Videojocs animats: Fatal Fury

Si no haguessin existit els Street Fighter, sens dubte la saga més popular de la història dels videojocs de lluita i una de les més estimades d'aquest mitjà d'entreteniment en general, probablement el seu lloc l'hauria ocupat una altra saga, Fatal Fury, d'SNK, que al Japó es deia Garô Densetsu (la llegenda del llop famolenc). 

Però encara que hagi viscut una mica a l'ombra de la franquícia de Capcom, Fatal Fury també ha tingut una popularitat esfereïdora i, com és natural, ha derivat en d'altres productes fora de l'àmbit dels videojocs, entre els quals les adaptacions animades.

La primera va ser l'especial televisiu que es va emetre al Japó a Fuji TV el 1992 amb el nom de Battle Fighters Garô Densetsu, que adaptava la història del primer videojoc i als Estats Units, quan es va llançar en VHS, es va rebatejar com a Fatal Fury: Legend of the Hungry Wolf, com podeu veure un títol que feia referència tant a la versió occidental com a l'original japonesa.

Amb el nom de Fatal Fury: La Leyenda del Lobo Hambriento (segons Youtube, perquè a la caràtula del vídeo no ho posa) i una durada de 45 minuts va sortir també en castellà, i el podeu veure sencer al vídeo que he incrustat aquí sobre. Però tot allò va continuar l'any 1993 amb la segona part, Battle Fighters Garô Densetsu 2 (Fatal Fury 2: The New Battle i Fatal Fury 2: La Nueva Batalla), que adaptava, seguint la lògica, el segon videojoc de la saga.

Era una mica més llarg, en aquest cas 68 minuts, i al Japó també es va emetre directament a la televisió, naturalment seguit d'un llançament domèstic un temps després. 

Els populars Terry i Andy Bogard, Joe Higashi i Mai Shiranui tornarien el 1994 amb la pel·lícula estrenada als cinemes (no a Occident, on va sortir directament en vídeo) Garô Densetsu: The Motion Picture (Fatal Fury: The Motion Picture i Fatal Fury: La Película), que adaptava la saga en general.

En aquest cas no l'han penjat sencera en castellà, només per parts, però amb aquest fragment us en podeu fer una idea. Té la durada d'un film normal, 100 minuts, i sense trencar del tot amb els 2 OVA o especials televisius (són conceptes diferents, però les fonts no s'aclareixen) presenta una història nova i nous personatges, però els mateixos dissenys de Masami Ôbari, que dirigeix la pel·lícula.

No sé si va sortir, aquí, abans o després dels especials, però jo me la vaig comprar quan la vaig veure al quiosc, en VHS. No em consta, tampoc, que al nostre mercat existeixi una edició en DVD de cap d'aquests 3 episodis, i encara menys en Blu-ray. Als Estats Units sí que hi ha en DVD tant els 2 especials televisius (en un mateix disc) com la pel·lícula. Sigui com sigui van ser adaptacions animades que van tenir relativament bona acollida per part del públic, i això és fàcil de dir però difícil d'aconseguir.

Una curiositat: veieu com a la portada en castellà es parla de "El videojuego más vendido del mundo"? A mi m'ha estranyat de seguida, perquè no sé si els Street Fighter són els videojocs més venuts del món, de fet sé que no ho són. Ni ara, ni en aquella època. D'on ve l'error?

Doncs de la típica traducció literal de l'anglès, que com podeu veure a la dreta parlava de "Best selling video game", que no vol dir "el videojoc més venut" —ho sembla, però no—, sinó "supervendes" o "molt venut". És clar que en aquells anys, més que no pas ara (i el problema tampoc no s'ha solucionat del tot) les traduccions eren així, especialment pel que fa a l'animació. Us podeu imaginar la qualitat del text del film en castellà, que és una traducció de la versió en anglès, al seu torn traduïda del japonès. Amb els còmics passava el mateix i el resultat era el que era (no oblidaré mai els "eres linda" dels còmics de Ranma 1/2 quan els publicava Planeta DeAgostini). Però no passava res, perquè érem petits i no ens n'adonàvem. I a ells els sortia més barat que pagant un bon traductor de japonès.