Videojocs i animació: A Bug's Life

L'última entrada que vaig publicar d'aquesta secció, dedicada a repassar els videojocs que s'han fet basant-se en dibuixos animats, siguin en format sèrie o pel·lícula, va tenir com a protagonista un film de Pixar, Buscant en Nemo.

I avui, havent passat prou temps i prou entrades d'altres seccions pel mig com per repetir, parlo un altre cop de videojocs basats en animació i repetim Pixar, en aquest cop amb la segona pel·lícula de l'estudi. 

A Bug's Life (1998) no va tenir mala acollida com a pel·lícula, però tot i així no se sol citar gaire quan es parla de Pixar, probablement perquè el llistó en general és alt i la superen diverses altres produccions. 

L'hauré de tornar a veure algun dia, perquè no me'n recordo gens, també la seva "rival" FormigueZ (aquesta sí que es va doblar al català), de Dreamworks, que es va estrenar el mateix any, però el que de moment he trobat és que se'n va fer un videojoc. 

En vèiem la versió per a Nintendo 64, un plataformes 3D que ens posa a la pell de la formiga Filk i que segueix la història del llargmetratge en cinc zones dividides en tres parts cadascuna. Cal que arribem a la sortida, aconseguim un objectiu o derrotem un enemic final, i les nostres armes seran uns fruits que llançarem als enemics, mentre que hi ha elements de l'entorn que ens ajudaran d'una manera o una altra, per exemple ajudant-nos a arribar a llocs altrament inaccessibles o permetent que recuperem vida.

 

En van sortir més versions. De fet, la de la Nintendo 64, desenvolupada per Traveller's Tales, és de 1999, mentre que les primeres que van sortir van ser les de la PlayStation i PC, el 1998, desenvolupades per Psygnosis. La de la consola de Sony, per cert, va ser l'única que va sortir al Japó, amb llançament l'octubre de 1999.

 

 

Aquelles eren en 3D i similars a la de l'última consola de sobretaula de Nintendo amb suport cartutx, però vull mostrat també la versió més diferent de totes, per força, que és la de la Game Boy Color (1998 als Estats  Units, 1999 a Europa, on totes les versions van arribar aquell any), de Tiertex Design Studios, que com es pot veure és un plataformes bidimensional clàssic.

 

Malauradament cap de les versions va tenir bona acollida i va ser considerat el típic joc basat en la pel·lícula de moda i pensat per fer caixa i com a producte promocional que es vendria sol. Pel que sembla, no hi havia gaires queixes pel que fa als gràfics, però sí en l'aspecte de la jugabilitat i els controls, considerats lents i incòmodes. 

 

Això va provocar unes notes que van des del suspens fins al Bé, entès com la nota que gira al voltant del 6. El de la Game Boy Color, per altra banda, va ser titllat de repetitiu i excessivament curt, i en qüestió de notes va tenir una sort similar.

Accessoris: Wide-Boy 64

M'agrada parlar d'accessoris poc coneguts, i encara més descobrir-los jo mentre investigo temes per al bloc. El d'avui és un perifèric doblement interessant perquè, a més, no va arribar a posar-se mai a la venda.

Suposo que ja coneixeu el Super Gameboy, que permetia jugar amb títols de la Gameboy a través de la Super Nintendo, i el Gameboy Player, que fa el mateix amb els de la Gameboy, la Gameboy Color i la Gameboy Advance però requereix una Gamecube per tal de funcionar. El parent del mig, la baula perduda, és un aparell similar que es va desenvolupar per a la Nintendo 64.

Com també és natural, aquest "parent del mig" que es deia Wide-Boy 64 el que permetia com a novetat respecte al Super Gameboy era poder veure en una pantalla de televisió els cartutxos de la Gameboy Color, i pel que n'expliquen l'ampliació de la imatge estava bastant ben feta.

Es van distribuir alguns exemplars d'aquest accessori a desenvolupadors i premsa per tal de poder treballar millor amb una pantalla molt més gran que la de la portàtil en qüestió, possibilitat especialment útil en el cas de voler obtenir captures de pantalla per a publicar en una revista, per exemple. Ens diu la Wikipedia, però, que aquesta distribució selectiva no era pas gratuïta, sinó que qui en volia un havia de pagar 1.400 dòlars!

En aquesta pàgina ens expliquen també que els botons del comandament de la Nintendo 64 que no tenien equivalent a la Gameboy Color tenien altres funcions, la més interessant de les quals un zoom amb l'stick analògic de la Nintendo 64, de manera que la imatge en pantalla s'ampliava tot perdent el marc que, per defecte, apareix per tal d'imitar el de la portàtil.

Si us hi fixeu, però, a la primera fotografia el que veiem és una altra versió, que requereix un cable IDE (típics de l'interior dels ordinadors de sobretaula) i que permet, en aquest cas sí, controlar els jocs amb una Gameboy Color en comptes del comandament de la Nintendo 64.

El Wide-Boy 64, fabricat per Intelligent Systems (subsidiària de Nintendo), podia executar també cartutxos de la Gameboy clàssica, però no de la Gameboy Advance, que a finals dels 90, època de distribució de l'accessori, encara no havia sortit. Tanmateix, quan aquesta nova portàtil va sortir, es va llançar una versió actualitzada de l'aparell, el Wide-Boy 64 AGB, que sí que hi era compatible.



Si us fa gràcia (a mi, personalment, no perquè m'agrada jugar als jocs a les consoles per a les quals van ser dissenyats, independentment de si la possibilitat d'emulació és oficial o no), buscant una mica sembla que es troben encara alguns d'aquests Wide-Boy 64 i que els seus preus estan molt per sota d'aquells 1.400 dòlars inicials. Per si ho voleu provar.

Còmics i videojocs: Hunter x Hunter

Fa uns quants dies vaig escriure a Cementiri de Pneumàtics una entrada sobre el manga Hunter x Hunter, del qual he llegit els 5 volums que fins llavors n'havien sortit en castellà (ara ja n'hi ha 6 de disponibles), però és clar, els còmics d'èxit acostumen a tenir diverses adaptacions i a banda de l'anime tenim també una desena llarga de videojocs.

Ja ho explico a l'entrada de la qual he posat un enllaç, però encara que estigui de moda aquest manga va començar el 1998 i actualment només se n'han recopilat 32 volums a causa del temps que es pren el seu autor, en Yoshihiro Togashi, en dur-lo endavant (i gràficament no és cap meravella, ans al contrari). 

En tot cas no en va sortir cap videojoc fins l'any 2000, i va ser el Hunter x Hunter: Ishi o tsugumono, del qual hem vist la portada i aquí ens quedarem, perquè no n'hi ha cap vídeo. Va sortir per a la WonderSwan i era, com gairebé tots els que veurem, un RPG.

El mateix ens passa amb el Hunter x Hunter: Hunter no Keifu de la Gameboy Color, del mateix any, que no podem trobar en versió vídeo (el podria gravar amb emulador i pujar-lo a Youtube, però per alguna raó no em grava el so tot i estar configurat de manera que ho faci i no val la pena).

Per fi, en el tercer joc de la franquícia i de l'any 2000, tenim un vídeo. És el del Hunter x Hunter: Maboroshi no Greed Island, que va sortir per a la Playstation. Com podeu veure, el gènere és el mateix, encara que amb un rentat de cara d'acord amb les possibilitats de la consola.

El 2001 en sortirien 5, de videojocs de la saga. El primer, el Hunter x Hunter: Kindan no Hihô, altre cop per a la Gameboy Color i per primera vegada del gènere de les plataformes. El vídeo, com podeu sentir, té comentaris en alemany, però era l'única opció disponible.

La franquícia s'estrenava a la WonderSwan Color amb el Hunter x Hunter: Sorezore no Ketsui, un altre RPG d'aquests de xerrar força en japonès, i el mateix es pot dir del següent:

És el Hunter x Hunter: Michibi Kareshi Mono, que repeteix consola i gènere i, per desgràcia, manca de vídeos per tal de veure'l en moviment. Per sort el mateix any va sortir per a la Playstation 2 un joc que, naturalment, algú havia de capturar:

Com podeu veure, el Hunter x Hunter: Ryûmyaku no Saidan fuig del gènere dels RPG a la frontera amb les aventures de text i s'endinsa en l'acció en tercera persona, però també veieu que el vídeo és de poca qualitat. Doncs és el millor que hi ha.

Tornem a l'RPG i a l'absència de vídeos amb el Hunter x Hunter: Ubawareta Aura Stone de la Playstation, que seria el cinquè i últim títol de la saga aquell 2001. 

Dos anys després apareixia el Hunter x Hunter: Minna Tomodachi Daisakusen!!, amb què s'estrenava la sèrie a la Gameboy Advance, i aquell any només en tindríem un altre, de videojoc:

Com gairebé sempre, Hunter x Hunter: Greed Island és un RPG, però per sort aquest cop sí que podem gaudir d'un vídeo que ens mostra en moviment aquesta saga que va tenir per a la WonderSwan i la WonderSwan Color la majoria d'entregues.

En el darrer parell d'anys Hunter x Hunter ha experimentat una revifada, precisament la que ha fet que ens arribi el manga 14 anys després que s'iniciés al Japó, i això s'ha traduït en noves adaptacions animades i un videojoc, Hunter x Hunter: Wonder Adventure, que arribava el 2012, 9 anys després de l'últim, a la PSP.

Finalment, el dia de Nadal de 2012 va sortir per a Mobage, un portal de jocs per a mòbil japonès, el Hunter x Hunter: Battle Collection, un joc de cartes que, naturalment, tampoc no ens ha arribat. 

Fora del que és la franquícia en si mateixa tenim l'aparició d'alguns personatges de Hunter x Hunter als famosos Jump Super Stars (2005) i Jump Ultimate Stars (2006), de la Nintendo DS, curiosos videojocs de lluita amb els personatges més importants de la història de la revista Shônen Jump, on precisament se serialitza aquest manga.

I aquí acabem el repàs dels videojocs, inèdits fora del Japó, que han reflectit un dels manga més populars de la història, si més no al seu país d'origen, on per desgràcia s'han quedat tant els que s'entén que no hagin arribat com els que, especialment en el cas de la PSP, podrien haver funcionat bé a Occident.