Accessoris: Wide-Boy 64

M'agrada parlar d'accessoris poc coneguts, i encara més descobrir-los jo mentre investigo temes per al bloc. El d'avui és un perifèric doblement interessant perquè, a més, no va arribar a posar-se mai a la venda.

Suposo que ja coneixeu el Super Gameboy, que permetia jugar amb títols de la Gameboy a través de la Super Nintendo, i el Gameboy Player, que fa el mateix amb els de la Gameboy, la Gameboy Color i la Gameboy Advance però requereix una Gamecube per tal de funcionar. El parent del mig, la baula perduda, és un aparell similar que es va desenvolupar per a la Nintendo 64.

Com també és natural, aquest "parent del mig" que es deia Wide-Boy 64 el que permetia com a novetat respecte al Super Gameboy era poder veure en una pantalla de televisió els cartutxos de la Gameboy Color, i pel que n'expliquen l'ampliació de la imatge estava bastant ben feta.

Es van distribuir alguns exemplars d'aquest accessori a desenvolupadors i premsa per tal de poder treballar millor amb una pantalla molt més gran que la de la portàtil en qüestió, possibilitat especialment útil en el cas de voler obtenir captures de pantalla per a publicar en una revista, per exemple. Ens diu la Wikipedia, però, que aquesta distribució selectiva no era pas gratuïta, sinó que qui en volia un havia de pagar 1.400 dòlars!

En aquesta pàgina ens expliquen també que els botons del comandament de la Nintendo 64 que no tenien equivalent a la Gameboy Color tenien altres funcions, la més interessant de les quals un zoom amb l'stick analògic de la Nintendo 64, de manera que la imatge en pantalla s'ampliava tot perdent el marc que, per defecte, apareix per tal d'imitar el de la portàtil.

Si us hi fixeu, però, a la primera fotografia el que veiem és una altra versió, que requereix un cable IDE (típics de l'interior dels ordinadors de sobretaula) i que permet, en aquest cas sí, controlar els jocs amb una Gameboy Color en comptes del comandament de la Nintendo 64.

El Wide-Boy 64, fabricat per Intelligent Systems (subsidiària de Nintendo), podia executar també cartutxos de la Gameboy clàssica, però no de la Gameboy Advance, que a finals dels 90, època de distribució de l'accessori, encara no havia sortit. Tanmateix, quan aquesta nova portàtil va sortir, es va llançar una versió actualitzada de l'aparell, el Wide-Boy 64 AGB, que sí que hi era compatible.



Si us fa gràcia (a mi, personalment, no perquè m'agrada jugar als jocs a les consoles per a les quals van ser dissenyats, independentment de si la possibilitat d'emulació és oficial o no), buscant una mica sembla que es troben encara alguns d'aquests Wide-Boy 64 i que els seus preus estan molt per sota d'aquells 1.400 dòlars inicials. Per si ho voleu provar.