Què estàs buscant?

dilluns, 9 de maig del 2016

Crònica d'Explora Commodore 2016

Després d'una pausa d'aproximadament 5 anys en què vaig deixar força de banda els videojocs -i encara pago aquella absència en més d'un sentit-, fa més o menys una dècada hi vaig tornar, i llavors vaig descobrir també el concepte de retro. Perquè tot intentant recuperar aquell temps perdut, que en realitat mai no tornaria, em vaig interessar per moltíssims videojocs i sistemes, anteriors a aquells 5 anys de "pausa", dels quals a la seva època no havia fet gaire cas, coneixia pel nom o ni tan sols això.

Per tant, la sensació era aclaparadora. No donava l'abast, ni econòmicament ni pel que fa a coneixements. M'havia perdut tantíssimes coses, al llarg de la meva vida, sobre una afició tan estimada per mi, que mai no ho podria compensar. A partir de llavors i per sempre, qualsevol aproximació al món retro seria no des de la fidelitat a una manera de fer tradicional, com molts altres, ni tan sols des de la nostàlgia de recuperar quelcom que feia anys que no tocava. En la majoria de casos, el retro per a mi és el descobriment actual de coses del passat, i per tant el punt de vista és diferent i potser fresc, sí, però m'hauria agradat més tenir la visió que en tenen els autèntics irreductibles. 


És per això que esdeveniments dedicats als sistemes i els videojocs d'antany m'interessen, ja he assistit a dues edicions de RetroBarcelona, i ara també a una trobada més modesta, però igualment interessant, com és Explora Commodore, celebrada durant un dia a l'Espai Jove Fontana i amb entrada gratuïta. 

I fins i tot a això arribo tard: no vaig assistir a la primera edició de cap de les dues coses, i quan hi he anat ha estat per a adonar-me que la meva ignorància era més profunda del que em pensava i que pràcticament era un intrús en aquest món. En part els meus dubtes sobre si assistir-hi o no estaven justificats, perquè en segons quins moments m'hi sento molt ridícul, molt fora de lloc. En un punt entre els experts i les famílies que hi van una estona per curiositat, però més a prop dels segons que dels primers. 


La part positiva d'aquestes fires i trobades és que puc veure en persona gent amb qui parlo per mitjans telemàtics, gent que en sap i que alhora és agradable i acollidora, com la colla de Retroscroll, que fa un temps em va acollir a casa seva i em permet escriure-hi de tant en tant. 

En aquesta segona Explora Commodore hi tenia estand, com és natural tenint en compte que formava part de la seva organització, i com ja va passar a la segona RetroBarcelona tot xerrant amb ells em vaig adonar que el parell d'hores que m'hi pensava estar -després que originalment em fos impossible anar-hi, però que finalment se m'alliberés el dissabte- se'm feien curtes.

Vaig poder xerrar amb en Salore, en Molsupo, en Xuxo, en Freaky8, no tant amb en Sikus, l'artífex principal de tot això, que anava de bòlit; vaig saludar en Murshus i en Suso i vaig conèixer en persona, finalment, en Syd i l'Ayate.  


Naturalment també vaig jugar una mica, no gaire, però almenys vaig provar alguns jocs del Commodore 64, un microordinador potentíssim per ser de l'any 1982, i que encara ara resulta més que atractiu. Tant, que a la nit en vaig guanyar un a eBay i ja l'espero.

Un sistema que va ser popularíssim, sembla que va ser l'ordinador més venut de la història, però que jo vaig descobrir precisament com deia: fa uns 10 anys, i va ser gràcies al fet de cercar informació sobre videojocs per a parlar-ne aquí, en aquest blog que podríeu considerar una estafa si tenim en compte que la majoria de coses de les que parlo sorgeixen d'investigacions fetes a l'actualitat, i no de l'experiència. Doncs bé, em va captivar la qualitat gràfica dels seus videojocs -repeteixo: per ser de 1982-, que no ha envellit gens malament, i també el famós xip SID, que origina el característic so d'alguns dels Commodore. 


Però a banda de fer una ullada a alguns videojocs i sistemes d'emulació de diverses menes que em van semblar d'allò més curiosos i que sobretot vaig poder veure en persona i, per tant, comprendre una mica millor -no llenceu els vostres mòbils vells, que poden servir per jugar amb aquests ordinadors que tenien els jocs en casset!-, també em va agradar veure l'exposició de sistemes d'aquesta mítica companyia, fundada al Canadà, amb tants i tants models. A la imatge de dalt tenim els populars VIC-20 i Commodore 64 en tres variants.


Una altra variant del C64 és el C64GS, la versió consolitzada del Commodore 64, de l'existència de la qual no tenia ni idea. 


També hi havia exposat el PET 2001, el primer ordinador de Commodore i, de fet, el primer ordinador personal de la història, llançat el 1977. Hi ha qui diria que el primer va ser l'Apple I de 1976, però bàsicament era una placa que l'usuari havia de completar amb totes les altres parts d'un ordinador, fins i tot els cables.


El Commodore SX64 també em va semblar molt curiós. Llançat el 1984, era una versió portàtil del Commodore 64, i tot i que es va vendre molt malament resulta que va ser el primer ordinador portàtil en color


Finalment, també hi havia diversos ordinadors de la línia Amiga, potents màquines que rivalitzaven en la qualitat dels seus videojocs amb els de la Mega Drive o la Super Nintendo sense gaires problemes. Com que no tenia més temps, no en puc parlar gaire, però també hi va haver tornejos i xerrades, com no podia ser d'una altra manera. Una trobada ben completa.

Com sempre, aquesta mena d'esdeveniment em fascina perquè més de 30 anys després encara hi ha gent que estima i fa servir aquestes màquines, i se'n fan jocs -vaig jugar, per exemple, a un de molt divertit protagonitzat per un porc que ha d'anar menjant fins que li ve de gust anar de ventre, i llavors cal seure damunt d'una tassa que travessa la pantalla-, i també hi ha gent que va a fer-hi un cop d'ull, i hi porta els nens, que també juguen i demostren que els videojocs, si són divertits, és igual de quina època siguin i quin sigui el seu nivell gràfic.

Repetiré, si puc, i també aniré a la propera Reunió d'Usuaris de l'MSX, la 49a, que se celebrarà al mateix espai el 18 de juny. Aquesta vegada resulta que sí que tinc un MSX, va ser el meu primer sistema, però per desgràcia el vaig abandonar quan vaig entrar al món de les consoles i es podria dir que sóc pràcticament un principiant. A veure què hi aprenc. 


8 comentaris:

  1. Com sempre... t'hauries d'haver quedat a dinar jaja
    Haurem de provar el juguet nou que has comprat, segur que uns quants amics meus de la uni tindran enveja jeje

    Bona entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si funciona bé i tot, que encara s'ha de comprovar, això xD

      Elimina
  2. Me alegro te lo pasarás bien. Como dices conocer a la gente en persona es una de las satisfacciones de estos eventos. Alucino con tu compra. No sabes las ganas -que tengo de tener un C-64. En cuanto tenga tiempo lo pillaré. Como dices una máquina muy potente para 1982. La vas a disfrutar XD

    Saludos y encantado de haber charlado contigo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, espero que tu també en trobis un aviat! Però com dèiem, en realitat és una qüestió de temps i segurament no és gens assenyat el que he fet. No tinc temps per a tantes coses!

      Igualment, m'alegro d'haver xerrat amb tu una estona i ens veiem a la RU!

      Elimina
  3. Enhorabona per la crònica i sobretot enhorabona per la nova adquisició d'un flamant C64, això demostra que vas sortir ben calent de l'esdeveniment :-P

    Va ser una gran i agradable sorpresa que et presentessis sense dir res, em va encantar poder parlar una estona amb tu i que estiguessis viciant per allà.

    Ens veiem a la 49a RU :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, i igualment va ser un plaer tornar a xerrar amb tu, més aviat de l'MSX que no pas dels Commodore, però era una informació que m'interessava molt.

      Ens hi veiem, sí!

      Elimina
  4. Molt bona crònica Moroboshi, però sobretot molta alegria de saber que finalment sí vas poder anar a l'event (encara que fos només per un parell d'hores) i que el vas gaudir molt. Això sí, el tema de l'ignorància és una xorrada, home, ni que es necessités un títol per anar a cap event! Ja em diràs tú què hi faig jo a les RU amb aquesta edat i m'ho passo pipa igualment, s'aprèn molt de la gent. Segur que vas apuntar moltes cosetes per quan t'arribi el teu propi Commodore, també.

    Llàstima no haver-hi pogut passar jo (amb Explora Commodore tinc una maledicció personal, l'any passat vaig assistir, però a costa de canviar torns de pràctiques amb una companya que no estava gaire segura). Em quedo amb el que dius al final: ens veiem doncs a la 49 RU de l'MSX!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicky!

      Home, xorrada-xorrada... no ho sé. M'agrada aprendre però també em deixa bastant aixafat anar a un lloc amb uns coneixements inferiors als que hauria de tenir per edat i interessos. I en el cas de l'MSX... tenint-ne un des de petit m'adono que vaig estar totalment aïllat de tot el que l'envoltava, que em vaig concentrar en els jocs que tenia i que després vaig anar cap a les consoles i no vaig seguir la seva trajectòria. Ara bé, era tan petit que suposo que els que en treien suc de debò eren els ganàpies de l'època i en part és normal que jo seguís la moda.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...