Avui us porto un altre videojoc estrany que alhora és un dels que no van sortir del Japó, precisament perquè és estrany en el sentit japonès de la paraula i es basa molt en el text, motiu que per si sol ens ha deixat sense desenes i desenes de jocs al llarg de la història.
El protagonista d'avui és l'Another Mind, un títol de 1998 per a la Playstation que va desenvolupar Square (sí, la d'Square Enix) i que és conegut per la seva foscor, la seva banda sonora a càrrec de Jun'ya Nakano (col·laborador habitual d'Square Enix) i un argument, com dèiem abans, típicament japonès.
Per començar és un joc amb actors reals, però encara que el vídeo que hem vist ho contradigui, sembla que té més aviat poques escenes filmades i en realitat basa la seva interfície en textos i les fotografies d'aquests actors, que sí que posen veu a les frases que hi llegirem si sabem japonès.
El vídeo és de mala qualitat i les veus que sentim són les de l'autora del mateix, però malauradament l'alternativa a això és una cosa semblant amb uns paios nord-americans que hi juguen en emulador, de manera que ens hi conformarem per tal de fer-nos una idea de la mena de joc que és.
Pel que podem veure és com la típica aventura de text on ens fem un fart de llegir i triar entre les diverses opcions de resposta que ens ofereixen, tot i que aquest últim punt està molt més desenvolupat que en els videojocs dels anys 80 i principis dels 90 que van fer famós (i quasi exclusivament japonès) el gènere.
Amb una música de fons (background music o BGM) de sintetitzador de les que m'agraden a mi i que no sé com anomenar per tal de trobar-ne més mostres (ja he provat "japanese synthpop" i coses semblants), posem un altre vídeo introductori o promocional de l'Another Mind i comentem breument el seu argument: la Hitomi Hayama, una noia involucrada en un accident de trànsit, es desperta en un hospital amb la ment d'una altra persona sumada a la seva, i nosaltres som aquesta ment i hem de convèncer la noia, mitjançant les converses, per tal que faci el que li diem.
Junts haurem de resoldre un misteri a l'hospital en un videojoc estructurat en episodis que a més té diferents finals que depenen de les nostres accions o que fins i tot s'activen si hi juguem per segona vegada. Malauradament es diu que li resten punts una història interessant però difícil de seguir, un sentit de l'humor fallit i en general un caràcter estrany que és el que fa que en parlem avui aquí.
Quines coses més rares que feien (i fan) de vegades els japonesos...però és una llastima que no les traduïssin a l'anglès, segur que més d'un ens acabàvem viciant xD (això sí, jugar en japonès sense entendre ni pa-pa és d'un nivell de frikisme superior al meu)
ResponEliminaSalutacions