo és de poca qualitat. Doncs és el millor que hi ha.

Tornem a l'RPG i a l'absència de vídeos amb el Hunter x Hunter: Ubawareta Aura Stone de la Playstation, que seria el cinquè i últim títol de la saga aquell 2001. 

Dos anys després apareixia el Hunter x Hunter: Minna Tomodachi Daisakusen!!, amb què s'estrenava la sèrie a la Gameboy Advance, i aquell any només en tindríem un altre, de videojoc:

Com gairebé sempre, Hunter x Hunter: Greed Island és un RPG, però per sort aquest cop sí que podem gaudir d'un vídeo que ens mostra en moviment aquesta saga que va tenir per a la WonderSwan i la WonderSwan Color la majoria d'entregues.

En el darrer parell d'anys Hunter x Hunter ha experimentat una revifada, precisament la que ha fet que ens arribi el manga 14 anys després que s'iniciés al Japó, i això s'ha traduït en noves adaptacions animades i un videojoc, Hunter x Hunter: Wonder Adventure, que arribava el 2012, 9 anys després de l'últim, a la PSP.

Finalment, el dia de Nadal de 2012 va sortir per a Mobage, un portal de jocs per a mòbil japonès, el Hunter x Hunter: Battle Collection, un joc de cartes que, naturalment, tampoc no ens ha arribat. 

Fora del que és la franquícia en si mateixa tenim l'aparició d'alguns personatges de Hunter x Hunter als famosos Jump Super Stars (2005) i Jump Ultimate Stars (2006), de la Nintendo DS, curiosos videojocs de lluita amb els personatges més importants de la història de la revista Shônen Jump, on precisament se serialitza aquest manga.

I aquí acabem el repàs dels videojocs, inèdits fora del Japó, que han reflectit un dels manga més populars de la història, si més no al seu país d'origen, on per desgràcia s'han quedat tant els que s'entén que no hagin arribat com els que, especialment en el cas de la PSP, podrien haver funcionat bé a Occident.