Què estàs buscant?

diumenge, 15 de novembre del 2015

Crònica de Retrobarcelona 2015 - 3a Fira del Videojoc Clàssic

Si us interessen mínimament els videojocs -si no, no llegiríeu aquesta entrada- ja deveu saber que ha tingut lloc la tercera edició de Retrobarcelona, la fira dedicada als videojocs retro però amb un criteri ampli, de la qual l'any passat vaig fer una crònica carregada d'esperança per a la següent edició, que ja ha arribat. 

Han estat dos dies d'esdeveniment, però jo hi vaig anar només dissabte 14 de novembre, i és des d'aquest punt de vista que en faig la crònica, també, aquest any.


Amb aquest espectacular cartell que ens presenta el protagonista dels Castlevania clàssics -o un d'ells, però ha de ser un Belmont- a punt de conquerir una Sagrada Família sense grues, la fira s'ha traslladat enguany al Museu Marítim de Barcelona, un espai més bonic però no sé -no ho sabria calcular a ull- si més gran que el Disseny Hub, on se celebrava l'anterior edició.


El que sí que ha estat més gran, i de manera considerable, és l'assistència del públic, segur que motivada per la promoció que aquest cop se n'ha fet en mitjans de comunicació generalistes, molt més potent. Això és una alegria per als organitzadors, però té coses negatives.


Ja ho sospitava quan, arribant-hi uns minuts després de l'hora d'obertura, em vaig trobar una cua impensable per a un museu en un dia normal, i la vaig haver de fer durant mitja hora llarga. Però un cop dins... el panorama era com el que es dedueix de la fotografia, que captura només una part de l'ambient. 

Amb tantíssima gent ja des de primera hora era difícil caminar, moure's entre els estands, acostar-se a les recreatives i fins i tot preguntar coses als responsables dels mateixos estands. Només durant una breu estoneta, cap a les 4 de la tarda, vaig poder fer un tomb "ràpid" -en aquells moments ja ho tenia tot vist més de 3 vegades, però malament-, i després ja hi vam tornar a ser.


Centrem-nos per ara en les coses positives, que després tornarem a les negatives: a prop de l'entrada hi havia, un any més, l'exposició de sistemes de videojocs que en repassaven la història, des dels anys 70 fins a la primera generació dels 128 bits, la de la Playstation 2, la Xbox, la Dreamcast i la Gamecube -que sovint cal recordar que eren quatre, no només la de Sony!-. 

Ja les havia vist l'any passat, però com que moltes d'aquestes plataformes, la majoria, no les puc contemplar a casa ni ho podré fer mai, de tant en tant està bé fer-los una ullada en directe, sense haver de recórrer a fotos d'internet. 


Una de les coses que pensava fer segur, el que em va agradar més de l'edició anterior, era saludar els companys de Retroscroll. Aquest cop ja ens coneixíem les cares, i les que em faltaven perquè l'any passat no vam coincidir ja les vaig poder marcar com a vistes a la llista de coses pendents. 

Hi vaig saludar en Rafa, en Dani, en Molsupo -del qual no recordo el nom real, però tampoc no té Twitter!-, la Vicky, les novetats (per a mi) Suso i Xuxo, i a banda d'aquest blog vaig tornar a saludar en Carles, un dels artífexs de l'esdeveniment, i els dos membres de Game Museum, blog germà de Retroscroll amb el qual de fet compartia estand, que són en Murshus i en Sikus. Per descomptat, també hi havia el boss, en Roger, el creador de Retroscroll. 


Aquí el tenim, en el dia del seu 30è aniversari, controlant la meva participació al torneig de l'OutRun 2 SP de la Playstation 2, per al qual havia entrenat i que durant uns minuts vaig liderar fins que, al llarg del dia, vaig ser superat àmpliament diverses vegades. M'ho vaig passar molt bé, però, i era l'únic torneig al qual pensava participar.

Als altres, després de l'experiència de l'any passat, en què la cosa no va acabar de ser fluïda per la gran quantitat de gent que hi participava i sobretot la que no es presentava ni quan la cridaven amb reiteració, no m'hi vaig apuntar. I pel que vaig veure els problemes es van repetir. M'hauria agradat participar al del Mario Kart Double Dash, un dels títols que menys he tocat de la saga, però era diumenge i ja tenia pensat anar-hi només dissabte, cosa que potser va ser un error perquè m'han comentat que el segon dia s'hi estava molt millor. 
  

No pensava participar en més tornejos, però sí que volia tocar recreativa -malgrat que, altre cop i seguint la tendència dels darrers anys, eren en realitat mobles muntats a l'actualitat que contenien emuladors-, i imatges com aquesta són les que vaig veure i viure durant gairebé tota l'estona: cues, gent que no se'n desenganxava ni boja i, les poques vegades que hi vaig poder jugar, com que jo sóc d'una altra manera de seguida que detectava gent esperant al darrere jugava la vida -o la partida- que em quedava i me n'anava. 

Vaig jugar, però, al Super Street Fighter II Turbo, al Windjammers i al Donkey Kong. Vaig poder tastar, en sessions brevíssimes però en aquest cas per elecció personal, altres sistemes en els diversos estands que en tenien a disposició dels visitants, com ara la Jaguar d'Atari, l'Amstrad GX4000, diversos ordinadors també d'Amstrad, la versió de la Saturn del Castlevania: Symphony of the Night, un parell de jocs de l'MSX i, on em vaig estar més estona, a diverses de les moltes plataformes que exposava i deixava provar, precisament, Retroscroll. Allà vaig jugar a l'Amstrad GX4000 altre cop, al Ghosts'n Goblins de la NES i al Galaga 90 de la Turbografx-16. 


Tot i així, amb tanta gent com hi havia, sobretot en d'altres estands em va costar jugar i en alguns casos vaig desistir de fer-ho. Amb l'experiència de l'any passat, en què vaig anar a Retrobarcelona amb la idea de fer un tomb per un esdeveniment que esperava molt més senzill del que va ser, havia encarat aquesta edició de 2015 amb un entrepà a la motxilla i ganes de jugar i comprar alguna coseta

Malauradament no vaig poder jugar gaire, pels motius que ja he explicat, i de comprar... encara menys. No em vaig gastar més diners que els del preu de l'entrada, només 3 euros, perquè si el 2014 vaig pensar que els preus eren altets però encara hi havia alguna cosa raonable, enguany no n'he vist cap


Videojocs de segona mà caríssims, molta importació japonesa sense funcionament comprovat -vaig veure un noi tornar una Dreamcast que acabava de comprar tot assegurant que no funcionava i els responsables de l'estand acceptar el canvi sense discutir-ho, cosa que parla per si mateixa-, preus del nivell del Mercat de Sant Antoni (és a dir, infladíssims, roçant l'estafa), o en el millor i més minoritari dels casos productes a preu relativament raonable que no m'interessaven.

En aquest sentit m'ha quedat clar que Retrobarcelona no és una fira per a comprar, sinó per a passar-ho bé, si l'espai ho permet. I els que hi entenguin i hi estiguin interessats també poden anar a la sala d'actes i sentir conferències i podcasts en directe, és clar.

En fi, crec que la demanda ha superat àmpliament l'oferta, cosa que en aquest cas ha estat un problema però als organitzadors els ofereix l'oportunitat de fer créixer la fira en espai i expositors de cara a la propera edició. Potser aquest ha estat un dels problemes, empitjorat per l'augment de públic: el nombre d'estands no ha augmentat, fins i tot eren alguns menys. Convidant més expositors el 2016 segur que la fira no quedarà buida, ha quedat clar que no hi ha perill de pecar per excés, i sense deixar de reconèixer la gran tasca d'organització que s'ha fet, i el que s'ha aconseguit, espero que es plantegin aquests canvis per tal de no morir d'èxit.


23 comentaris:

  1. Una pena no poder haver anat avui llavors si era millor dia... de cara a l'any que ve planteja-ho, o fins i tot potser hi ha forma d'anar amb passe de premsa?

    Si has pogut passar una mínima bona estona ja val la pena, encara que hagi estat més impossible de fer el que volies del que esperaves :(

    Potser permet que l'any que ve sigui en un espai més gran i tot millor, qui sap! i potser aprenen dels errors d'organització dels tornejos, ja que si una persona no està quan toca se la pot cridar un altre cop, però esperar eternament no pas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em fa res pagar els 3 euros, i que jo sàpiga no hi havia opció d'entrar-hi amb passi de premsa. Als Salons del Còmic i del Manga sí, que em fa mal pagar, i més amb les burrades que s'estan demanant ara.

      L'any que ve potser em plantejo anar-hi diumenge, sí. Total, pel que fa a compres ja he vist que no em perdré res perquè ni a primera hora vaig veure res que valgués realment la pena, cap ganga.

      Elimina
  2. Crec que el canvi de local no ha vingut gens be al Retrobarcelona. Es molt mes petit que els anys anteriors. Era molt dificil poder jugar a res ja que hi havia cua per tot! De fet nomes vaig jugar al NeoDrif Out de NEO-GEO CD al stand de Retroscroll. Pel que fa els preus molt molt inflats amb algun stand que si que estaba mes o menys be de preu. Vam estar 3h i vam pirar pq no s'hi podia estar amb tantisima gent i un espai tant petit. De tota manera ho vam pasar be i vaig aconseguir un KoF97 de Saturn a un bon preu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En honor a la veritat sí que vaig veure una o dues coses que m'interessaven i, sense ser gangues, estaven relativament bé de preu respecte al que se'n demana actualment, però a la segona passada ja no hi eren, per tant algú les va considerar gangues de seguida que les va veure xD

      Elimina
  3. I portar-ho a la farga com fan amb les expos multitudinàries?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi ha més estands no ho veuria mala idea, perquè la Farga es va quedar petitíssima per al Saló del Manga però Montjuïc per a Retrobarcelona seria massa.

      Ara bé, això ja és qüestió de permisos, preus, etc. que se m'escapen totalment

      Elimina
  4. Vaig anar-hi el dissabte amb un amic i puc corroborar tot el que comentes: una experiència agobiant. Vam entrar (que no arribar) a les 12h i a les 13h sortíem en busca d'aire i cap a dinar. És xocant que caminant a Les Rambles ens trobéssim més a gust que allà dins.
    Després de fer un volt per Arc de Triomf, cap a les 16h vam tornar a la Retro i a les 17:20h ja estàvem al tren de tornada a casa. Ni una partida, i tan sols una compra.

    A banda de la evident falta d'espai, la manca de llum també va ser un factor negatiu.

    Comparat amb l'any passat, que hi vaig assistir en diumenge, dia i nit.

    Tot i això, cal aplaudir la iniciativa i la seguirem recolzant al 100%.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí sí, una cosa no treu l'altra. L'experiència no va ser tan bona com la de l'any passat però hi penso continuar anant i recolzo l'esdeveniment sense cap mena de dubte. Aquests problemes només són senyal que hi ha públic i que es pot créixer sense por.

      Elimina
  5. Hola!

    Mi opinión es que estuvo bien todo excepto aforo. Por la tarde hubo momentos de sofoco pero por lo demás me gusto.

    Los precios de las tiendas es la batalla de siempre...Me ha gustado cuando comentas "importaciones japonesas SIN COMPROBAR" tela....

    Molsupo es Jaume.

    Encantado de haber charlado contigo y... hasta la próxima.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment! Em vaig quedar amb les ganes de jugar a la teva Atari 2600, perquè estaves muntant-la i després sempre la tenia algú xD

      Gràcies pel recordatori del nom d'en Molsupo, em sonava que podia ser Jaume però no em vaig atrevir a posar-ho directament xD

      Elimina
  6. Em sumo a la queixa de la llum! no se perquè em donava la sensació de que tot era fosc si ve vaig arribar després de dinar al principi encara hi havia llum de dia i igualment semblava un lloc fosc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que en no ser un espai tan diàfan com el del Disseny Hub hi havia més foscor, però a mi el que em molestava era la gent i tampoc no em vaig fixar en això xD

      A més, vaig anar cap allà jugant a la Gameboy al bus, per tant ja estava acostumat a forçar la vista xD

      Elimina
  7. Respostes
    1. Ei, esperava veure't per allà i poder-te saludar en persona, però no va poder ser.

      Elimina
    2. Ufff impossible. M'agafa prou lluny, i per tant, per motius de treball no em donaria temps. Seria anar i tornar quasi directament. Jajajjaa.

      Elimina
  8. El museu, un lloc molt bonic però no està preparat per una fira així:
    -Aforament exagerat. Petadíssim, vaja. Molt "fan" del retro de l'època PSX vaig veure. Això no és retro! Els Pokémon són retro? És més, què és retro ja? :S
    -Llum insuficient. Per jugar ja estava bé, però per veure els stands calia esforçar-s'hi! I en una fira de compra/venda (bé, només venda) no té cap sentit. Molts articles a més no crec que estiguessin en condicions de ser venuts.
    -Importació japonesa exagerada. De veritat la gent vol Super Famicom japoneses? No vaig veure cap PAL, i la NTSC que vaig veure era la d'exposició. Està molt bé això d'arrassar Akihabara i després vendreu-ho fora a preus exagerats... Vaig veure fins i tot un Dragon Quest V que tenia escrit al cartutx Fukushima (ふくしま) en hiragana. :S
    -A qui se li va acudir muntar una barra de menjar amb planxa SENSE sortida de fums? La part final de la fira estava dominada per una boira i un permament olor a salsitxes i bacó...

    Al final, como sempre, el millor van ser les retroballes amb antics amics i la partideta de rigor al Metal Slug 2 amb el meu germà.... en una cabinet que a sobre l'emulaba força malament. Encara em fa mal la mà de tant disparar xD

    Toni! No et vaig veure enlloc! Segur que vas anar? :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, tio, no et vaig veure ni a tu ni en Theck, em va estranyar. Vaig pensar que potser hi anàveu diumenge.

      Tens raó, la part del fons després de dinar estava plena de fum, i em va decebre molt que, preus a banda, hi hagués tant de material japonès, amb coses a preu de versió PAL, com ja sabem més cara perquè costa més de trobar.

      Ja em vaig fixar l'any passat en les Famicom que venen a l'engròs, però no m'hi atreveixo perquè m'interessen pel Famicom Disk System, que també venien, i tot plegat té pinta de no funcionar bé. Ells, és clar, se'n rentaran les mans.

      Ara mateix crec que la fira està en un moment crític: ha quedat clar que hi ha públic de sobres, però l'espai i l'oferta també han d'augmentar.

      Elimina
    2. Vam anar dissabte (sense el Theck) i em vaig aclaparar força. I això que vam entrar després de dinar.

      Per sortir una mica del que era la fira en sí vam assistir a la grabació del podcast de Retro entre amigos. Al menys no feia tanta calor i hi havia llum!

      Una experiència irregular.

      Elimina
    3. Mmm... Jo vaig marxar d'allà cap a les 17.50, podríem haver coincidit, doncs. Però és clar, amb tanta gent...

      Pel que fa a què és retro i què no, jo considero que mentre faci uns 10 anys com a mínim ja serveix. PSX entraria, les de la següent generació també (però com que la PS2 va durar més potser caldria regular-ho una mica xD), però sí, sort d'estands com el de Retroscroll o els dels microordinadors, perquè si ens hem de refiar del marxandatge i de les botigues grans, massa modern era gairebé tot.

      Elimina
  9. Merci per la crònica! Diumenge veig que va quedar el millor, almenys vaig poder jugar a màquines com teoria i bomb jack molta estona i sense que ningú s'esperés i desesperés darrera meu.
    Per compres, sobretot màquina, vaig trobar un parell de gangues a última hora.
    De cares l'any vinent, felicitaré i saludaré als organitzadors per l'esforç i les ganes que hi posen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs jo no en vaig veure i si les vas trobar a última hora és que hi eren des del principi, però devíem buscar coses diferents. Enhorabona, però!

      L'any vinent hi aniré en diumenge, definitivament xD

      Elimina
  10. Molt bones!

    Primer de tot dir que va ser un plaer tornar-te a saludar i xerrar una estona, i sobretot molt content de tenir per fi una foto junts :-)
    Molt interessant la teva crònica. Del tema de l'aforament estaria bastant d'acord però també s'ha de pensar que els preus i disponibilitats d'uns llocs o altres no són els mateixos i l'ens públic no és que hi hagi ajudat massa en el tema.

    Personalment, tot i estar enclaustrat quasi sempre a l'estand de Retroscroll, he gaudit molt la fira tot i no jugar a quasi bé res. Quan vaig jugar més va ser el diumenge a la tarda en un mini torneig de Virtua Tennis 2 que vam fer al nostre propi estand. El que més em va agradar va ser parlar amb la gent i veure la cara de felicitat dels petits, i no tant petits, quan jugaven als sistemes més antics.

    Respecte al tema de compres, bastant d'acord. El poc que vaig poder mirar els estands de venta trobava de tot, uns caríssims, altres amb una mica de tot i un estand amb preus bastant raonables. Alguna compra va caure de comandaments i algun joc de Mega Drive.

    Per acabar deixaré una pregunta que em faig a mi mateix: estic disposat a pagar més preu per Retrobarcelona per a que així es pugui desenvolupar en un espai més gran i més ben preparat?

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment!

      Vau fer un minitorneig del Virtua Tennis 2? Ostres, m'hauria agradat!

      Jo pagaria potser més per un espai més adequat però sobretot per més estands i màquines, si sabés que podré jugar bastant.

      Que l'any que ve m'hi veureu un altre cop sigui com sigui, però espero tenir més sort!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...