Què estàs buscant?

diumenge, 23 de novembre del 2014

Crònica de Retrobarcelona - 2a Fira del Videojoc Clàssic

És la primera vegada que vaig a una fira relacionada amb els videojocs, no hi compto pas els Salons del Manga, ni tan sols els que incloïen aquest mitjà d'entreteniment al seu nom per tal d'atraure més públic. Conec les reunions d'usuaris de l'MSX, però no hi he anat mai (encara), i quan vaig saber de la celebració de la 2a Retrobarcelona o Fira del Videojoc Clàssic, al Disseny Hub de Glòries, em van venir ganes d'estrenar-me i vèncer la por

Sí, por, perquè en aquest bloc parlo molt de videojocs retro, però en realitat em baso més en la recerca que en les pròpies experiències: no tinc ni de lluny els coneixements, els videojocs ni les consoles que tenen (i dominen) altres amants de l'entreteniment electrònic retro. Al seu costat sóc un no ningú, vaja.


Per diverses circumstàncies, tot i aquest pas endavant que volia fer, no m'era possible anar-hi, però al final es va obrir la possibilitat i vaig decidir fer-hi una ullada. Una ullada i participar en un parell de tornejos i cap a casa. El resultat: l'any vinent m'enduré un entrepà i m'hi estaré més estona, perquè les 6 hores aproximades que hi vaig estar van ser insuficients.


Una de les coses més interessants que hi havia era l'exposició de consoles des dels inicis de la seva història fins la primera generació de 128 bits, en què encertadament s'incloïen microordinadors (MSX, Spectrum, Amstrad i companyia). M'ha agradat poder veure en viu i en directe la inaugural Magnavox Odyssey (a la cantonada inferior dreta a la foto)...
 



La SG-1000, la primera de Sega...


El mític R.O.B. de la NES... 


O coses estranyes com aquesta, una andròmina que venia preparada per a, com a mínim, dos tipus de videojocs. Increïble.


El nombre d'estands era molt inferior al dels —posats a comparar amb una fira que conec bé— salons del Manga i del Còmic, i evidentment el nombre d'assistents també, però hi havia molta més gent que no em pensava, sobretot perquè m'havien comentat que la primera edició va ser una mica fluixa en aquest sentit. 

Entre els estands n'hi havia que eren botigues, on no vaig comprar res perquè ni vaig trobar cap imprescindible dels que busco, ni els preus eren gaire raonables en alguns casos (he de dir que també hi havia llocs on les etiquetes mostraven preus més terrenals), a més que un percentatge molt important de l'oferta disponible era de títols japonesos que, és clar, requereixen adaptadors que no tinc i que allà tampoc no em va semblar que venguessin.


De botigues és normal que n'hi hagi i independentment de la política de preus estic segur que molta gent hi va poder aconseguir el que volia, però trobo més interessants aquells estands en què es permet provar videojocs i consoles de fa dècades, en alguns casos per tal de recordar velles experiències i en d'altres pel simple plaer de tenir a les mans el comandament d'una consola amb què mai no havíem jugat. També hi havia recreatives d'ús gratuït, però en aquest cas no eren originals, sinó mobles moderns muntats per professionals del tema.

És aquesta la part que, si hi hagués estat més hores, hauria espremut més. És l'única recança que m'ha quedat. Però m'havia apuntat a un parell de tornejos que em van consumir ben bé la meitat del temps, no perquè arribés gaire lluny, sinó pel nombre de participants, que segur que va superar les expectatives dels organitzadors i per això hi va haver alguns moments de caos.


El primer, el de Mario Kart 64, en què volia participar perquè, ja que és una de les poques sagues on no sóc un paquet, em feia gràcia conèixer els meus límits. El sistema era de curses de 4 jugadors amb classificació per als dos primers, i vaig arribar a la tercera ronda, que era l'anterior a les semifinals, però vaig perdre claríssimament en demostrar-se que el tercer circuit no el tenia gens dominat. Ara bé, vaig gaudir, que era el que volia. Ni tan sols sé què s'enduia el guanyador. 


L'altre era el del Windjammers, mític títol de la Neo Geo MVS (recreativa) que sempre m'ha fascinat però que només he provat una mica a l'ordinador, amb el MAME, i sempre amb teclat. Ni tan sols amb la palanca i els botons d'una recreativa vaig entendre com llançar el frisbee —o disc volador— amb efecte, però vaig guanyar el primer enfrontament, contra un rival que semblava que tenia encara menys experiència que jo, i no ho dic per modèstia. El segon enfrontament el vaig perdre fent un paper relativament bo i, al torneig de perdedors, vaig perdre a la primera i de pallissa. 


La foto va quedar borrosa, però aquí em teniu provant la Turbografx, consola que sempre he desitjat i que pertany a la generació dels 16 bits però va ser eclipsada per la Mega Drive i la Super Nintendo. En aquest cas anava per Everdrive, una Flash Card, per tant era emulació i no videojocs originals com a mi m'agrada, però per fi vaig poder provar la màquina, cosa que agraeixo a en Molsupo, el seu propietari. Tanmateix, ja que hi duia centenars de jocs, en vaig demanar un d'en Doraemon que sabia que existia per una imatge que vaig veure fa anys a no sé quina revista.

Això va ser una de les coses que més em van agradar de Retrobarcelona: poder conèixer en persona —i posar cares als nicks que coneixia de posts i comentaris allà i aquí— els responsables del bloc amic Retroscroll (que a través d'un concurs em va regalar, fa temps, la Super Nintendo que tinc), alguns dels quals segueixen 3 Botons i START. A continuació, una foto del seu estand que han pujat ells mateixos a Twitter.


Sembla que també tenien ganes de veure'm la cara, em van dir que el bloc els agradava molt, cosa que em va fer molt feliç, i vam estar parlant de videojocs, màquines i filosofies. Trobo que representen l'essència d'aquesta fira: hi eren per tal de donar-se a conèixer, sí, però també per a compartir consoles clàssiques de col·lecció pròpia amb els assistents. Fins i tot hi havia un concurs del Crazy Taxi de la Dreamcast, on vaig fer un paper més aviat modest per manca d'experiència. Hi eren, en fi, per ajudar la gent a passar-s'ho bé. I a mi em van fer sentir valorat per la meva tasca a 3 Botons i START, segurament més del que em mereixo, però això compensa una mica el fet que, en d'altres àmbits, no se'm tingui en compte.

També vaig aprofitar per saludar en Jordi de Makers and Bits (impressió 3D) i en Clark de Vicioplanet, un dels organitzadors de l'esdeveniment. M'ha agradat molt, Retrobarcelona. En vaig sortir no humiliat pels meus pobres coneixements i aptituds, que també, sinó sobretot conscient que som moltíssims, els que gaudim dels videojocs retro, i que no tots ens dediquem a especular-hi. També vaig ser més conscient que mai que aquesta afició demana temps i molts calés, i que val la pena no deixar-la perquè, en realitat, per molt que l'aparquem durant temporades llargues, sempre acaba tornant. 





23 comentaris:

  1. Realment hauries d'haver-te quedat a dinar, cosa que ja pensava però no sé si et vaig dir XD

    Està bé que facin fires de totes les coses, i potser no era gaire conegut al principi, però si ho mires així... el Saló del Manga es feia fa uns anys a La Farga, on hi anava poca gent, i el del Comic era a l'estació de França, on em sembla que encara menys gent hi anava... jajaja
    i mira ara com estan, pel que potser és el futur que espera a aquesta fira, no? :)

    Esperem que l'any que ve tinguin més cosetes i es puguin provar igual molts de jocs ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. (amb fa uns anys em referia als principis dels dos salons, clar)

      Elimina
    2. Sí, i si la cosa creix gaire em sembla que no els tocarem gaire, els videojocs. Espero que no es torni una cosa tan comercial com els salons del còmic i el manga, que se'ls acudeixi fer pagar per les recreatives o vés a saber.

      Vaig subestimar aquesta fira i sí, hauria d'haver-hi anat pensant en dinar-hi, encara que ho hagués allargat una horeta i prou. Però bé, senyal que m'ho vaig passar bé.

      Elimina
  2. Jo no tinc gaires coneixements sobre videojocs i menys encara sobre consoles, però el saló em va semblar acceptable en aquest sentit. Per tres euros passes una bona estona. I pels que no hi entenem, el photocall amb coses i personatges de star wars estava molt bé, a més de les paradetes que no venien videojocs, però tenien temàtica friki i estaven bé. Ara falta que per a propers anys hi posin més coses. I el robot aquell que pul·lulava per allà i et feia fotos per twittejar-les. I la parada de prop corn també em va agradar molt. La de Makers and Bits encara més, per suposat! Teníen el bust d'un noi molt guapo ♥ XD
    Vas veure la parada amb ninos de lego i playmobil? Tenien coses molt xules, legos de batmans ;)
    Totalment d'acord en que l'afició a jugar a jocs de consola requereix temps, però encara que ho aparquem sempre hi ha alguna època que tornem a jugar ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi havia més coses que no pas les que comento a l'entrada, però també és cert que no ho vaig veure tot. Em vaig anar embolicant i se'm va fer l'hora de marxar (i la vaig superar) i hi ha coses que em van passar per alt. Star Wars m'interessa zero o poc, en general, però això de Playmobil i Lego m'hauria agradat veure-ho :S

      Elimina
  3. I avises ara que ja ha passat :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com? De la fira? Home, si ho ha estat difonent la gent que realment porta el tema per Twitter, jo sóc un modest blocaire! XD

      Elimina
  4. Gran crònica explicant el què es va poder veure a la Retrobarcelona.

    Començaré dient que va ser un honor poder-te conèixer en persona i poder parlar una miqueta cara a cara. A més, m'encanta com escrius i déu n'hi do dels coneixements de videojocs que tens, a mi ja m'agradaria tenir un 10% del que tenen alguns dels companys de Retroscroll.

    Com a integrant de Retroscroll, i tenint varis sistemes en l'estand que teniem a la fira, tampoc vaig poder xafardejar massa del què hi havia per allà; cada cop que anava al lavabo aprofitava per fer una ullada ràpida per alguns dels estands propers.
    Ha sigut una experiència molt enriquidora, tan pel que comparteixes amb els teus companys com per les coneixences que fas. També és molt estimulant comentaris que et fan alguns dels visitants i anècdotes viscudes durant l'esdeveniment, com per exemple conèixer l'Andrés Samudio en persona. Un dels aspectes negatius de tenir estand és que et perds totes les conferències i podcast en directe, pots anar a fer una ullada curteta, però sap a poc.

    En definitiva, esperem que Retrobarcelona es consolidi com un esdeveniment a tenir en compte, que creixi de manera adequada i segueixi donant-nos l'oportunitat de gaudir dels videojocs.

    P.D: Espero i esperem tornat a veure per la 46RU el 20 de desembre a l'espai Fontana, per gaudir dels MSX com cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mateix et dic, un honor! Fins ara t'imaginava amb els cabells llargs, rossos i amb una cua. Però no! XD

      Vosaltres sí que teniu coneixements, jo investigo i moltes coses no les sé. Precisament estic totalment perdut pel que fa a l'MSX, no entenc ni em veig capaç d'emprar cap mètode dels que trobo per posar jocs nous en disquets, que m'agradaria molt. I per això també tinc dubtes sobre si anar a la RU, però potser ho faré per la simple curiositat. No crec que sigui com Retrobarcelona en el sentit de poder-hi estar hores i hores, ni què s'hi fa exactament, però tinc curiositat.

      Elimina
    2. Doncs aquests dubtes sobre els disquets te'ls poden solucionar els experts que hi ha per allà de la AAMSX.

      Doncs és un esdeveniment tipus Retrobarcelona però a escala molt més petita i dedicat només a un sistema. Hi trobaràs una gran zona de joc; expositors ensenyant els seu material o els seus futurs projectes; com no estands de venta, tan de jocs com de llibres o marxandatge i gent molt ben parida per parlar una mica de tot.

      Vine i no te'n penediràs, t'ho asseguro, a més és GRATIS :-)

      Elimina
  5. Una llàstima no haver coincidit, jo vaig passar-hi diumenge i ben tard!

    Només com a apunt, jo no consideraria els flashcards com a emulació. com a molt un entremig, ja que funcionen 100% en el hard original :D i tecnològicament no s'emula res :D

    Vaja, jo també sóc contrari als emuladors, però els flashcards m'han ajudat a poder provar moltes coses i no haver d'arruïnar-me a fer-ho :D o provar coses impossibles :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tu, a veure si a la propera!

      Pel que fa a l'emulació, segurament és un problema de manca de coneixements per part meva, però quan parlo d'emulació em refereixo a tot el que no sigui original. Per exemple, veure una pel·lícula pirata en un reproductor de DVD seria com el que dius de les Flashcards, fas servir el hardware original, però... per a mi no és el mateix xD

      I sí, com comentàvem per Twitter tots aquests sistemes permeten provar coses que d'una altra manera ens seria econòmica i logísticament impossible provar, però en el fons tu i jo desitgem tenir els jocs originals a les nostres mans.

      Elimina
    2. Touché! amb això del DVD pirata m'has enganxat haha

      Acostumo a voler sempre originals, però he de dir, que el flashcard (sobretot en les portàtils) m'aporta una comoditat bestial. Poder anar de vacances sabent que només he d'agafar la gameboy i el cartutx que hi ha posat... m'allivera molt :D se'm barregen sentiments hehe

      També he de dir, que ho faig servir molt en jocs que no tenen savegames. En cas contrari, "necessito" que la partida estigui al cartutx original. Per això suposo que ho faig servir només en portàtils i antigues

      Elimina
    3. T'entenc, però... i l'encant d'haver-te de passar el Super Mario Land d'una tirada? :P

      Elimina
    4. Precisament aquestes coses passen igual amb flashcard. El cartutx es comporta igual que l'original :D Per això ho separo de l'emulació.

      El Mario Land s'ha de passar seguit i 3 vegades! haha després pots escollir nivell ;) (fins que apaguis la consola)

      Elimina
    5. Ara que ho dius, recordo haver-me'l passat, trobar-me altre cop a la primera pantalla i pensar que devia ser més difícil i prou. Mai no vaig pensar en passar-me'l un altre cop seguit, de 3 ni parlar-ne. I després el "premi" era triar pantalla? Per tant, jugar-hi una quarta vegada seguida? No sé si les piles aguantaven tant xD

      De tota manera, per a triar pantalla hi havia el Game Genie, que jo feia servir només en casos com aquest

      Elimina
    6. Si, al passar-lo per primer cop es feia més difícil i si te'l passaves, crec que a la 3a ja podies escollir fase. No és un alicient gaire motivador

      Elimina
    7. Hòstia, m'arribes a dir que es podia agafar el Luigi, com als NSMB i el Super Mario 3D Land, i em desmuntes la infantesa! XD

      Elimina
  6. Molt bona cronica, to i que em sap greu dir-te que no coincideixo amb tu quan dius que no tens tants coneixements com d'altres. Saps que soc lector del blog des d efa temps i intento comentar sempre que puc (tot i que no tinc mes temps) i m'agrada molt moltissim que ens donguis les teves impressions i experiencies viscudes sobre jocs i algún llibre que ara mateix recordi. Repasses grans classics de MD o MSX i et mereixes i t'has guanyat tot el meu respecte :)

    L'any vinent esperem ser allí de nou tota la familia RetroScroll amb nous mebres que vulguin passar amb natros una bona estona. A tu se't van fer cuertes les 6 hores i a mi el cap de setmana. HEns ho vem passar de conya!

    Em va agradar molt que passessis i a jugar, pero mira que no presentar-te!!! Quan erets amb la turbograf jo ere dins l'stand. Et recordo perfectament perque em va encantar la teva samarreta.

    Bé, espero que vinguis a la propera RU el dia 20/12/2014 que fotrem el burro una estona tots plegats! Si RetroBarcelona et va agradar t'asseguro que la RU encara més. Paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, home! Però ja t'ho vaig dir: estava parlant amb en Salore i em va dir "aquell és en Xuxo", però tu estaves parlant amb algú. Després ja no sé què va passar i ens vam anar creuant. Quan jugava... doncs estava mirant la pantalla, com ha de ser :P

      I sobre els coneixements, com li vaig dir a ell precisament, al bloc escric sobretot sobre coses que busco en aquell moment. Si t'hi fixes, parlar de jocs que he acabat, o que recordo de la meva infantesa, per desgràcia és una part molt petita del que faig. Però bé, que si us agrada el bloc jo content!

      Elimina
    2. Que estaria fent el gamberro del Xuxo, perque no atengues a la gente. Segur que res de bo. XD

      Elimina
  7. Un plaer haberte conegut en persona, ja saps que estas convidat a pasarte pel nostre stand sempre que vulguis.

    I una gran cronica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! I igualment! De fet, a l'enquesta de les 3 bandes sonores vaig respondre sincerament, però em va agafar amb pressa i vaig passar dies pensant altres cançons que em molen xD

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...