Què estàs buscant?

dijous, 16 d’octubre de 2014

Els més difícils: Comix Zone

Aquest és un títol que posseeixo a la meva col·lecció, comprat quan la Mega Drive ja feia molts anys que havia vist morir la seva generació, i que encara he d'esprémer del tot. Bé, confesso que el vaig provar quan em va arribar el paquet i no l'he tornat a tocar. Em passa sovint, ho sé, afuselleu-me. 

Volia parlar-ne algun dia al bloc, i pensava que ho faria a Petits Clàssics, però no: n'he de parlar a Els més difícils, atès que es considera un dels videojocs més difícils de la Mega Drive. Potser ara voldré comprovar si n'és tant, de difícil, o potser la meva segona partida al Comix Zone no es produirà mai. El temps ho dirà.


Desenvolupat i distribuït per la pròpia Sega el 1995, cap al final de l'època de la Mega Drive i amb les consoles de 32 bits ja al carrer, el Comix Zone va passar força desapercebut en el seu moment i això va afectar comprensiblement els seus resultats comercials, però també va esdevenir un títol de culte gràcies a l'originalitat del seu plantejament i la diversió que oferia als que sí que el van comprar i gaudir, a més de la seva qualitat tècnica, que duia la Mega Drive als seus màxims.

Argumentalment parlant, el videojoc ens posa a la pell de l'Sketch Turner, un dibuixant de còmics mort de gana i músic de rock que viu a Nova York i està dibuixant una història apocalíptica sobre invasions alienígenes, fins que un bon dia un llamp cau damunt d'una de les vinyetes i això provoca, naturalment, que el protagonista vagi a parar al món del seu propi còmic i que el dolent vagi al món real, des d'on dibuixa i dóna vida als obstacles amb què es troba l'Sketch.


Com podeu veure, la presentació de l'aventura no podria ser més adequada: controlem el personatge a través de les vinyetes del còmic i els diàlegs apareixen en forma de globus de text. Va tenir, i encara ara, passats tants anys, una bona acollida pel que fa a gràfics, banda sonora, jugabilitat i presentació, encara que se li va criticar la durada, excessivament curta.

Però un dels motius pels quals és conegut, i per això en parlo aquí, és la seva tremenda dificultat, que més o menys vaig percebre en la meva única partida fins ara. Principalment el "problema" o repte es troba en què hem de saber, per nosaltres mateixos, quins objectes hem de fer servir en cada moment, o no podrem resoldre els trencaclosques (ens podem quedar atrapats perquè hem gastat l'equivocat, per exemple), però sobretot en l'alta intel·ligència artificial dels enemics, la dificultat a l'hora de vèncer-los i la tensió amb què anem avançant sense saber què ens sortirà a continuació. De fet, es veu que hi ha només 6 pantalles, però acabar-les és tota una altra cosa.

Parlant de continuacions, ho havíem de fer amb una sola vida, no se'n podien aconseguir més, i com a molt ens regalaven un continue (encara que diuen que de vegades n'apareixien més). Un cop emprat, ens feia començar des del principi d'aquella pantalla i sense els objectes aconseguits. De bojos. No és estrany que alguns pensin que l'experiència està dissenyada més aviat per a castigar el jugador que no pas premiar el seu esforç.


El 2002 va tenir una versió exclusivament europea per a la Gameboy Advance, que no va agradar tant entre altres coses, segons la Wikipedia, perquè la banda sonora era diferent (malgrat haver mantingut el compositor de l'original) i perquè la pantalla de la portàtil de Nintendo no permetia veure altres vinyetes al voltant de la nostra, de manera que es perdia bona part de la gràcia del Comix Zone

Posteriorment aquest videojoc, en versió Mega Drive, ha aparegut per tots els mèrits que va fer en diversos recopilatoris de títols de la 16 bits de Sega, com el Sega Mega Drive Ultimate Collection, i també a la Consola Virtual de la Wii, Xbox Live Arcade i Playstation Network.



6 comentaris:

  1. Et convido a veure el capítol que li dediquen a Game Center CX (també conegut com Retro Game Master). És la millor manera de disfrutar d'aquest clàssic sense "patir-lo". I queda ben palesa la seva dificultat.

    ResponElimina
  2. Bé, sens dubte un dels millors jocs de la història dels 16 bits, una joia elevable a la categoria d'obra d'art. Content que estigui a la teva col·lecció!

    És un joc complicat que mai he tingut la sort de tenir a la col·lecció esdevinguen un dels pocs jocs que he jugat amb emulador [ no m'insultis eh ;) ]

    ResponElimina
  3. En el seu dia no vaig poder gaudir del joc, encara que des del moment que el vaig veure a les revistes de videojocs de l'època sempre m'havia cridat molt l'atenció i m'havia fascinat, tan per la possibilitat de jugar dins d'un còmic com pels al·lucinants gràfics. Però no vaig tenir el joc i sempre va quedar com aquell amor platònic que no has pogut aconseguir mai.

    Em vaig poder treure l'espina clavada jugant al recopilatori Sega Mega Drive Collection en la seva versió de PSP i aiiiiii nois; va ser una explosió dins del meu cap jugar a Comix Zone, com diantres s'havia pogut fer aquesta meravella l'any 1995 i com podia ser que hagués passat tant desapercebuda. Des de llavors que és un dels meus videojocs preferits de tots els temps i el motiu de que el meu avatar per aquests móns de Déu sigui l'Sketch Turner.

    Per cert, en la versió de PSP, al poder guardar quan vulguis, la dificultat baixa molts esglaons, el joc es fa més assequible i t'haig de dir que en una tarda me´l vaig passar dos vegades seguides . He de tornar a jugar-lo sens falta, aquest cop amb el cartutx original i en la Mega Drive, tal com a de ser, per comprovar l'infernal que pot arribar a ser.

    Avui sí que puc dir que m'has tocat la fibra sensible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home! Avui sí? Per fi t'agrada una entrada? :P

      És cert, no hi havia caigut però és el teu avatar!

      Bé, vull pensar que després de passar-te'l en PSP, que evidentment com bé dius et va ajudar a l'hora de poder desar (i en aquest sentit és una mica com els emuladors, que disminueixen les sensacions de l'experiència real), has intentat trobar-lo en Mega Drive i has tingut mala sort. Jo me'l vaig comprar fa uns anys per eBay i no em va costar gaire, i t'asseguro que el màxim que he pagat mai per un joc de Mega Drive de segona mà són 15 euros enviament inclòs i no va ser per aquest. Si ara està més car, llavors és que a la gent se li'n va.

      Ànims!

      Elimina
    2. Que no comenti assíduament les teves entrades no vol dir que no m'agradin, és més, llegeixo sempre el dia que publiques i em passo constantment pel teu bloc.
      La veritat és que et tinc pànic per recriminar-me les meves faltes d'ortografia que faig constantment :-P

      Respecte el Comix Zone original, el vaig comprar complet i en perfecte estat fa dos anys per ebay i també per 15€. És una de les compres que més orgullós estic d'haver fet.

      A veure si tinc el plaer de conèixer-te en persona a la RetroBarcelona.

      Salut!

      Elimina
    3. Tranquil, home, que no sóc de dir res de les faltes a no ser que siguin coses gravíssimes, i encara que sóc revisor de textos XD

      Val, havia entès que t'havies proposat comprar-lo, però em semblava que no l'havies adquirit encara. Aclarit.

      Mai no he anat a RetroBarcelona ni trobades d'MSX ni res. Potser un dia m'hi animo. És que porto aquest bloc de videojocs sobretot retro, però no en sóc pas expert. Parlo molt de coses que investigo sobre la marxa, no tinc tantes experiències com vosaltres en aquest sentit i em passaríeu la mà per la cara, si no és que em cau de vergonya. No estic preparat xD

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...