L'altre dia parlàvem dels videojocs de lluita i la seva història com a gènere, i hi apareixia un tema que es mereix la seva pròpia entrada, el dels crossovers. Un crossover és la barreja de dos o més universos de ficció diferents que s'ha posat en pràctica en pràcticament tots els mitjans d'entreteniment.
No podem dir que les col·laboracions musicals siguin crossovers, però sí que ho és quan personatges de llibres, sèries, pel·lícules o còmics diferents (que poden ser de la mateixa família però s'arriba a la màxima expressió quan els seus creadors són companyies rivals, com el cas de Marvel i DC Comics) coincideixen en un producte pensat per a atraure el màxim de fans possible. Evidentment, això també va arribar als videojocs.
Establir-ne l'origen és difícil, però segons la Wikipedia la primera vegada que va passar als videojocs va ser el 1988, amb el Konami Wai Wai World, un plataformes que barrejava personatges de diversos jocs i franquícies de Konami, com en Goemon, naus com la Twin Bee i la Vic Viper, en Simon Belmont dels Castlevania o en Mikey de la pel·lícula The Goonies.
Per tant, tindríem dues menes de crossovers al mateix videojoc: entre personatges de diferents productes del sector però també la presència d'un que venia d'una pel·lícula. Ara bé, ateses les característiques del Wai Wai World no els veurem alhora, ja que els podrem controlar (o ho van poder fer només els japonesos amb les seves Famicom) segons la pantalla on ens trobem.
Un altre exemple primerenc el trobem en l'Alex Kidd in Shinobi World (Master System, 1990), on la llavors encara mascota de Sega entrava al món d'una de les sagues més estimades de la companyia, Shinobi, i hi trobava una paròdia dels enemics habituals.
Que dins d'una mateixa companyia es facin crossovers és el més habitual, com es pot veure per exemple (ja en vaig parlar l'altre dia) a la saga Smash Bros., la tercera part de la qual, de 2008 i per a la Wii, es diu Super Smash Bros. Brawl i inclou, ho heu vist a l'espectacular introducció, un parell de convidats de fora com són en Sonic i en Solid Snake, personatges que han aparegut en alguns jocs llançats per a consoles de Nintendo però que no són exclusius de la casa.
De fet, ja fa molts que en alguns títols de la Gran N és habitual la presència en forma de cameos de personatges d'una saga en algunes entregues d'altres sagues, per exemple les referències a l'Univers Mario que hi ha al The Legend of Zelda: Link's Awakening, i el mateix passa amb una pila de videojocs que tenen convidats especials. Els crossovers, però, són alguna cosa més. Es produeixen quan el protagonisme està repartit i el pes de les diverses sagues implicades és més o menys igual.
A Sega li agrada especialment, això de fer crossovers, com es pot veure en el seu concepte de Sega Superstars, el conjunt creixent de personatges que protagonitzen títols de diversos gèneres, com aquest Sega Superstars Tennis (2008) o el Sonic & Sega All-Stars Racing (2010) i la seva seqüela de 2012.
Tanmateix, el gènere on més vegades s'ha vist aquesta pràctica és, ja ho vaig comentar a l'entrada que li vaig dedicar, és el de la lluita 1 contra 1, i com que l'altre dia ja vam veure molts vídeos de les principals franquícies barrejades de Capcom, Namco, SNK i companyia, ara en poso un d'un títol que llavors només vaig esmentar i que enllaça amb el que he dit abans de Sega:
Sí, a la Saturn hi ha un títol ben curiós que és el Fighters Megamix (1996), que principalment enfronta els personatges que havien sortit fins llavors a la saga Virtua Fighter amb els de la més desapercebuda Fighting Vipers, però que també té personatges secrets que pertanyen a Sonic the Fighters i fins i tot jocs que no són de lluita, com la Janet dels Virtua Cop o el cotxe Hornet dels Daytona USA.
És interessant també esmentar una variant dins els crossovers que consisteix en el que va proposar la revista Shônen Jump el 2005: al Jump Super Stars de la Nintendo DS, seguit pel Jump Ultimate Stars (2006), s'enfronten personatges d'un fotimer de còmics de la mateixa revista (entre els quals Bola de Drac, One Piece, Naruto, Rurôni Kenshin, Bobobo, Musculman, etc.) a través d'un complex sistema, tot i que el seu hereu espiritual, el J-Stars Victory Vs d'aquest 2014 per a Playstation 3 i PS Vita, el deixa de banda i ofereix una jugabilitat més clàssica.
Ara bé, després de veure com una mateixa companyia barreja dues o més de les seves franquícies, siguin de videojocs o de còmics, el que representa un pas més enllà és el resultat de la unió d'empreses diferents, de vegades fins i tot rivals, molt habitual en els crossovers dels videojocs de lluita 1 contra 1 però no tant en d'altres gèneres.
En aquest sentit una de les propostes més originals, i sens dubte la més popular fora del gènere de la lluita, és la de la saga Kingdom Hearts, on es troben alguns personatges dels Final Fantasy amb els de la factoria Disney.
També tenim el Battletoads & Double Dragon (1993), un beat'em up que posa junts els personatges de dues de les sagues referència del gènere, el DreamMix TV World Fighters (2003), amb personatges de Hudson, Takara i Konami; la saga Itadaki Street, que des de fa unes quantes entregues barreja sagues independents com Dragon Quest, Final Fantasy o el mateix Univers Mario; l'RPG Namco x Capcom (2005), el nom del qual ja ho diu tot, o el seu hereu de 2012 Project X Zone, però una barreja que va impactar especialment va ser aquesta:
És cert que en el moment que Sega va deixar de fabricar videoconsoles la seva mascota i els seus amics i enemics podien aparèixer sense problemes en videojocs per a companyies que fins llavors havien estat la competència, però no va ser fins al Mario & Sonic at the Olympic Games, el 2007, que vam veure per primera vegada (uns mesos abans de l'arribada del Super Smash Bros. Brawl) en Mario i en Sonic compartint joc, cosa impensable almenys quan jo era petit.
A partir de llavors repetirien no només a l'esmentat títol de lluita, sinó en diverses seqüeles d'aquests Jocs Olímpics informals cada cop que, a l'estiu o a l'hivern, s'han celebrat també a la vida real les seves contrapartides serioses.
Ja ho veieu, he intentat fer un repàs del concepte crossover aplicat als videojocs i els títols més importants on en podem veure. Poden barrejar personatges d'una mateixa companyia però de diferents sagues, també poden fer treballar juntes companyies diferents i en alguns casos rivals, i fins i tot poden unir el món dels videojocs amb el dels còmics o els dibuixos animats, així com també fusionar franquícies de fora d'aquest sector en un format diferent de l'habitual. Pura màgia.
Establir-ne l'origen és difícil, però segons la Wikipedia la primera vegada que va passar als videojocs va ser el 1988, amb el Konami Wai Wai World, un plataformes que barrejava personatges de diversos jocs i franquícies de Konami, com en Goemon, naus com la Twin Bee i la Vic Viper, en Simon Belmont dels Castlevania o en Mikey de la pel·lícula The Goonies.
Per tant, tindríem dues menes de crossovers al mateix videojoc: entre personatges de diferents productes del sector però també la presència d'un que venia d'una pel·lícula. Ara bé, ateses les característiques del Wai Wai World no els veurem alhora, ja que els podrem controlar (o ho van poder fer només els japonesos amb les seves Famicom) segons la pantalla on ens trobem.
Un altre exemple primerenc el trobem en l'Alex Kidd in Shinobi World (Master System, 1990), on la llavors encara mascota de Sega entrava al món d'una de les sagues més estimades de la companyia, Shinobi, i hi trobava una paròdia dels enemics habituals.
Que dins d'una mateixa companyia es facin crossovers és el més habitual, com es pot veure per exemple (ja en vaig parlar l'altre dia) a la saga Smash Bros., la tercera part de la qual, de 2008 i per a la Wii, es diu Super Smash Bros. Brawl i inclou, ho heu vist a l'espectacular introducció, un parell de convidats de fora com són en Sonic i en Solid Snake, personatges que han aparegut en alguns jocs llançats per a consoles de Nintendo però que no són exclusius de la casa.
De fet, ja fa molts que en alguns títols de la Gran N és habitual la presència en forma de cameos de personatges d'una saga en algunes entregues d'altres sagues, per exemple les referències a l'Univers Mario que hi ha al The Legend of Zelda: Link's Awakening, i el mateix passa amb una pila de videojocs que tenen convidats especials. Els crossovers, però, són alguna cosa més. Es produeixen quan el protagonisme està repartit i el pes de les diverses sagues implicades és més o menys igual.
A Sega li agrada especialment, això de fer crossovers, com es pot veure en el seu concepte de Sega Superstars, el conjunt creixent de personatges que protagonitzen títols de diversos gèneres, com aquest Sega Superstars Tennis (2008) o el Sonic & Sega All-Stars Racing (2010) i la seva seqüela de 2012.
Tanmateix, el gènere on més vegades s'ha vist aquesta pràctica és, ja ho vaig comentar a l'entrada que li vaig dedicar, és el de la lluita 1 contra 1, i com que l'altre dia ja vam veure molts vídeos de les principals franquícies barrejades de Capcom, Namco, SNK i companyia, ara en poso un d'un títol que llavors només vaig esmentar i que enllaça amb el que he dit abans de Sega:
Sí, a la Saturn hi ha un títol ben curiós que és el Fighters Megamix (1996), que principalment enfronta els personatges que havien sortit fins llavors a la saga Virtua Fighter amb els de la més desapercebuda Fighting Vipers, però que també té personatges secrets que pertanyen a Sonic the Fighters i fins i tot jocs que no són de lluita, com la Janet dels Virtua Cop o el cotxe Hornet dels Daytona USA.
És interessant també esmentar una variant dins els crossovers que consisteix en el que va proposar la revista Shônen Jump el 2005: al Jump Super Stars de la Nintendo DS, seguit pel Jump Ultimate Stars (2006), s'enfronten personatges d'un fotimer de còmics de la mateixa revista (entre els quals Bola de Drac, One Piece, Naruto, Rurôni Kenshin, Bobobo, Musculman, etc.) a través d'un complex sistema, tot i que el seu hereu espiritual, el J-Stars Victory Vs d'aquest 2014 per a Playstation 3 i PS Vita, el deixa de banda i ofereix una jugabilitat més clàssica.
Ara bé, després de veure com una mateixa companyia barreja dues o més de les seves franquícies, siguin de videojocs o de còmics, el que representa un pas més enllà és el resultat de la unió d'empreses diferents, de vegades fins i tot rivals, molt habitual en els crossovers dels videojocs de lluita 1 contra 1 però no tant en d'altres gèneres.
En aquest sentit una de les propostes més originals, i sens dubte la més popular fora del gènere de la lluita, és la de la saga Kingdom Hearts, on es troben alguns personatges dels Final Fantasy amb els de la factoria Disney.
També tenim el Battletoads & Double Dragon (1993), un beat'em up que posa junts els personatges de dues de les sagues referència del gènere, el DreamMix TV World Fighters (2003), amb personatges de Hudson, Takara i Konami; la saga Itadaki Street, que des de fa unes quantes entregues barreja sagues independents com Dragon Quest, Final Fantasy o el mateix Univers Mario; l'RPG Namco x Capcom (2005), el nom del qual ja ho diu tot, o el seu hereu de 2012 Project X Zone, però una barreja que va impactar especialment va ser aquesta:
És cert que en el moment que Sega va deixar de fabricar videoconsoles la seva mascota i els seus amics i enemics podien aparèixer sense problemes en videojocs per a companyies que fins llavors havien estat la competència, però no va ser fins al Mario & Sonic at the Olympic Games, el 2007, que vam veure per primera vegada (uns mesos abans de l'arribada del Super Smash Bros. Brawl) en Mario i en Sonic compartint joc, cosa impensable almenys quan jo era petit.
A partir de llavors repetirien no només a l'esmentat títol de lluita, sinó en diverses seqüeles d'aquests Jocs Olímpics informals cada cop que, a l'estiu o a l'hivern, s'han celebrat també a la vida real les seves contrapartides serioses.
Ja ho veieu, he intentat fer un repàs del concepte crossover aplicat als videojocs i els títols més importants on en podem veure. Poden barrejar personatges d'una mateixa companyia però de diferents sagues, també poden fer treballar juntes companyies diferents i en alguns casos rivals, i fins i tot poden unir el món dels videojocs amb el dels còmics o els dibuixos animats, així com també fusionar franquícies de fora d'aquest sector en un format diferent de l'habitual. Pura màgia.
T'has deixat parlar d'un altre tipus de crossovers, en els que no es barregen personatges sinó professionals, el millor exemple d'això és chrono Trigger, que el desenvolupava un equip d'il·lustres format pel milloret d'Square i Enix.
ResponEliminaNo se si hi ha massa crossovers d'aquest tipus, potser val per una altra entrada ;)
Home, però això més que un crossover (barreja de personatges ficticis) és una col·laboració entre professionals als quals res, en principi, impedeix treballar junts xD
EliminaMolt interessant l’entrada amb aquestes barrejes d’universos de videojocs…Com dius, al gènere que es dóna més és al de la lluita, però encara que no sigui un gran joc, a mi el que em va impressionar va ser el Mario & Sonic als JJOO de la Wii.
ResponEliminaÉs una ximpleria, però quan el vaig veure per primer cop em vaig sentir com si estigués davant un esdeveniment històric, jeje!
Salutacions!
Precisament se'm va acudir quan vaig fer l'entrada sobre la història dels videojocs de lluita, perquè és cert que allà és on més es dóna.
EliminaI això que comentes del Mario & Sonic, saga de la qual parlo precisament en aquesta entrada, de fet sí que et trobaves davant d'un moment històric. Ho era. :)