Què estàs buscant?

divendres, 9 de gener de 2015

Els pitjors: Double Dragon II - Wander of the Dragons

De la saga Double Dragon, una de les més emblemàtiques del gènere dels beat'em up, m'adono que encara no n'he parlat com cal. Tampoc no la conec gaire com a usuari, ho confesso. Però n'havia parlat en fer entrades sobre els dibuixos animats i la pel·lícula d'imatge real que va originar, a més de les necessàries referències a l'entrada especial sobre crossovers

Avui tampoc no li acabaré de fer justícia, perquè el que toca és ressuscitar la secció on repasso els pitjors videojocs i li ha tocat el torn a una entrega de la franquícia, la més recent precisament.


Del Double Dragon II original, que va sortir a les recreatives el 1988 amb el cognom The Revenge, se'n van fer diverses versions domèstiques, algunes més fidels a l'arcade i d'altres més lliures, però va ser un joc popular i ben fet. 

No es pot dir el mateix del Double Dragon II: Wander of The Dragons, un remake per a Xbox Live Arcade (i per tant Xbox 360) que es va posar a la venda el 2013 i que de seguida es va guanyar un lloc entre els pitjors videojocs de la història.


Basat molt lliurement en el Double Dragon II original, ara amb gràfics 3D, es presentava com la segona entrega d'una franquícia ressuscitada l'any anterior amb el Double Dragon Neon, que havia agradat i havia sortit també per a Playstation Network i Windows. 

Però aquesta segona entrega va ser totalment destrossada per la crítica, amb notes mitjanes que no arriben ni tan sols al 2 sobre 10, o 20 sobre 100, i diversos analistes el recomanen com a curiositat, de tan dolent que és. No deixa de ser una fita històrica, encara que poc honorable, que es tracti del pitjor videojoc de la Xbox 360. En podem donar les "gràcies" als coreans Gravity Corporation i Cyberfront.

Perquè falla en tots els seus aspectes: les crítiques coincideixen a considerar que fa l'efecte que no està acabat per culpa dels errors de programació que se li detecten, la dificultat mal ajustada i frustrant i uns controls que no hi ajuden, els gràfics i el so gens a l'altura de la màquina (els primers, amb un motor dolent entre altres problemes, i els segons amb música gens memorable i efectes de so amb retards, entre altres coses), l'avorriment que provoca el seu desenvolupament repetitiu i sobretot l'absència de l'esperit dels jocs originals, als quals només s'assembla en el nom.


2 comentaris:

  1. Precisament, jo em vaig iniciar en el món de les vídeoconsoles amb el Double Dragon 2 de NES a casa d'un amic. Un gran joc i molt divertit. Pel que comentes, molt millor que aquesta versió de XBOX 360.

    Per cert, moltes felicitats pel bloc. El vaig descobrir no fa gaire buscant per Google articles del Zelda Link Between Worlds, i porto uns dies en que he anat llegint diversos dels teus articles antics. Molt entretingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies ^^ Per les teves paraules i per passar per aquí. A més, sempre fa il·lusió que algú em trobi, més que no pas que vinguin visites de quan spamejo al Twitter. :)

      M'alegro que t'agradi!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...