L'ovella negra: el Sonic the Hedgehog de 2006

Totes les franquícies, fins i tot les més populars, tenen entregues millors i pitjors. Quines són unes i quines les altres és quelcom que han de debatre els fans, però hi ha videojocs que no aconsegueixen defensors i que taquen, en la unànime opinió del públic, la bona imatge d'una saga llegendària, i és per a repassar-los que vaig crear aquesta secció. 

Avui veurem un títol de gran renom, però que havia d'especificar que era la versió de 2006, perquè no fer-ho ens duria a associar-lo a un dels millors videojocs de la història i això seria injust.

Poc després que s'iniciés la generació de consoles representada per la Xbox 360 i la Playstation 3 —de fet quan encara no havia sortit la PS3— es va començar a parlar d'un nou Sonic the Hedgehog que semblava que havia de ser el rellançament d'una importantíssima i molt popular saga estrenada amb el videojoc del mateix nom a la Mega Drive 15 anys abans.

Les fotografies que se'n van distribuir eren espectaculars i ens ensenyaven per primera vegada un Sonic tridimensional sense píxels i en un entorn en alta definició que frisàvem per poder tenir en forma de videojoc. Aquest va arribar el 2006, primer en Xbox 360 i uns mesos més tard en Playstation 3, i el resultat va ser el següent:

Era un Sonic en 3D, de l'estil iniciat a la generació anterior pels aclamats (però posteriorment un pèl criticats) Sonic Adventure de la Dreamcast, cosa que també significa que hi apareixen diversos amics del protagonista, però el Sonic Team probablement es va preocupar massa per a oferir uns bons gràfics i complir la data d'entrega, de manera que va cometre una sèrie d'errors que li van passar una factura important: temps de càrrega excessius (al vídeo es pot apreciar), problemes de càmera, un argument poc digne de la saga, errors (el que es coneix com a glitches) i, el que és pitjor especialment per a un joc d'en Sonic, problemes de control.

Aquí tenim un recull d'errors del Sonic the Hedgehog (repeteixo, 2006), problemes de programació que no es van polir i que, amb els problemes de càmera i de control, dificulten la jugabilitat d'un títol que pertany a una saga caracteritzada per la velocitat pura, on és essencial que els personatges reaccionin perfectament a les nostres ordres i no es quedin atrapats en llimbs que no haurien d'existir.

Les anàlisis dels mitjans especialitzats van destrossar aquest videojoc, no tant per unes notes especialment baixes (la versió de la Xbox 360, una mica més ben valorada que la de PS3, té una mitjana de 48,74% a Gamerankings i de 46 a Metacritic), sinó perquè pràcticament no hi va haver ningú que l'aprovés. A més, en un joc d'en Sonic no es tracta d'aprovar i prou, ni tan sols ens quedem contents amb un notable. Se li exigeix excel·lència.

Tot i així aquest Sonic the Hedgehog existeix, forma part de la història de l'eriçó blau més ràpid dels videojocs, no deixa de ser un títol que qualsevol fan de la mascota de Sega i les seves aventures ha de provar (jo el tinc, encara que no hi he jugat gaire) i com a tal rep un homenatge al magnífic Sonic Generations amb aquesta pantalla anomenada Crisis City, que es recupera i es pot (s'ha de) jugar tant en 2D com en 3D.

Per a la posteritat queda el debut del personatge Silver the Hedgehog, que a diferència de la humana Elise, que no va tornar a sortir en cap altre joc de la saga, sí que hem vist en nombroses ocasions després d'aquest videojoc fallit que va decebre clarament unes expectatives altíssimes.